Aquest mes de maig est\u00e0 essent mogut a Barcelona i a Fran\u00e7a. A Barcelona el conflicte es mou al voltant d’un local ocupat que ha estat desallotjat a petici\u00f3 del seu propietari, mentre que a Fran\u00e7a el moviment \u00e9s de protesta per la nova llei laboral que el govern intenta aprovar. Tenen en com\u00fa la viol\u00e8ncia dels actes i la contund\u00e8ncia en les accions. Tot i aix\u00ed, encara que sembli que ambdues provenen de l’esquerra radical, s\u00f3n completament oposades. A Barcelona el moviment \u00e9s alternatiu, contracultural, antisistema, anticapitalista, a Fran\u00e7a el moviment \u00e9s conservador, impedint que hi hagi cap reforma des de fa anys i anys, portant el pa\u00eds a una situaci\u00f3 imm\u00f2bil, sense possibilitat de fer apujar l’economia i de crear treball.
\n“No toquis aix\u00f2 que \u00e9s meu”, podria ser el denominador com\u00fa dels dos moviments. Els grups anticapitalistes tenen una idea del m\u00f3n i de la democr\u00e0cia ben seva. Quan una cosa no els agrada acusen l’adversari de propiciar la viol\u00e8ncia, justificant a partir d’aqu\u00ed tot el que pugui arribar, les manifestacions i destrosses que esdevinguin, culpant, aix\u00f2 s\u00ed, l’acci\u00f3 de la policia que els vol aturar. La seva democr\u00e0cia \u00e9s la seva assemblea, ignorant qualsevol representaci\u00f3 electoral de la resta de la societat. Sempre hi ha hagut moviments contraculturals i la societat ha de poder conviure amb ells, deixar-los espais en els que puguin expressar-se i fer la seva, alliberar la pressi\u00f3, per\u00f2 el que no es pot tolerar \u00e9s que ens vulguin colonitzar, que pretenguin imposar el seu sistema, que hi hagi pol\u00edtics que justifiquin accions violentes que rebenten tot el que troben pel carrer. Si aquests representants pol\u00edtics hi s\u00f3n, en tot cas \u00e9s perqu\u00e8 hi ha electors que els han votat i \u00e9s aqu\u00ed on hem de demanar responsabilitats. Un vot no s’ha de donar perqu\u00e8 un \u00e9s guai ni perqu\u00e8 el candidat\/a sigui atractiu (i no miro a ning\u00fa), cal exercir-lo perqu\u00e8 la societat s’ha de governar. Demana criteri i reflexi\u00f3, saber filtrar els esl\u00f2gans que es llegeixen a la xarxa, deixar d’examinar nom\u00e9s en clau endog\u00e0mica, sense veure qu\u00e8 hi ha m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n
A Fran\u00e7a fa anys que el pa\u00eds est\u00e0 estancat, no s’hi pot fer cap reforma econ\u00f2mica perqu\u00e8 immediatament hi ha protestes violentes al carrer. Aquesta setmana s’ha sabut que en el r\u00e8gim de les 35 hores setmanals els funcionaris, en una interpretaci\u00f3 que van fer al seu dia, fan 15 dies de vacances m\u00e9s que la resta de treballadors del pa\u00eds. Fran\u00e7a \u00e9s un pa\u00eds amb un pes p\u00fablic a l’economia del 56% i amb uns sindicats completament funcionarials. La seva economia viu d’unes quantes grans empreses p\u00fabliques com Airbus, per\u00f2 s’han carregat les pimes que no poden suportar els elevats costos laborals i els impostos que les limiten. Tots els darrers presidents han volgut canviar la situaci\u00f3 sense \u00e8xit, sigui en Chirac, en Sarkozy o l’Hollande, cap ha pogut canviar res i el pa\u00eds no sap generar prou treball. La reforma laboral que vol imposar el govern d’Hollande, sense passar pel parlament, intenta que els salaris es puguin ajustar a la baixa i que la setmana de les 35 hores es pugui discutir dintre les empreses, traient for\u00e7a a la negociaci\u00f3 dels convenis col\u00b7lectius, una cosa com la que es va fer a Espanya a l’any 2012. Un sindicat, la CGT, ha decidit actuar paralitzant el pa\u00eds i per aix\u00f2 ha bloquejat les refineries de l’estat, la desc\u00e0rrega de petroliers a port i ara pret\u00e9n aturar centrals nuclears. El pols \u00e9s molt fort i caldr\u00e0 veure si el govern cedeix a la fi, cosa que tothom diu arran de la hist\u00f2ria passada. En qualsevol cas Fran\u00e7a ha de rebaixar els costos salarials si vol ser competitiva amb l’exterior i canviar el sentit descendent de la seva economia.
\nEls dos moviments de protesta aquest mes de maig denoten un problema de lectura de la situaci\u00f3 en el m\u00f3n on ens trobem. Som incapa\u00e7os de tenir una visi\u00f3 dominant a la societat que expliqui que els canvis substancials que estem vivint arran de la globalitzaci\u00f3 i de la digitalitzaci\u00f3, impliquen una adaptaci\u00f3 al mercat global, una recerca constant de la competitivitat del pa\u00eds que pugui generar treball i una pol\u00edtica de redistribuci\u00f3 que alleugi la desigualtat que aquesta transici\u00f3 genera. Per\u00f2 el que tothom ha de tenir clar \u00e9s que per poder redistribuir primer hem de generar i ja \u00e9s hora que diem que els que no volen generar i nom\u00e9s es dediquen a destruir, vivint en el seu cau, potser no haurien de tenir el dret de gaudir de l’estat de benestar. Necessitem els recursos pels que volen i no poden.
\nLa proliferaci\u00f3 d’informaci\u00f3 per internet complica m\u00e9s la possibilitat d’una visi\u00f3 dominant i ens obre davant els ulls un panorama pol\u00edtic fragmentat que obligar\u00e0 a aprendre a pactar amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia de la que els pol\u00edtics feien fins ara. Fa anys un company em va dir que, contra el que \u00e9s llei a economia, la proliferaci\u00f3 de m\u00e9s canals de televisi\u00f3 comportava una baixada de la seva qualitat enlloc d’augmentar-la. Ara podem dir el mateix d’Internet: paradoxalment, com m\u00e9s informaci\u00f3 m\u00e9s confusi\u00f3, m\u00e9s problemes per generar criteri propi. Aquesta setmana un amic itali\u00e0 m’explicava que al seu pa\u00eds hi domina una societat que \u00e9s analfabeta funcionalment, incapa\u00e7 de comprendre un text, que confon una s\u00e0tira amb una not\u00edcia real, que nom\u00e9s observa el titular… cosa que a la fi acaba desembocant cap a un vot irresponsable que arrossega a la pol\u00edtica a situacions de bloqueig. Aquesta \u00e9s la complexitat amb la que ens toca viure en aquest temps. Per aix\u00f2, m\u00e9s que mai, cal parlar clar i fer les coses senzilles perqu\u00e8 la gent ho assimili. Per comen\u00e7ar: no a la viol\u00e8ncia.<\/p>\n