{"id":1387,"date":"2016-02-28T18:31:33","date_gmt":"2016-02-28T17:31:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1387"},"modified":"2016-02-28T18:31:33","modified_gmt":"2016-02-28T17:31:33","slug":"el-capitalisme-extractiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1387","title":{"rendered":"El capitalisme extractiu"},"content":{"rendered":"

Parl\u00e0vem la setmana passada de la influ\u00e8ncia que t\u00e9 el sistema financer sobre l’economia, de com l’especulaci\u00f3 financera, amb un pes de deu vegades el PIB mundial, influeix fent m\u00e9s greus els cicles econ\u00f2mics, tant si es troben en pujada com en baixada, essent un multiplicador pervers dels vaivens de l’economia. Durant la crisi de l’euro la Comissi\u00f3 Europea va arribar a prohibir durant uns mesos la compra d’accions per opcions, frenant aix\u00ed el descontrol borsari. Arribats aqu\u00ed la pregunta \u00e9s per qu\u00e8 no es frena m\u00e9s aquesta tend\u00e8ncia, b\u00e9 sigui prohibint segons quines figures financeres, b\u00e9 sigui posant-hi impostos, per aturar la seva massificaci\u00f3. Tamb\u00e9 en aquest punt cal parlar de la Taxa Tobin, que t\u00e9 per missi\u00f3 frenar la velocitat amb la qual es fan transaccions de compravenda al m\u00f3n de forma instant\u00e0nia, acci\u00f3 que tamb\u00e9 configura el factor multiplicador fatal de l’economia. Si tot plegat \u00e9s tan perill\u00f3s per a l’economia real, amb el risc que la financera ens arrossegui a tots en un revolt d’aquests, per qu\u00e8 no es controla m\u00e9s aquesta manera de fer de l’economia?<\/span>
Una ra\u00f3 pot ser l’elevada complexitat que t\u00e9 l’economia financera, amb una quantitat de models immensa i amb la dificultat de discernir qu\u00e8 \u00e9s \u00fatil per a l’econo?mia i qu\u00e8 no ho \u00e9s, essent nom\u00e9s pura es?peculaci\u00f3. No ens enganyem: l’especulaci\u00f3 \u00e9s el c\u00e0ncer de l’economia productiva, per aix\u00f2 quan em diuen que els mercats de derivats s\u00f3n necessaris per limitar riscos de futur penso que no \u00e9s cert, que els riscos que limiten tampoc s\u00f3n tan elevats i, a canvi, els perills s\u00f3n m\u00e9s alts que els beneficis. Una altra ra\u00f3 \u00e9s la conniv\u00e8ncia del regulador amb el sector financer, sigui perqu\u00e8 les persones del regulador provenen del mateix sector i no poden tenir una altra visi\u00f3, sigui perqu\u00e8 hi ha altres interessos, com el finan\u00e7ament dels partits pol\u00edtics. I aqu\u00ed \u00e9s on sorgeix l’economia dels amiguets i la del suborn, encara que sigui de forma sofisticada.<\/span>
El pes de sectors de l’economia d’amiguets esdev\u00e9 un fre per al desenvolupament de la societat, una p\u00e8rdua de productivitat de qualsevol economia. Entre els anys 1995 i 2007 l’economia espanyola va perdre un 0,7% anual en productivitat en un moment en qu\u00e8 a Europa la productivitat creixia al 0,4%. Una part d’aquesta p\u00e8rdua es deu al boom de la construcci\u00f3, amb molt baixa productivitat, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s explica un 0,4% del descens. L’altre 0,3% prov\u00e9 dels sectors clientelars de l’economia espanyola que xuclen recursos encara que tinguin una baixa productivitat. Per tant, el pes elevat d’un sector clientelar en una economia esdev\u00e9 un fre per a la seva evoluci\u00f3 productiva i per a la seva modernitzaci\u00f3.<\/span><\/p>\n


