Dissabte de la setmana passada vaig participar a Olot a la 3\u00aa Jornada d\u2019energia que organitza l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies de l\u2019Educaci\u00f3 Josep Pallach. Vaig parlar de mobilitat el\u00e8ctrica: de com anir\u00e0 penetrant el cotxe el\u00e8ctric i de les possibilitats del cami\u00f3 el\u00e8ctric. En el debat final va sortir la q\u00fcesti\u00f3 sobre si pag\u00e0vem massa impostos o no, q\u00fcesti\u00f3 a la que vaig respondre que no, que no en paguem prou per mantenir l\u2019estat de benestar que volem. Un participant em va respondre que ell durant la seva vida hauria pagat molt i que tenia dret a una pensi\u00f3 decent. Com que no ens vam posar d\u2019acord, em va dir que com a aut\u00f2nom pagava 260 \u20ac\/mes a la Seguretat Social, que ho faria durant 50 anys i que per, tant, hauria pagat 150.000 euros al final. Llavors li vaig preguntar quants anys volia viure despr\u00e9s de jubilar-se; 30 anys? Si aquesta era la seva esperan\u00e7a de viure, el saldo acumulat, sense tenir en compte la inflaci\u00f3, seria de 416 \u20ac\/mes, quan segur que ell esperava que la seva pensi\u00f3 fos de 1.500 euros. \u00c9s un exemple que mostra dues coses: que tothom espera molt m\u00e9s del que ha pagat sense ser conscient del que pensa i que el sistema \u00e9s impossible que funcioni, sense que ning\u00fa gosi plantejar-ho netament perqu\u00e8 estem davant l\u2019estafa piramidal m\u00e9s gran que s\u2019ha fabricat mai. El sistema de pensions va ser pensat amb dues hip\u00f2tesis que no ara no es compleixen: que cada vegada hi hauria m\u00e9s cotitzants que receptors i que la inflaci\u00f3 seria superior al 5%, quan no al 10%. Cap de les dues hip\u00f2tesis es compleixen ni es compliran durant els propers 20 anys com a m\u00ednim.<\/p>\n
Aquesta reflexi\u00f3 m\u2019ha coincidit amb un viatge a Estats Units per assistir a un congr\u00e9s internacional de tiss\u00fa on present\u00e0vem una pon\u00e8ncia sobre estalvi energ\u00e8tic en un context de sostenibilitat. L\u2019impacte m\u00e9s fort me\u2019l vaig emportar pel personal de control d\u2019acc\u00e9s al congr\u00e9s. A Europa el personal d\u2019enregistrament i de control d\u2019acc\u00e9s es fa amb nois i noies joves. A New Orleans el personal era de gent gran, de m\u00e9s de 70 anys. Aquells avis agafaven feines temporals com aquella per complementar la seva pensi\u00f3. All\u00e0 la pensi\u00f3 se la fa cadasc\u00fa acumulant estalvis al llarg de la seva vida i, per q\u00fcestions diverses, a vegades no n\u2019hi ha prou per cobrir tota la teva vida, sense tenir recursos del sector p\u00fablic per complementar els ingressos.<\/p>\n
Els dos models, el d\u2019all\u00e0 i el nostre, s\u00f3n completament oposats, per\u00f2 el resultat \u00e9s el mateix, no hi ha prou capital per cobrir els recursos de les pensions. Arribats a aqu\u00ed, vull insistir en una cosa que vinc demanant sovint: que \u00e9s m\u00e9s important abaixar les despeses m\u00e9s que no pas augmentar els ingressos per augmentar la renda disponible. No \u00e9s igual tenir un lloguer de 800 euros que un de 200, ni pagar per energia 150 euros que 50, la qual cosa ens porta a la conclusi\u00f3 que el m\u00e9s important per al futur \u00e9s construir habitatges de qualitat energ\u00e8tica en terrenys de cost zero o gaireb\u00e9.<\/p>\n
La q\u00fcesti\u00f3 b\u00e0sica \u00e9s si paguem massa impostos o no, si aix\u00f2 \u00e9s un llast per a l\u2019economia o si ser\u00e0 suficient per satisfer les futures pensions. Si mirem al nostre voltant, a Espanya paguem el 32,5% del PIB en impostos, Fran\u00e7a el 45%, It\u00e0lia el 44%, Alemanya el 39,1%, B\u00e8lgica el 45,4%, Holanda el 39%, Regne Unit el 35,4%, Dinamarca el 48,1%, Su\u00e8cia el 44,2%, Finl\u00e0ndia el 44,1%, Gr\u00e8cia 33,7% i nom\u00e9s Portugal, amb un 32,4%, t\u00e9 menor c\u00e0rrega impositiva que nosaltres. La resposta \u00e9s clara, no paguem prou impostos i ja sabem de fa temps que un dels propers moviments que far\u00e0 qualsevol govern a Espanya ser\u00e0 posar l\u2019IVA al 23% i, segons quin sigui el color del nou govern, haur\u00e0 d\u2019apujar tamb\u00e9 la imposici\u00f3 per IRPF, sobretot pel que fa a les rendes m\u00e9s altes, recentment abaixades per la reforma fiscal de Montoro<\/strong>.<\/p>\n \u00c9s clar que l\u2019acci\u00f3 d\u2019augmentar la pressi\u00f3 fiscal \u00e9s un fre al creixement de l\u2019economia i ara no \u00e9s el moment oport\u00fa, perqu\u00e8 aix\u00f2 perjudica la tasca de crear m\u00e9s llocs de treball. A Espanya hi ha 16.826.434 treballadors afiliats a la Seguretat Social mentre que hi ha 8.428.726 receptors de pensions, \u00e9s a dir, 2,00 treballadors per a cada pensionista. Si volem que la pensi\u00f3 mitja sigui, per exemple, de 800 euros, caldr\u00e0 que cada treballador aporti al sistema de pensions 400 euros de mitjana, els treballadors aut\u00f2noms inclosos. I aix\u00f2 \u00e9s molt lluny de ser aix\u00ed. Cal urgentment retornar als 20 milions d\u2019afiliats a la Seguretat Social (ratio de 2,38) alhora que ens deixem de subterfugis dient que cal que els aut\u00f2noms no paguin gaire a la Seguretat Social si \u00e9s que finalment volen cobrar d\u2019ella. Tampoc \u00e9s l\u00edcit refugiar-se del tema dient que ha de ser el pressupost p\u00fablic el que ha d\u2019aportar la difer\u00e8ncia per cobrir el d\u00e8ficit del sistema de pensions. Potser s\u00ed que haur\u00e0 de ser aix\u00ed, per\u00f2 sovint aquest argument es fa servir com excusa per no voler afrontar vertaderament el problema, com si el pressupost de l\u2019estat es nodr\u00eds de diners que es cullen al camp. El pressupost p\u00fablic en tot cas\u00a0 hauria d\u2019incentivar la creaci\u00f3 de treball o complementar el salari si aquest \u00e9s baix per afavorir que hi hagi m\u00e9s treballadors ocupats.<\/p>\n Per tant, si recapitulem, \u00e9s necessari que la cotitzaci\u00f3 m\u00ednima a la Seguretat Social sigui de 400 euros, cal treballar per millorar el poder adquisitiu de la gent abaratint l\u2019habitatge i el cost energ\u00e8tic, cal augmentar el n\u00famero de cotitzants tamb\u00e9 allargant la vida laboral i fer-nos a la idea que hem sigut v\u00edctimes d\u2019una estafa sideral que ara haurem de corregir com puguem.<\/p>\n