{"id":1373,"date":"2016-02-07T22:41:00","date_gmt":"2016-02-07T21:41:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1373"},"modified":"2016-02-08T22:42:10","modified_gmt":"2016-02-08T21:42:10","slug":"competitivitat-per-crear-treball","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1373","title":{"rendered":"Competitivitat per crear treball"},"content":{"rendered":"

La setmana passada deixava anar una pregunta que \u00e9s for\u00e7a punyent: Si a Espanya el cost laboral \u00e9s de 21,3 \u20ac\/h de mitjana, dels quals 5,5 \u20ac\/h s\u00f3n cotitzacions socials, i el cost de Fran\u00e7a \u00e9s de 34,6 \u20ac\/h, dels quals 11,4 \u20ac\/h s\u00f3n cotitzacions socials, com \u00e9s que la ind\u00fastria francesa no ha vingut en tromba cap a Espanya?<\/span>
La resposta cal trobar-la en la competitivitat. Les empreses -i un pa\u00eds en el seu conjunt- si s\u00f3n competitius poden vendre m\u00e9s a l’exterior i no necessiten comprar tant fora, creant treball, i aquesta competitivitat no dep\u00e8n nom\u00e9s del cost salarial, dep\u00e8n de molts altres factors.<\/span>
A Davos cada any es presenta l’\u00edndex de competitivitat global. La llista per al 2015-2016 l’encap\u00e7ala Su\u00efssa, amb un \u00edndex de 5,76, seguit per Singapur, amb 5,68, Estats Units amb 5,61, Alemanya amb 5,53, Holanda amb 5,50, Jap\u00f3 amb 5,47, Hong Kong amb 5,46, Finl\u00e0ndia amb 5,45, Su\u00e8cia amb 5,43 i Gran Bretanya amb 5,43. Aquests s\u00f3n els deu primers d’una llista de 140 pa\u00efsos. Fran\u00e7a ocupa el lloc 22 amb un \u00edndex de 5,13, Espanya ocupa el lloc 33 amb 4,59 i It\u00e0lia ocupa el lloc 43 amb 4,46. \u00c9s la mostra m\u00e9s clara que la competitivitat no dep\u00e8n nom\u00e9s del cost laboral i que hi intervenen m\u00e9s factors. Cal dir que en els darrers anys Espanya ha millorat aquest \u00edndex, i ha passat del lloc 35 al 33.<\/span>
Com es mesura aquest \u00edndex? Es quantifiquen b\u00e0sicament 7 pilars: El primer mira l’educaci\u00f3 i el desenvolupament d’habilitats, el segon, l’ocupaci\u00f3 i les pol\u00edtiques compensat\u00f2ries, el tercer, la creaci\u00f3 d’actius i l’esperit empresarial, el quart mesura la intermediaci\u00f3 financera i la inversi\u00f3 real en l’economia, el cinqu\u00e8, la corrupci\u00f3 i les rendes, el sis\u00e8, els serveis b\u00e0sics i les infraestructures i el set\u00e8, les transfer\u00e8ncies fiscals. A aquests pilars s’hi sumen 12 subpilars que mesuren les institucions, les infraestructures, la pol\u00edtica macroecon\u00f2mica, la salut i l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria, la universitat, l’efici\u00e8ncia en el mercat de b\u00e9ns, l’efici\u00e8ncia en el mercat laboral, el desenvolupament del mercat financer, el coneixement tecnol\u00f2gic, la mida del mercat, la sofisticaci\u00f3 del mercat i la innovaci\u00f3. La visi\u00f3 \u00e9s completa per a tots els 143 pa\u00efsos, des de Su\u00efssa fins al Txad o Guinea.<\/span>