Quins s\u00f3n els sectors clientelars en qualsevol economia? La revista The Economist ha publicat un \u00edndex de capitalisme clientelar especificant que els sectors que viuen m\u00e9s f\u00e0cilment s\u00f3n els casinos, els sectors del carb\u00f3 i la fusta, la defensa, els dip\u00f2sits i inversors financers, les infraestructures de xarxes de canonades de gas, petroli i aigua, les empreses de petroli, gas, productes qu\u00edmics i altres energies, els ports i aeroports, la construcci\u00f3 p\u00fablica, l’acer, altres metalls i l’extracci\u00f3 de minerals i les empreses de serveis com la telefonia. L’Index mostra que la participaci\u00f3 de persones riques en % del PIB en aquests sectors \u00e9s m\u00e9s elevada quan menys desenvolupat \u00e9s el pa\u00eds, anant d’un pes mitj\u00e0 de 4,5% el PIB en pa\u00efsos poc desenvolupats fins a l’1,5% en pa\u00efsos desenvolupats, \u00e9s a dir, 3 vegades. Encap\u00e7ala la llista Hong Kong, amb un pes del 58% dels sectors clientelars en el PIB de la seva economia, seguit de R\u00fassia amb un 18%, M\u00e8xic amb un 9,2%, Xile amb 8,9%, Austr\u00e0lia amb 3,2%, Estats Units amb 3,1%, Gran Bretanya amb 3%, Turquia amb2,6%, Espanya amb 2,3%, Pol\u00f2nia amb 1,2%, Canad\u00e0 amb 1,2%, Fran\u00e7a amb 1%, Alemanya amb 0,9%, It\u00e0lia amb 0,7%, su\u00e8cia amb 0,6%, Jap\u00f3 amb 0,3% i Holanda amb 0,2%.\u00a0<\/span>
L’associaci\u00f3 Transparency International publica regularment un altre \u00edndex anomenat Bribe Payers Index, l’\u00edndex de les fonts de suborn, ordenant els pa\u00efsos de menys subornats a m\u00e9s, comen\u00e7ant per Holanda, Su\u00efssa, B\u00e8lgica, Alemanya, Jap\u00f3, Austr\u00e0lia, Canad\u00e0, Singapur, Gran Bretanya, Estats units, Fran\u00e7a, Espanya, Corea del sud… L’estudi mostra que la percepci\u00f3 que es t\u00e9 al pa\u00eds sobre la corrupci\u00f3 coincideix amb l’\u00cdndex i quan estudia quins s\u00f3n els sectors m\u00e9s subornats els descriu en aquest ordre: Contractes de construcci\u00f3 p\u00fablica, companyies de serveis p\u00fablics, companyies de b\u00e9ns immobles , b\u00e9ns, serveis legals i de negoci, petroli i gas, mineria, generaci\u00f3 i transmissi\u00f3 el\u00e8ctrica, farmac\u00e8utiques i salut, manufactura pesada, pesca, fabricaci\u00f3 d’armes, transport i emmagatzemament, telecomunicacions, serveis al consumidor, forestal, Banca i finances, tecnologia inform\u00e0tica… A casa nostra identifiquem les constructores, les el\u00e8ctriques, les autopistes, la telefonia, les farmac\u00e8utiques, els bancs…<\/span>
El suborn el fan sovint de forma subtil, per exemple el cas de les el\u00e8ctriques posant permanentment anuncis als mitjans de comunicaci\u00f3 que els fidelitzen i eviten campanyes d’opini\u00f3 en contra, tranquil\u00b7litzant aix\u00ed els pol\u00edtics que controlen. En s\u00f3c conscient i ho he pogut comprovar en diverses actuacions en rodes de premsa o en alguns articles, avui mateix a La Vanguardia. \u00c9s tan greu que puc dir que, des d’aquest punt de vista, tenen segrestada la democr\u00e0cia.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t