Ala meva edat veig com al meu voltant molts amics i companys es van jubilant. Els m\u00e9s preco\u00e7os s\u00f3n els mestres i els que han treballat a la banca o a grans empreses. Els primers es jubilen als 60 anys, mentre que els que provenen de grans empreses ho solen fer per prejubilacions a partir de 58 anys. Aquesta situaci\u00f3 m’ha fet agafar sensibilitat envers la jubilaci\u00f3, no pas perqu\u00e8 estigui pensant a fer-ho, sin\u00f3 perqu\u00e8 ara \u00e9s m\u00e9s propera, talment com quan tens un fill i nom\u00e9s veus nens quan circules pel carrer, quan abans no els veies.<\/p>\n
La primera cosa que observo \u00e9s que quan un sap que li queden 2 anys per jubilar-se posa el cron\u00f2metre marxa enrere, cosa que li provoca que el temps fins el dia de jubilaci\u00f3 li sigui cada vegada m\u00e9s feixuc, fins el punt d’arribar a dir als \u00faltims mesos que ja no suportava m\u00e9s la feina. Sovint han estat 30 o 40 anys treballant i just en l’\u00faltim any ha estat una feina insuportable! La segona cosa que veig \u00e9s que molta gent no est\u00e0 preparada per a la jubilaci\u00f3, per viure 25 o 30 anys sense tenir una tasca determinada a fer. N’hi ha que queden desmuntats perqu\u00e8 no saben organitzar-se l’horari i es deixen anar, alguns pensen en la jubilaci\u00f3 com unes vacances infinites i altres tenen tasques familiars com la cura dels n\u00e9ts. Per\u00f2 amb l’energia que s’arriba ara a la jubilaci\u00f3 penso que cal imposar-se una feina amb un horari menys estricte i sovint en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres jubilats, sigui en ajuda a organitzacions socials, fent tasques municipals, estudiant a la universitat, fent una recerca, sortint d’excursi\u00f3… en definitiva, essent \u00fatils a la societat. La pitjor sensaci\u00f3 que pot tenir un jubilat \u00e9s que ha deixat de ser \u00fatil, i en aquesta societat tots ho hem de ser, tothom hi t\u00e9 un paper.<\/p>\n
Un greu problema de la jubilaci\u00f3 ser\u00e0 la pensi\u00f3. La pensi\u00f3 es genera pel mecanisme d’entrada-sortida, \u00e9s a dir, el que ara cobren els jubilats ho estem pagant els que encara treballem. A la meitat dels anys 90 hi havia 3 treballadors per a cada pensionista, mentre que ara nom\u00e9s n’hi ha 1,7, baixant cap a 1,5, la qual cosa vol dir que te\u00f2ricament la capacitat de cobrament s’ha redu\u00eft a la meitat i que les pensions s’haurien de reduir en aquesta proporci\u00f3. Evidentment no ser\u00e0 aix\u00ed, per\u00f2 mostra l’evoluci\u00f3 de cap on aniran les pensions amb una demografia minvant, amb joves als que els costa trobar un treball amb sou digne i amb m\u00e9s i m\u00e9s jubilats que mai. D’aqu\u00ed la necessitat de retardar l’edat de jubilaci\u00f3 de 65 a 67 anys. El mateix ministre de finances alemany Wolfgang Scha\u00fcble ha proposat aquesta setmana que l’edat de jubilaci\u00f3 segueixi un automatisme en funci\u00f3 de la demografia, suggeriment que els col\u00b7legues socialistes al govern no veuen amb bons ulls.<\/p>\n
Els n\u00fameros de la Seguretat Social no surten de cap manera. L’any 2015 va acabar amb un d\u00e8ficit del 0,6% del PIB, necessitant agafar diners de la guardiola que ara \u00e9s de 36.000 milions (lluny dels 66.815 milions que tenia a finals del 2011) i que es veur\u00e0 exhaurida a l’any 2018 si els pol\u00edtics no decideixen aportar fons des del pressupost de l’estat, fent-se c\u00e0rrec de les prestacions no contributives com les de viudetat o orfandat. La gravetat de la situaci\u00f3 \u00e9s que el d\u00e8ficit del 2015 \u00e9s semblant al de 2014 encara que al sistema hi hagin entrat 500.000 treballadors m\u00e9s. L’augment del 3,15% en n\u00famero de cotitzants nom\u00e9s va aportar a la caixa de la Seguretat Social un augment del 1,33% en ingressos. Ens trobem en un cercle fatal, fruit d’una estafa piramidal que va pensar que els ingressos serien sempre superiors a les pensions, sense pensar en baixades de demografia, disminucions en salaris o en augments de l’esperan\u00e7a de vida. Nom\u00e9s sabem una cosa: el futur ser\u00e0 pitjor per als jubilats pel que fa a ingressos de la Seguretat Social.<\/p>\n
Aix\u00f2 ens porta a parlar dels plans de pensions. Evidentment els jubilats ja no els poden fer, i en tot cas el que han de fer \u00e9s un rac\u00f3 en els seus estalvis. A la nostra cultura no estem acostumats a pensar en el llarg termini i nom\u00e9s veiem l’avui. Pensar en els propers anys fa mandra, sovint por, per aix\u00f2 no es vol veure. Per\u00f2 en el cas dels ingressos de la jubilaci\u00f3 \u00e9s obligat fer un estalvi, encara que sigui petit, de 50 euros cada mes, perqu\u00e8 aix\u00f2 obliga a pensar en el futur. Aqu\u00ed nom\u00e9s 1 de cada 6 treballadors t\u00e9 un pla de pensions, quan hauria de ser la totalitat, en menor o major mesura.
\n\u00c9s fals que el sistema es far\u00e0 c\u00e0rrec de nosaltres quan ja estiguem en una situaci\u00f3 d’invalidesa, ho veiem els que tenim pares en aquestes situacions. Ni els nostres fills podran estar al nostre c\u00e0rrec 24 hores al dia, necessitant altra gent a la nostra cura, ni el sistema pot suportar econ\u00f2micament el cost, sovint molt superior a la pensi\u00f3 m\u00e0xima, per la qual cosa es fa necessari rec\u00f3rrer a suplements privats. \u00c9s aqu\u00ed on \u00e9s necessari l’estalvi, el pla de pensions o vendre l’immoble que s’ha adquirit durant la vida activa. Fer un pla de pensions, encara que sigui petit, t\u00e9 la bondat d’ajudar a pensar en aquesta situaci\u00f3 i a intentar planificar-la.<\/p>\n
L’energia que ara un t\u00e9 quan es jubila permet enfocar aquesta etapa de forma diferent, essent actiu en altres tasques socials. Per aix\u00f2, quan trobo un jubilat li pregunto: com t’has guanyat el sou avui?<\/p>\n