El 26 d\u2019abril de 1986 va tenir lloc a Txern\u00f2bil el desastre d\u2019una central nuclear m\u00e9s gran de la hist\u00f2ria. Aquell dia, a la 1 i 24 minuts la central va patir dues explosions sembla que degut a un experiment nuclear que els militars havien programat. La primera explosi\u00f3 va afectar a la turbina que va fer saltar pels aires el sostre del reactor, que pesava 1200 tones, deixant en contacte amb l\u2019aire als elements radioactius. La humitat, en contacte amb el grafit fos del nucli va provocar una segona explosi\u00f3 equivalent a 300 tones de TNT. L\u2019explosi\u00f3 va radiar de forma directa al personal de la central, als bombers que van apagar el foc i a tot el personal que va posar el sarc\u00f2fag sobre el reactor, unes 240.000 persones. Tamb\u00e9 va afectar als 50.000 habitants de la ciutat de Pripyat, situada a nom\u00e9s 3 quil\u00f2metres de la central. Un dia despr\u00e9s, el 27 d\u2019abril, es va evacuar la ciutat havent rebut una gran quantitat de radiaci\u00f3. El n\u00favol radioactiu va arribar fins a Escandin\u00e0via i fins les portes dels Pirineus, implicant de forma important a uns 5 milions de persones. Donat que l\u2019accident tenia un origen militar, el govern sovi\u00e8tic no va actuar amb celeritat i no va protegir amb iode als habitants de Pripyat.<\/p>\n
Coincidint amb el 30\u00e8 aniversari de Txern\u00f2bil el govern belga ha anunciat que distribuir\u00e0 pastilles de iode a la poblaci\u00f3 que es trobi a una dist\u00e0ncia de menys de 100 km de la central nuclear de Doel, prop d\u2019Anvers, a 64 km de Brussel\u00b7les i a 92 km de Rotterdam, a Holanda. La central de Doel t\u00e9 4 reactors, els Doel1 i Doel2 s\u00f3n del 1975 i la seva vida acabava l\u2019any passat per\u00f2 el govern belga els hi va allargar 10 anys m\u00e9s fins el 2025. El cas \u00e9s que la din\u00e0mica d\u2019aquesta central est\u00e0 plena d\u2019ensurts, essent el m\u00e9s recent el descobriment de milers de microfissures en els vasos dels 4 reactors. La pressi\u00f3 de la opini\u00f3 ha estat de tal magnitud que el govern ha decidit ampliar el radi d\u2019acci\u00f3 de protecci\u00f3 des de 20 km fins a 100 km repartint pastilles de iode a la poblaci\u00f3 per protegir-se davant un possible accident. Com que a aquesta dist\u00e0ncia hi ha tot el pa\u00eds i tamb\u00e9 part d\u2019Holanda, el govern holand\u00e8s tamb\u00e9 ha decidit fer el mateix. Per acabar-ho d\u2019adobar, els recents atemptats terroristes a Brussel\u00b7les han fet veure que hi podria arribar a haver personal de la central implicat en el terrorisme isl\u00e0mic. La por finalment s\u2019ha est\u00e8s per tot arreu i ara la percepci\u00f3 de la tecnologia nuclear (s\u2019hi hi afegim el tsunami de Fukushima) \u00e9s que presenta greu perill per la societat que viu a prop, a m\u00e9s de suposar un problema pels residus que encara no ha estat resolt i que perduraran durant milers d\u2019anys.<\/p>\n
El resultat d\u2019aquests canvis ha estat un enduriment de les mesures de protecci\u00f3 de les centrals nuclears, fet que ha encarit la seva construcci\u00f3 i finalment el preu de l\u2019electricitat generada. Els nous reactors francesos EPR tenien un cost inicial de 4.000 milions d\u2019euros per una pot\u00e8ncia de 1.300 MW, estimant que aquest cost arribi ara a 10.000 milions. Si el cost nuclear es trobava entre 70 i 90 \u20ac\/MWh, amb les noves proteccions \u00e9s possible que passi de 110 \u20ac\/MWh o m\u00e9s. A aix\u00f2 cal posar al seu costat el cost e\u00f2lic d\u2019uns 85 \u20ac\/MWh o el cost solar fotovoltaic de 80 \u20ac\/MWh, baixant cap a 70 \u20ac\/MWh en un o dos anys.<\/p>\n
Recordo que al principi de les energies renovables, en els anys 2005 i 2006, no es q\u00fcestionava gaire l\u2019energia nuclear, assumint que la seguretat estava garantida i que el problema dels residus a llarg termini trobaria una soluci\u00f3 un dia o altre. Es plantejava que aquesta tecnologia substitu\u00eds les centrals de carb\u00f3 i les de gas. Les coses han canviat i ara cal dir que l\u2019energia nuclear \u00e9s un fre a la penetraci\u00f3 de les energies renovables, essent ambdues incompatibles entre s\u00ed: totes les nuclears necessiten centrals alternatives en cas que la seva producci\u00f3 aturi. Les energies renovables i la nuclear s\u00f3n energies r\u00edgides que necessiten altres energies flexibles per suplir el seu buit arran d\u2019una aturada de producci\u00f3. Aix\u00f2 es diu energia de suport o de backup<\/em> i es basa en la hidr\u00e0ulica i altres centrals que, o b\u00e9 estan aturades i en calent esperant entrar, o b\u00e9 estan funcionant a una c\u00e0rrega parcial deixant espai per absorbir una demanda immediata.<\/p>\n Per tant, que la percepci\u00f3 de la gent sigui que les centrals nuclears s\u00f3n un perill mentre funcionen, obre el cam\u00ed a la no prolongaci\u00f3 de la seva vida m\u00e9s enll\u00e0 dels 40 anys i deixa el cam\u00ed lliure per anar cap a un parc renovable a Espanya de 40.000 MW, alhora que algunes de les centrals de cicle combinat de gas continuen sent el sistema de backup, cobrant per aquest fet.<\/p>\n Tamb\u00e9 aquests dies la comissi\u00f3 de la UE est\u00e0 estudiant com es remuneren aquestes accions, nomenades pagaments per capacitat, sospitant que siguin unes ajudes encobertes a les companyies el\u00e8ctriques alhora que s\u2019encareix de forma important el preu de l\u2019electricitat. A Espanya ho sabem b\u00e9 pel fet que les companyies han decidit fer entrar al mercat diari a les centrals de carb\u00f3, deixant als cicles combinats de gas en la funci\u00f3 de backup<\/em>, cobrant per capacitat.<\/p>\n La part important \u00e9s que l\u2019axioma que les centrals nuclears eren intocables per a un bon funcionament del sistema el\u00e8ctric est\u00e0 desapareixent poc a poc i aviat veurem un fort moviment ciutad\u00e0 i pol\u00edtic en contra, deixant el camp lliure a les energies renovables.<\/p>\n