{"id":1376,"date":"2016-02-14T06:56:44","date_gmt":"2016-02-14T05:56:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1376"},"modified":"2016-02-20T17:29:58","modified_gmt":"2016-02-20T16:29:58","slug":"implosio-financera","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1376","title":{"rendered":"Implosi\u00f3 financera"},"content":{"rendered":"

\"cicle-real-i-financer\"<\/a>Vaig comen\u00e7ar l’any escrivint sobre l’esclat de la bombolla global. En el meu article del dia 4 de gener explicava com s’havia constru\u00eft una bombolla sobre la Xina i altres pa\u00efsos emergents i que el seu esclat semblava inevitable. No ha passat ni un mes perqu\u00e8 tot el sistema financer del m\u00f3n estigui immers en turbul\u00e8ncies cada vegada m\u00e9s extremes. La gravetat de la situaci\u00f3 \u00e9s que no hi ha receptes cl\u00e0ssiques per resoldre-la, caldr\u00e0 improvisar, innovar solucions, o el que \u00e9s equivalent, caldr\u00e0 crear un nou ordre econ\u00f2mic mundial.<\/span>
Segons la meva teoria de vasos comunicants, la producci\u00f3 de b\u00e9ns al m\u00f3n es va despla\u00e7ar del nord al sud a principis dels anys 2000 i amb ella bona part de la riquesa. La crisi de les subprime a partir de l’any 2007 va accentuar aquesta situaci\u00f3, i va fer que fos el finan\u00e7ament mundial el que an\u00e9s massivament cap als pa\u00efsos emergents, que es van endeutar molt m\u00e9s enll\u00e0 de les seves possibilitats. \u00c9s a dir, als vasos comunicants de la producci\u00f3 van seguir els vasos comunicants del deute, que feia creure a aquests pa\u00efsos que la pol\u00edtica de l’endeutament i de la felicitat virtual era el que es portava a occident. Ja vaig escriure tamb\u00e9 al gener que aquesta estrat\u00e8gia era la que ha fet servir Alemanya per exportar de forma massiva i cr\u00e9ixer sense haver de rec\u00f3rrer al seu consum intern, per\u00f2 tamb\u00e9 ho han aplicat Estats Units, Anglaterra, Su\u00e8cia, Holanda i Fran\u00e7a encara que de forma molt m\u00e9s moderada.<\/span>
El cas \u00e9s que el m\u00f3n ha jugat amb foc i s’ha cremat, ha muntat una connexi\u00f3 financera entre pa\u00efsos sense el control adient i la situaci\u00f3 s’ha escapat de les mans. Estats Units aplica una pol\u00edtica d’inter\u00e8s zero i de compra massiva de bons de l’estat des de l’any 2009, fet que va fer fugir el capital en busca d’operacions als pa\u00efsos emergents. A aquesta pol\u00edtica va seguir Jap\u00f3 i molts m\u00e9s anys despr\u00e9s, Europa. Ara el banc central de la Xina tamb\u00e9 es veu ?obligat a aportar quantitats enormes de diner al sistema per evitar el col\u00b7lapse. \u00c9s evident que s’ha entrat en una situaci\u00f3 sense sortida. Per un costat hi ha un m\u00f3n sobreendeutat, amb indicis clars que no podr\u00e0 tornar els deutes, per\u00f2 per un altre costat hi ha un sistema financer que s’ha quedat sense negoci: ni t\u00e9 a qui vendre sense risc, ni t\u00e9 marge financer si els tipus d’inter\u00e8s continuen sota zero. Qu\u00e8 farem amb els bancs i amb les entitats financeres? Bonica pregunta si \u00e9s que alg\u00fa en t\u00e9 la resposta. El cas \u00e9s que hem format un sistema financer basat en l’especulaci\u00f3 que, lluny d’ajudar l’economia productiva, esdev\u00e9 una llosa i un perill per a l’economia real.\u00a0<\/span><\/p>\n


L’economia especulativa s’emporta la major part dels recursos financers i actua com un multiplicador dels problemes i dels \u00e8xits fins al punt de fer perillar tot l’ordre econ\u00f2mic. En el gr\u00e0fic es pot veure com a Estats Units una caiguda de l’economia del 3% li va correspondre una altra del sistema financer del 13% i sembla que els efectes multiplicadors es van accelerant amb els anys, i mostren una acceleraci\u00f3 catastr\u00f2fica, destructiva, a la qual sembla que hem arribat. Tornant al s\u00edmil de vasos comunicants, el sistema financer ha actuat engruixint encara m\u00e9s els tubs de comunicaci\u00f3, fent m\u00e9s f\u00e0cil la transfer\u00e8ncia de riquesa i de problemes d’occident cap a orient. Una vegada la riquesa d’occident ha baixat prou per no poder comprar a orient \u00e9s aquest altre costat el que no pot produir ni consumir al mateix ritme, i entra, alhora, en crisi.\u00a0<\/span>
La part positiva, la que mostra per on pot anar la soluci\u00f3, \u00e9s en l’\u00edndex de preus. Mentre el cicle estava en pujada els preus de les mat\u00e8ries primeres anaven a l’al\u00e7a, empesos per l’efecte multiplicador de l’especulaci\u00f3. Ara que el cicle est\u00e0 en baixada els preus baixen de forma notable i aix\u00f2 afecta els valors del sistema financer que havia apostat per les reserves de petroli, gas, coure i altres mat\u00e8ries primeres. La por que tenien els bancs centrals a la caiguda del valor de les reserves de petroli era que aquestes significaven el 12 % del valor de la borsa del m\u00f3n. Doncs ad\u00e9u valor. Deia que hi ha una part positiva en la baixada de preus per permetre una baixada de costos al ciutad\u00e0, car si no pot apujar el seu salari perqu\u00e8 ha de competir amb pa\u00efsos emergents, almenys pot recuperar poder adquisitiu pel costat dels costos.<\/span>
Aquest \u00e9s el cam\u00ed que s’albira per sortir de la crisi: si no podem rec\u00f3rrer m\u00e9s als finan\u00e7aments m\u00e0gics del passat, si no podem augmentar els preus per generar marges… ens cal el retorn a la millora de la productivitat, a l’esfor\u00e7 del treball, a la intel\u00b7lig\u00e8ncia i a la contenci\u00f3 de costos, tot all\u00f2 que anomenem austeritat en maj\u00fascules.<\/span>
Per\u00f2 caldran m\u00e9s coses per construir un nou ordre econ\u00f2mic mundial, caldr\u00e0 frenar la velocitat de les transaccions financeres -la taxa Tobin-, caldr\u00e0 ordenar el canvi entre monedes fent-lo sobre una cistella global… en fi, fer all\u00f2 que va dir un dia Sarkozy, construir un nou capitalisme, un model que al meu parer porta a un retorn m\u00e9s local, una mirada a les ciutats medievals on es fabricava i cultivava de forma m\u00e9s local, aix\u00f2 que ara anomenem ?comercialmement km 0. Alguns en diuen permacultura, encara que jo prefereixo ?utilitzar m\u00e9s el concepte Transition Town. De com anem fent aquest cam\u00ed local hi haur\u00e0 la visi\u00f3 del futur, perqu\u00e8 a nivell global em sembla que no sabran trobar la soluci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t