![\"Atur-i-PIB\"](\"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/wp-content\/uploads\/2016\/05\/Atur-i-PIB.jpg\")
<\/a>Durant la campanya electoral que comen\u00e7ar\u00e0 aviat hi haur\u00e0 dues q\u00fcestions que sortiran a debat: la reforma laboral i la renda b\u00e0sica universal.\nDes de l’any 1980 hi ha hagut a Espanya 50 reformes laborals i, malgrat aix\u00f2, l’atur a Espanya ha estat sempre el doble de la mitjana d’Europa, fet que indica que alguna q\u00fcesti\u00f3 estructural no funciona b\u00e9. Es una evid\u00e8ncia que quan hi ha crisi a Espanya la destrucci\u00f3 de llocs de treball \u00e9s massiva i que en \u00e8poques expansives el treball \u00e9s m\u00e9s temporal i la productivitat no millora. Sempre s’ha plantejat que la soluci\u00f3 podria ser frenar l’acomiadament amb costos molt elevats que el desincentivin, per\u00f2 en \u00e8poques de crisi el que s’aconsegueix \u00e9s provocar el tancament de les empreses que necessitaven ajustar-se a les noves circumst\u00e0ncies.<\/p>\n
\u00c9s una moda dir que la reforma laboral del 2012 ha destru\u00eft treball, quan si s’analitza l’evoluci\u00f3 es veu que \u00e9s al contrari, sense la reforma s’hagu\u00e9s tardat molt m\u00e9s en crear treball. El gr\u00e0fic que acompanya l’article representa la variaci\u00f3 del PIB amb la reducci\u00f3 de l’atur. En general a m\u00e9s creixement de PIB m\u00e9s creaci\u00f3 de treball i m\u00e9s reducci\u00f3 de l’atur i aix\u00ed \u00e9s com evolucionen les corbes des d’agost 2009 fins maig 2012. A partir d’aquesta data el ritme de creaci\u00f3 de treball \u00e9s molt m\u00e9s alt que no pas el creixement de l’economia; per exemple durant juny 2012, l’economia creixia a un -1,2% i el treball ho feia a l’1%. De mitjana durant els anys 2013 i 2014 la creaci\u00f3 de treball va anar a un ritme d’un 1% m\u00e9s alt que no pas el creixement del PIB, difer\u00e8ncia que el 2015 ha baixat al 0,5%. La ra\u00f3 del desacoblament entre el ritme de creaci\u00f3 de treball i el creixement de l’economia \u00e9s la segona reforma laboral de febrer 2012 que va disminuir la rigidesa laboral. Una economia perfecte hauria d’aconseguir crear treball amb molt poc creixement de l’activitat, tal i com ja passa a altres pa\u00efsos que tenen creixements econ\u00f2mics molt baixos. Aquest hauria de ser un objectiu a assolir en els propers anys.<\/p>\n
Fa uns dies el centre d’estudis del BBVA va presentar una proposta de reforma laboral que suggeria crear tres contractes de treball: indefinit, temporal de duraci\u00f3 m\u00e0xima de dos anys i un de pr\u00e0ctiques. Tamb\u00e9 proposava una indemnitzaci\u00f3 per acomiadament mixta amb 8 dies any m\u00e9s una indemnitzaci\u00f3 creixent per antiguitat i per improcedents. Segons ells, aix\u00f2 reduiria la temporalitat entre 6 i 11 punts i la taxa d’atur entre 3 i 6 punts. Tamb\u00e9 aconsellen que el salari vagi lligat al rendiment, a la productivitat o als beneficis de l’empresa, eliminant les cl\u00e0usules sobre l’IPC i cenyir el conveni a l’empresa lluny del conveni de sector: en els convenis sectorials les grans empreses amb forts sindicats imposen convenis que dif\u00edcilment poden complir les pimes, amb menys economia d’escala. Tamb\u00e9 designen una devaluaci\u00f3 fiscal, amb una rebaixa de 2,3 punts de les cotitzacions socials que es veuria compensada per un augment de l’IVA fins el 23% amb un efecte de creaci\u00f3 de 200.000 llocs de treball i un augment del PIB del 0,7%, alhora que formulen allargar la vida laboral sense cotitzacions. Finalment plantegen augmentar les pol\u00edtiques actives de treball, augmentant un 80% la dotaci\u00f3 pressupostaria per igualar la mitjana de UE fins els 2.700 euros per demandant de treball. Pel que fa a les pol\u00edtiques passives de foment de treball, pensen que la durada del dret a rebre prestacions hauria de ser variable depenent de si l’economia est\u00e0 en crisi o en fase expansiva i crear un sistema de bonus-malus per a les empreses en funci\u00f3 del seu historial d’acomiadaments. Finalment insisteixen en la formaci\u00f3 professional dual, en la millor regulaci\u00f3 dels mercats, eliminant oligopolis, creant m\u00e9s compet\u00e8ncia, i una pol\u00edtica activa en finan\u00e7ament per augmentar la mida de les petites empreses.<\/p>\n
Resoldre els problemes de la nostra societat implica estendre el treball al m\u00e0xim nombre de persones i no sembla pas que aix\u00f2 sigui l’objectiu prioritari en la pol\u00edtica. A banda de la reforma laboral de 2012 no s’ha fet pas gran cosa m\u00e9s. Per exemple \u00e9s imprescindible acompanyar aquestes mesures per un augment de la inspecci\u00f3 de treball que freni la contractaci\u00f3 per 4 hores mentre se’n treballen 8 o 10, o per mesures de complement de salari pels llocs de treball m\u00e9s baixos.<\/p>\n
Al ritme que portem al mes de setembre hi haur\u00e0 3.700.000 aturats -un 16%-, una xifra equivalent a mar\u00e7 2009, per\u00f2 molt lluny encara dels 1.140.000 aturats que significa tenir un 5% d’atur. Crear aquests 2.600.000 llocs de treball no ser\u00e0 f\u00e0cil i requerir\u00e0 reformes i noves idees, cosa que no sembla pas que els pol\u00edtics que tenim gaudeixin.<\/p>\n
La societat que ve encara automatitzar\u00e0 i robotitzar\u00e0 m\u00e9s les feines, ra\u00f3 per la qual encara \u00e9s m\u00e9s urgent posar les pol\u00edtiques sobre treball com a objectiu major i desacoblar encara m\u00e9s la creaci\u00f3 de treball de l’evoluci\u00f3 de l’economia. Ara els recursos f\u00e0cils de creaci\u00f3 de treball p\u00fablic no hi s\u00f3n i nom\u00e9s hi arribarem si el teixit empresarial creix, si l’economia exporta i \u00e9s competitiva en el m\u00f3n global, si la formaci\u00f3 de la gent \u00e9s adient per a les feines del futur, en definitiva si posem la mira en tot aix\u00f2. Mentrestant els sindicats proposen una vaga general. Veig que han interpretat el context amb aquella imaginaci\u00f3 que els caracteritza.<\/p>\n