{"id":141,"date":"2010-06-06T22:09:53","date_gmt":"2010-06-06T20:09:53","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=141"},"modified":"2010-06-06T22:15:47","modified_gmt":"2010-06-06T20:15:47","slug":"sortir-de-la-crisi-5-les-empreses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=141","title":{"rendered":"Sortir de la crisi (5): les empreses"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\n <\/strong>A aquesta al\u00e7ada de la situaci\u00f3 ja no hi deu haver ning\u00fa que dubti que per sortir de la crisi cal que les empreses funcionin i que tornin a crear treball. Per\u00f2 tot i que per a mi est\u00e0 molt clar, tinc la percepci\u00f3 que per a molta gent de la societat \u00e9s all\u00f2 de s\u00ed, per\u00f2 no. Repasseu els discursos dels pol\u00edtics, mireu els articles d’opini\u00f3, observeu la manera de fer dels sindicats,… no traspua cap moviment, cap desig expl\u00edcit que afavoreixi un ambient pel qual les empreses tinguin m\u00e9s confian\u00e7a i tornin a generar treball. De fet els empresaris no ens hem tret l’estigma que se’ns va posar de g\u00e0ngsters i de corruptes, continuant essent els dolents de la pel\u00b7l\u00edcula, perqu\u00e8 acomiadem sense necessitat, perqu\u00e8 liquidem empreses pel fet que aix\u00ed ens va millor,… tota una s\u00e8rie de bajanades sense sentit.
\nEl marc pel qual les empreses tornin a funcionar \u00e9s complicat. Per un costat la demanda interna est\u00e0 fluixa i ho estar\u00e0 durant temps. \u00c9s el peix que es mossega la cua, no hi ha treball ja que no hi ha consum, i si no hi ha consum no es crea treball. Si tenim clar que encara ens hem d’empobrir m\u00e9s, perqu\u00e8 ens hav\u00edem passat de rosca, ser\u00e0 dif\u00edcil sortir d’aquest bucle i nom\u00e9s ho podrem fer anant a buscar la demanda externa, exportant. Per aix\u00f2 em sembla una fal\u00b7l\u00e0cia l’argument que cal afavorir la demanda interna apujant sous, incentivant artificialment el consum amb mesures keynesianes com el pla E, tal com van defensar el govern, els sindicats i algunes patronals. Nom\u00e9s podrem augmentar la demanda si la basem en l’exportaci\u00f3 i en el turisme.
\nTenim empreses internacionalitzades? I tant! Aquesta setmana hem vist com Comexi ha tornat a recuperar el seu mercat i com ella en tenim moltes m\u00e9s. Per\u00f2 aquest teixit que exporta no \u00e9s suficient per resoldre la demanda que cal per impulsar l’economia. S’han de fer moltes m\u00e9s coses per afavorir l’exportaci\u00f3 tot i que a Catalunya hi ha el COPCA, que ajuda a fer el cam\u00ed. En primer lloc cal adoptar mesures per fer m\u00e9s competitives les empreses amb l’exterior. Qu\u00e8 es pot fer en aquest sentit? Abaixar el preu de l’energia no t\u00e9 molta possibilitat pel fet que el d\u00e8ficit tarifari el\u00e8ctric est\u00e0 desbocat; en tot cas s\u00ed que es pot deixar de carregar a les tarifes industrials conceptes aplicats en els peatges que s’haurien d’aplicar a la tarifa dom\u00e8stica. Abaixar els preus dels tel\u00e8fons t\u00e9 sentit si els comparem amb els dels pa\u00efsos del nostre entorn i amb el servei que ens donen. El transport per cami\u00f3 ja \u00e9s baix i per aquest costat el que s’ha de fer \u00e9s preparar plataformes per canviar-lo pel tren, per\u00f2 no \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de curt termini. Es poden negociar els contractes de lloguer de naus i locals, tot i que \u00e9s una tasca dif\u00edcil si el contracte no ha ven\u00e7ut. All\u00e0 on hi ha m\u00e9s a fer \u00e9s pel costat del cost de fabricaci\u00f3 i de m\u00e0 d’obra. Aqu\u00ed es pot millorar la productivitat