{"id":1396,"date":"2016-03-27T20:46:49","date_gmt":"2016-03-27T18:46:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1396"},"modified":"2016-03-28T20:47:40","modified_gmt":"2016-03-28T18:47:40","slug":"portugal-extremadura-i-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1396","title":{"rendered":"Portugal, Extremadura i Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"REgions-europees-ajudes\"<\/a>\u00a0<\/span>La Uni\u00f3 Europea fa molts anys que t\u00e9 programes de molta intensitat pensats per ajudar a la millora de l’economia de les regions m\u00e9s pobres. Els fons estructurals d’ara es van posar en marxa l’u de gener de 2014 en un programa que durar\u00e0 fins el 2020. Aquests fons s\u00f3n part del Marc Financer Plurianual en l’\u00e0mbit de la pol\u00edtica de cohesi\u00f3: Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), Fons Social Europeu (FSE), Fons de Cohesi\u00f3, Fons Europeu Agr\u00edcola de Desenvolupament Rural (FEADER) i el Fons Europeu Mar\u00edtim i de Pesca (FEMP). Els fons FEDER i FSE es diuen fons estructurals. En aquest per\u00edode els recursos s’orienten cap a la obtenci\u00f3 de resultats, premiant l’efic\u00e0cia en tots els fons estructurals i d’inversi\u00f3 que incentivi els bons projectes. Tamb\u00e9 proposa objectius tem\u00e0tics: potenciar la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3, millorar l’\u00fas, la qualitat i l’acc\u00e9s de les tecnologies de la informaci\u00f3 i de comunicaci\u00f3 (TIC), millorar la competitivitat de les pimes i suport cap a l’economia de baixes emissions en carboni.<\/p>\n

Les ajudes estructurals es distribueixen en tres nivells diferenciats segons la riquesa de la regi\u00f3: les menys desenvolupades (sota el 75% del PIB per c\u00e0pita mig de l’Europa dels 27), les regions de transici\u00f3 (entre el 75% i el 90%) i les m\u00e9s desenvolupades (per sobre del 90%), condicionant en aix\u00f2 la taxa de finan\u00e7ament.<\/p>\n

A Espanya actualment nom\u00e9s hi ha Extremadura per sota el llindar del 75% de PIB per c\u00e0pita (t\u00e9 el 74%) en relaci\u00f3 a la mitjana\u00a0europea, mentre que Andalusia, Castella la Manxa i Gal\u00edcia es troben en la situaci\u00f3 de transici\u00f3. Portugal t\u00e9 4 regions en situaci\u00f3 de menys desenvolupades: Oporto i Nord, Portugal Centre, Regi\u00f3 de Lisboa i Alentejo. It\u00e0lia hi t\u00e9 4 regions: Campania, Puglia, Calabria i Sic\u00edlia, i les regions m\u00e9s pobres es troben a l’est d’Europa, a Bulg\u00e0ria i Romania, amb regions que tenen el 29% del PIB per c\u00e0pita mig d’Europa.<\/p>\n

Alguna vegada he explicat que a Portugal han decidit en els anys 2015 i 2016 instal\u00b7lar 4 noves f\u00e0briques de paper que faran que a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica hi hagi sobreproducci\u00f3 i per tant tensions i problemes en els mercats fins el punt que obligar\u00e0 a tancar algunes de les empreses m\u00e9s febles del sector a la pen\u00ednsula. Quan explico aix\u00f2 tamb\u00e9 dic que el finan\u00e7ament f\u00e0cil i barat de diner est\u00e0 comen\u00e7ant a crear una bombolla industrial que tard o d’hora haur\u00e0 d’esclatar, car els projectes no s’estudien amb el rigor que toca, \u00e9s com all\u00f2 de les hipoteques que es donaven a persones insolvents. Per\u00f2 la part important del proc\u00e9s \u00e9s que la UE, a trav\u00e9s de fons estructurals, d\u00f3na per a cada projecte un 50% del valor de la inversi\u00f3. Aix\u00ed, un empresari que aporta 2,5 milions en capital, hi afegeix 2,5 milions m\u00e9s d’una societat estatal de capital risc, m\u00e9s 15 milions que provenen de fons estructurals i finalment un cr\u00e8dit de 10 milions, que fa la mateixa societat de capital risc, i ja t\u00e9 finan\u00e7at un projecte de 30 milions. Amb 2,5 milions (que a sobre ni els t\u00e9 i els aporta amb un cr\u00e8dit) ha executat un projecte de 30 milions, un mecanisme inversemblant a casa nostra, pura ci\u00e8ncia ficci\u00f3. Llavors, per qu\u00e8 no anem a invertir a Portugal? Veient la facilitat, la pregunta \u00e9s, per qu\u00e8 no hi ha empresaris a Extremadura que inverteixen aprofitant els avantatges financers? Per qu\u00e8 no ho fa Andalusia, Castella La Manxa i Gal\u00edcia (amb menor ajuda financera)? Per qu\u00e8 no ho fan les 4 regions italianes? La resposta \u00e9s perqu\u00e8 tenen altres mecanismes per sobreviure, els subsidis de cada estat.<\/p>\n

A Espanya Madrid, Catalunya, el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i les Illes Balears, i a It\u00e0lia el Piemont, la Llombardia, el Trentino, el V\u00e9neto, el Friuli, l’Emilia Romana i la Toscana suporten amb subsidis la pobresa de les regions m\u00e9s pobres. A Portugal no ho pot fer ning\u00fa i per aix\u00f2 espavilen fent servir els fons estructurals de la UE.<\/p>\n

Tot plegat porta a fer algunes reflexions. La primera \u00e9s que abans de l’estatut del 2006 ja d\u00e8iem que quan s’acabessin els fons estructurals per a Espanya (suposaven un 1% del PIB espanyol) hi havia el risc que es volgu\u00e9s continuar amb la injecci\u00f3 a aquestes regions a costa de Catalunya. La segona \u00e9s que si no hi ha prou inversi\u00f3 que neixi a Extremadura ser\u00e0 per altres q\u00fcestions, potser les mateixes que van eludir que fessin la revoluci\u00f3 industrial, evitant que la gent del camp tingu\u00e9s millor formaci\u00f3 i continu\u00e9s aix\u00ed sota el control dels cacics. No ser\u00e0 que no es vol que aquests territoris evolucionin perqu\u00e8 ja est\u00e0 b\u00e9 el seu control electoral amb els subsidis, una altre manera de caciquisme? Per qu\u00e8 doncs un territori s’agafa primer a un sistema de subsidis que no pas inverteix en creaci\u00f3 de treball, preparant el terreny pel futur dels seus fills?<\/p>\n

Tot plegat \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 cultural. Per un costat l’esperit emprenedor no neix sota les pedres, es transmet dintre les fam\u00edlies i s’escampa com l’oli, poc a poc. Per un altre costat l’exc\u00e9s de subsidis \u00e9s desencentivador de la recerca de treball, acomoda; ja hem vist molts exemples del PER que ho certifiquen.<\/p>\n

Els programes de cohesi\u00f3 de la UE estan b\u00e9 si alhora s’afluixa la intensitat en els subsidis pressionant que la gent espavili i emprengui projectes de futur. Si aix\u00f2 un dia arriba (dif\u00edcilment amb uns pol\u00edtics immersos en la demag\u00f2gia) aquestes regions faran per primera vegada la revoluci\u00f3 industrial i potser, v\u00e9s a saber, comprendran el que ens passa als catalans, que ens entenem millor amb els portuguesos.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t