{"id":1381,"date":"2016-02-21T20:28:56","date_gmt":"2016-02-21T19:28:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1381"},"modified":"2016-02-21T20:28:56","modified_gmt":"2016-02-21T19:28:56","slug":"opcions-sobre-accions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1381","title":{"rendered":"Opcions sobre accions"},"content":{"rendered":"

Aquesta setmana a Lucca (Toscana) preguntava a un itali\u00e0 qu\u00e8 li passava a la Banca Monte dei Paschi di Siena,<\/a> car ja fa temps que concentra les turbul\u00e8ncies financeres dels bancs italians, amb el perill que passi com a Bankia, que hagi de ser rescatada. Pura especulaci\u00f3, em va dir, \u00e9s dif\u00edcil sobreviure quan molta gent especula sobre tu. Em va fer pensar en l\u2019article de diumenge passat en el que explicava que el sistema financer \u00e9s un multiplicador de les variacions econ\u00f2miques fins el punt que ara sembla que \u00e9s un sistema amb la regulaci\u00f3 fora de control, a punt d\u2019entrar en una fase de col\u00b7lapse.<\/p>\n

L\u2019atzar ha volgut que dijous assist\u00eds a una confer\u00e8ncia a la\u00a0 Reial Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts de Barcelona per part del meu amic Joaquim Bruna<\/strong>, catedr\u00e0tic de matem\u00e0tiques a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona i fins fa un mes director del Centre de Recerca Matem\u00e0tica de Catalunya. En Quim va parlar sobre la teoria matem\u00e0tica de les opcions financeres, una teoria que ha servit per desenvolupar els mercats financers moderns.<\/p>\n

La teoria es deu fonamentalment als matem\u00e0tics Fischer Black<\/strong> i \u00a0Robert C. Merton<\/strong> i a l\u2019economista Myron S.Scholes<\/strong> que van sembrar el sement conceptual d\u2019una teoria que ha revolucionat el m\u00f3n de les finances en m\u00faltiples aplicacions en el m\u00f3n de la innovaci\u00f3 financera, la valoraci\u00f3 d\u2019inversions, les finances corporatives i en la compra d\u2019accions. Tot plegat \u00e9s el que anomenem mercat de derivats.<\/p>\n

B\u00e0sicament una opci\u00f3 de compra \u00e9s un contracte que d\u00f3na dret a exercir una opci\u00f3 sobre alguna cosa en una data futura a un preu determinat i a canvi d\u2019una prima. Per exemple, un club de futbol A pot signar amb un altre club B un contracte que li d\u00f3na dret de compra d\u2019un jugador X en un futur (diem tres anys) a un preu determinat avui (posem-hi 20 milions), pagant per exercir aquest dret una prima (per exemple 1 mili\u00f3). Passats els tres anys el club A pot comprar el jugador X pagant llavors els 20 milions o pot renunciar a fer efectiva la compra (perqu\u00e8 no li interessa o perqu\u00e8 s\u2019ha lesionat), perdent llavors el mili\u00f3 que havia pagat de prima.<\/p>\n

Un contracte d\u2019opcions atorga un dret de compra per\u00f2 no la obligaci\u00f3 a canvi d\u2019una prima. En els mercats financers i de mat\u00e8ries primeres les opcions es solen utilitzar per cobrir riscos o per fer negocis comprant i venent. Es creu que \u00e9s d\u2019una magnitud de 10 vegades el PIB mundial.<\/p>\n

El comprador d\u2019una opci\u00f3 de compra espera que el preu de l\u2019acci\u00f3 pugi durant un exercici. D\u2019aquesta forma, si tot surt com ell espera, el dia que executi la opci\u00f3 podr\u00e0 obtenir un benefici, que ser\u00e0 igual a la difer\u00e8ncia entre la cotitzaci\u00f3 d\u2019aquell dia a la borsa i el preu fixat en el contracte d\u2019opci\u00f3. En el pitjor dels casos, si la cotitzaci\u00f3 cau per sota del preu del contracte, el titular de la opci\u00f3 no la exercir\u00e0, perdent nom\u00e9s la prima. El comprador d\u2019una opci\u00f3 de compra pot obtenir aix\u00ed un benefici il\u00b7limitat, havent-hi un cost limitat: la prima. En el mercat d\u2019opcions, per tant, es negocia la prima per un preu de l\u2019acci\u00f3 i la data de venciment.<\/p>\n

El catedr\u00e0tic va anar desglossant la teoria financera amb conceptes i f\u00f3rmules matem\u00e0tiques basades sobretot en el model Black-Scholes, un exercici en el pur ambient acad\u00e8mic enmig de cient\u00edfics de la Real Acad\u00e8mia, concentrats en el desenvolupament del model.<\/p>\n

Quan en Quim va haver acabat d\u2019exposar el model va explicar que els Black, Scholes i Merton, conscients de la troballa que havien fet sobre el control de l\u2019especulaci\u00f3 financera, van fundar una companyia, Long term capital management<\/strong>, \u00a0per fer negoci amb els seus conceptes. Fischer Black va morir el 1995 i el 1997 l\u2019acad\u00e8mia de les ci\u00e8ncies del premi Nobel els va donar el premi per les seves recerques. Doncs b\u00e9, el 1998 l\u2019empresa que van fundar va caure en fallida, exemple del que no s\u2019ha de fer.<\/p>\n

En el torn del p\u00fablic li vaig preguntar si els matem\u00e0tics eren conscients que, essent la seva sortida professional m\u00e9s gran cap al m\u00f3n financer, realment estaven donant cobertura intel\u00b7lectual a un sector que ha esdevingut completament lud\u00f2pata, \u00e9s a dir, estaven ajudant a generar models purament especulatius, aix\u00f2 s\u00ed, amb base cient\u00edfica.<\/p>\n

Heus aqu\u00ed que estem cavalcant sobre una bomba nuclear, amb un sistema financer ali\u00e8 al m\u00f3n productiu i dels interessos humans, i tots nosaltres sense ser-ne conscients. Per quina ra\u00f3 la societat deixa que el m\u00f3n financer arrisqui de forma tan exagerada posant en perill tot el sistema econ\u00f2mic? Se m\u2019acudeixen dues raons: la incompet\u00e8ncia financera per entendre un entramat tan complicat i la necessitat de les autoritats de tenir bones relacions amb aquest sector per obtenir-ne beneficis.<\/p>\n

El capitalisme ha perdut la seva ess\u00e8ncia basada en la transpar\u00e8ncia dels mercats per esdevenir un sistema econ\u00f2mic basat en la concentraci\u00f3 d\u2019empreses fins a fer-les monopol\u00edstiques, oligopol\u00edstiques, i quan no sist\u00e8miques. \u00c9s el capitalisme d\u2019amiguets o extractiu, proper al suborn de les autoritats, del que en parlarem la setmana vinent.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t