abaixant l’absentisme, apujant el ritme de producci\u00f3, millorant l’organitzaci\u00f3, disminuint radicalment el producte defectu\u00f3s,…perqu\u00e8 ser\u00e0 dif\u00edcil augmentar la productivitat amb noves inversions amb l’estat que ens ha quedat el sistema bancari. Queda finalment la quota del 35% que l’empresa paga a la Seguretat Social. Estic conven\u00e7ut que \u00e9s aqu\u00ed on hi ha molt a fer i que \u00e9s un punt clau per impulsar la competitivitat en aquest moment. Aqu\u00ed hi ha un munt de conceptes que s’han de revisar. Suposo que sabeu que els funcionaris (2.659.000 persones) no cotitzen a la Seguretat Social sin\u00f3 que ho fan a un departament d’hisenda \u00a0que es diu Clases Pasivas. Doncs b\u00e9, totes les cotitzacions que el sector privat fa a la Seguretat Social, tant el 35% que fa l’empresa, com el 6,4% que fa el treballador (asseguran\u00e7a d’atur, formaci\u00f3 i conting\u00e8ncies generals), l’estat (l’empresari dels funcionaris) no els fa a la mateixa caixa. Aqu\u00ed hi ha un greu error: tenir un col\u00b7lectiu tan important fora de la caixa de la Seguretat Social (just el grup que no \u00e9s vulnerable a la crisi), \u00e9s un error i fa dif\u00edcil que la cotitzaci\u00f3 social de les empreses pugui baixar. La Seguretat Social es veu privada de la part de l’economia m\u00e9s estable. Tamb\u00e9 cal preguntar-se si \u00e9s prou solidari que els treballadors que no tenen dret a l’atur, perqu\u00e8 son aut\u00f2noms o funcionaris, no aportin res a l’asseguran\u00e7a d’atur. A Fran\u00e7a han fet aquest debat.
\nFet i fotut no hi ha molt marge per fer m\u00e9s competitives les empreses, no hi ha una vareta m\u00e0gica que ho resolgui i s’hauran de fer petites actuacions que vagin en aquest sentit. Els sindicats s’han entossudit amb l’argument que per sortir de la crisi s’ha de resoldre el sistema financer. En tenim per temps per aconseguir que el sistema financer funcioni! Abans ha de resoldre la seva penit\u00e8ncia immobili\u00e0ria (enfonsats a l’infern), cosa que no ho far\u00e0 en poc temps. Per tant una de les primeres coses que es fan correntment per sortir d’una crisi, invertir en els processos de producci\u00f3, no es podr\u00e0 fer, per la qual cosa s’ha d’actuar en els altres fronts.
\nSi tothom t\u00e9 clar que el cam\u00ed \u00e9s millorar substancialment la demanda externa, l’exportaci\u00f3, possiblement les coses poden anar m\u00e9s r\u00e0pidament. Les actuacions en mat\u00e8ria econ\u00f2mica han de ser m\u00e9s selectives. Per exemple, hi ha una mesura de llibertat d’amortitzaci\u00f3 fiscal, que ajuda les empreses que inverteixen, que nom\u00e9s es pot aplicar si es mant\u00e9 la plantilla. \u00c9s una soluci\u00f3 excel\u00b7lent que s’haurien d’anotar els que negocien la reforma laboral, ja que no \u00e9s l\u00f2gic aplicar una mesura a una empresa que nom\u00e9s s’ha format per especular que a una altra que t\u00e9 la intenci\u00f3 de treballar durant cent anys i seguir invertint. La mateixa cosa s’hauria de fer en la resta d’accions, per exemple en la concessi\u00f3 dels cr\u00e8dits ICO, o en les subvencions. S’ha de ser molt m\u00e9s proactiu en les mesures, afavorint les empreses que lluiten per sobreviure. Voleu dir que no es podria pensar una rebaixa de la cotitzaci\u00f3 empresarial lligada al manteniment i a l’ampliaci\u00f3 de la plantilla?
\nFinalment alg\u00fa ha de repensar la implicaci\u00f3 dels funcionaris a la Seguretat Social. Molts tenim la impressi\u00f3 que l’Estat es fa trampes jugant al solitari i amb elles ens atrapa als altres.<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t