Els valors s\u00f3n molt diversos, amb algunes curiositats, com per exemple el r\u00e0nquing de disponibilitat d’enginyers o cient\u00edfics t\u00e9 un valor de 16 a Espanya mentre que a Su\u00efssa es troba a 23. Aquest aspecte \u00e9s en el que Espanya est\u00e0 en millor posici\u00f3 entre els indicadors que relacionen el capital hum\u00e0. Els pilars amb els que Espanya est\u00e0 ben posicionada s\u00f3n les infraestructures, la salut i l’educaci\u00f3 prim\u00e0ria, l’educaci\u00f3 universit\u00e0ria, el coneixement tecnol\u00f2gic, la mida del mercat i la sofisticaci\u00f3 de negocis. No est\u00e0 tan malament la innovaci\u00f3, per\u00f2 anem molt enrere en el desenvolupament del mercat financer, l’efici\u00e8ncia del mercat laboral i del mercat de b\u00e9ns, essent els pitjors \u00edndex en el context macroecon\u00f2mic i les institucions. M\u00e9s concretament els problemes s\u00f3n per ordre d’import\u00e0ncia l’acc\u00e9s al finan\u00e7ament, els tipus d’inter\u00e8s, la inefic\u00e0cia en la burocr\u00e0cia de l’administraci\u00f3, les regulacions restrictives en el mercat laboral, la insuficient capacitat a la innovaci\u00f3, la corrupci\u00f3, la complexitat de les regulacions fiscals, la insuficient formaci\u00f3 del personal de treball, la inestabilitat pol\u00edtica…<\/span><\/p>\n


Si ara posem el focus nom\u00e9s en l’entorn empresarial, l’informe de Pimec La competitivitat de la ind\u00fastria catalana en costos transversals permet la comparaci\u00f3 de l’entorn empresarial amb els nostres ve\u00efns europeus. L’an\u00e0lisi sobre l’any 2013 mostra que a Catalunya els salaris i els lloguers de naus estan per sota mentre que les cotitzacions socials, el preu de l’electricitat i els costos financers estan per sobre els nostres competidors. Segons aquest r\u00e0nquing Catalunya es troba per sobre d’Espanya, per\u00f2 a la cua d’un reguitzell de pa\u00efsos com s\u00f3n Noruega, Su\u00e8cia, B\u00e8lgica, Dinamarca, Alemanya, Fran\u00e7a, Finl\u00e0ndia, Irlanda, Pa\u00efsos Baixos, \u00c0ustria, It\u00e0lia, Luxemburg i Regne Unit. Alemanya, amb un cost salarial de 31,4 \u20ac\/h t\u00e9 un 25% de millor productivitat que Catalunya.<\/span>
L’informe de Pimec conclou que si es vol millorar la competitivitat cal abaixar el preu de l’electricitat, el cost del cr\u00e8dit bancari i reduir les cotitzacions socials. El document de Davos sobre la competitivitat global va m\u00e9s enll\u00e0 i posa el dit a la nafra pol\u00edtica, en el baix nivell de l’administraci\u00f3 p\u00fablica, amb la gangrena de la corrupci\u00f3 i la mala efici\u00e8ncia burocr\u00e0tica que impedeix un desenvolupament raonable d’inversions industrials. Tamb\u00e9 posa l’accent en la famosa rigidesa laboral o en la inadequada formaci\u00f3 de la m\u00e0 d’obra disponible, \u00e9s a dir, en la pobra formaci\u00f3 professional mentre que hi ha una bona disponibilitat d’universitaris.<\/span>
Per\u00f2 on tots els informes coincideixen com a impediment al desenvolupament empresarial \u00e9s en el mal funcionament de dos mercats oligopolis com s\u00f3n el bancari i l’el\u00e8ctric, que obliguen a tenir costos empresarials dif\u00edcils d’atrapar en altres components com el mateix cost laboral. \u00c9s a dir, si volem apujar salaris caldr\u00e0 millorar altres components de l’estructura de costos. I no sembla pas que per aqu\u00ed treballi massa gent a excepci\u00f3 de les den\u00fancies a les el\u00e8ctriques i a la morositat que fem des de Pimec.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t