Una de les propostes d’alguns partits en aquestes eleccions ser\u00e0 l’ajut universal perqu\u00e8 tothom pugui fer front a les despeses d’habitatge, alimentaci\u00f3 i altres subministraments, l’anomenada renda b\u00e0sica universal. Sense anar m\u00e9s lluny, diumenge passat els su\u00efssos van votar negativament (76,9%) la seva implantaci\u00f3 en un refer\u00e8ndum. Aquest concepte neix de la interpretaci\u00f3 que la nova revoluci\u00f3 digital i rob\u00f2tica estendr\u00e0 l’escassetat de treball, deixant la gent en la m\u00e9s absoluta pobresa.
\nLa primera q\u00fcesti\u00f3 pel debat \u00e9s: ens traur\u00e0 tots els llocs de treball el robot? Dep\u00e8n de qui ho miri.
\nSi el que ho mira \u00e9s un apocal\u00edptic dir\u00e0 que la globalitzaci\u00f3 i l’automatitzaci\u00f3 de tasques laborals tindran un impacte tremendament negatiu en el treball, destruint llocs de treball que seran substitu\u00efts per robots, deixant milions de persones sense possibilitat de trobar treball. Argumenten un estudi d’Oxford, The future of employment, que diu que hi ha el risc que desapareguin el 47% dels llocs de treball actuals. Asseguren que els llocs de treball perduts no seran nom\u00e9s exclusius de nivells baixos, sin\u00f3 tamb\u00e9 de nivell de qualificaci\u00f3 mitj\u00e0. En comparaci\u00f3 a les anteriors revolucions industrials, que van acabar amb llocs de treball de baix nivell per\u00f2 en van crear altres de nous i adaptats, aquest grup apocal\u00edptic creu que la nova automatitzaci\u00f3 del treball no traur\u00e0 nom\u00e9s el treball als que ho fan amb les mans, sin\u00f3 tamb\u00e9 als que ho fan amb el cervell.
\nSi els que fan l’an\u00e0lisi s\u00f3n uns entusiastes de la tecnologia vaticinen que la nova digitalitzaci\u00f3 crear\u00e0 llocs de treball nous i diferents. Per certificar-ho es fixen en les anteriors revolucions industrials dient que en la transici\u00f3 es van destruir molts llocs de treball que van ser substitu\u00efts per altres de nous que encara no coneixien. Per ells no hi ha motiu d’alarmisme car un operari podr\u00e0 ser substitu\u00eft per un robot, per\u00f2 segurament podr\u00e0 treballar per acoblar i fabricar nous robots. Sovint les posicions a les respostes depenen de la voluntat ideol\u00f2gica de cadasc\u00fa. Podr\u00edem dir que els tecn\u00f2fobs estan aterrits per la possibilitat d’anar a l’atur, mentre que els tecn\u00f2fils estan conven\u00e7uts que sorgiran nous treballs que som incapa\u00e7os d’imaginar.<\/p>\n
\nPer als que estan a favor de la renda b\u00e0sica el problema rau no solament en la desaparici\u00f3 del lloc de treball de baixa qualificaci\u00f3, sin\u00f3 en el fet que tindr\u00e0 enormes dificultats per tornar a ser inserit en el mercat laboral a no ser que augmenti la seva qualificaci\u00f3 acad\u00e8mica o t\u00e8cnica. Una cosa aix\u00ed hem vist amb molts paletes, incapa\u00e7os de reciclar-se en una altra feina. A partir d’aqu\u00ed neix la idea de la renda b\u00e0sica per a tots aquells que han perdut el treball per culpa de l’automatitzaci\u00f3 i que tenen molt complicada la inserci\u00f3 laboral. Cobrar per no fer res, la defineixen alguns. La conseq\u00fc\u00e8ncia d’una renda aix\u00ed \u00e9s que les persones que entrin en ella quedaran condemnades a la precarietat eterna, un ni-ni infinit, sense possibilitat d’accedir a l’ascensor social. Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia \u00e9s que les grans companyies agafin un poder enorme, augmentant molt m\u00e9s la desigualtat social. En el m\u00f3n de l’economia sovint veiem com una empresa en compra una altra per tancar-la, nom\u00e9s per treure-la del mercat, una acci\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia d’EUA que d’aqu\u00ed a Europa. Pot semblar absurd pagar una gran suma de diners nom\u00e9s per tancar la producci\u00f3, per\u00f2 els guanys que hi ha posteriorment al no tenir cap compet\u00e8ncia al mercat permeten apujar preus i obtenir molts beneficis. Cobrar per a no fer res \u00e9s una situaci\u00f3 semblant, pot ser interessant per a algunes grans companyies tenir a tothom quiet, sense massa formaci\u00f3, encara que les empreses hagin d’aportar impostos per pagar la renda b\u00e0sica, per aix\u00ed ells tenir el camp lliure per fer beneficis.
\nUna altra teoria sobre la renda b\u00e0sica diu que qui la ha de tenir no \u00e9s nom\u00e9s aquell qui ha entrat a l’atur i no podr\u00e0 recuperar el treball, sin\u00f3 que ha de ser universal, per a tothom de forma que la renda elimini les altres ajudes que hi ha (atur, exclusi\u00f3 social…). Aquesta renda permetria al ciutad\u00e0 dedicar-se al que realment li interessi i li proporcioni satisfacci\u00f3, essent \u00fatil a la societat.
\nFinalment una darrera teoria proposa que ja est\u00e0 b\u00e9 que desapareguin llocs de treball, car \u00e9s la part positiva de la tecnologia, abaratir productes mentre que les necessitats de consum de la gent vagin baixant. Per exemple, l’automatitzaci\u00f3 en la fabricaci\u00f3 de cotxes traur\u00e0 molts llocs de treball per\u00f2… no estem veient que anem a un m\u00f3n en el que el ciutad\u00e0 comprar\u00e0 menys cotxes? Vist des d’aquesta perspectiva la tecnologia pot fer que no es necessiti tant diner i que el treball tendeixi a zero, o a ser molt menor. La tecnologia pot fer que consumim menys recursos, que produ\u00efm menys emissions contaminants, que moltes coses es fabriquin soles i que els preus dels productes baixin; en definitiva, que la tecnologia augmenti la qualitat de vida i que les necessitats de treball, poc a poc, tendeixin a ser menors, aportant molt m\u00e9s temps lliure. Vist aix\u00ed la implantaci\u00f3 de la renda b\u00e0sica pot ser una opci\u00f3, encara que sigui en el per\u00edode transitori, per assolir la nova societat de l’abund\u00e0ncia frugal que fa temps que defenso com a nou model econ\u00f2mic.<\/p>\n