La casualitat va voler fer coincidir el meu article sobre la revoluci\u00f3 en la creaci\u00f3 de treball amb una entrevista en un diari a la consellera de benestar i treball Dolors Bassa. Enfront de la meva insist\u00e8ncia que el que realment cal \u00e9s crear treball, la consellera pensa que l’atur \u00e9s un tema d’emerg\u00e8ncia social i conseq\u00fcentment la primera mesura en la qual estan treballant \u00e9s en la Renda M\u00ednima d’Inserci\u00f3. Aquella entrevista va exemplificar la visi\u00f3 de la qual em queixava al meu article: no considerar priorit\u00e0ria la creaci\u00f3 de treball per davant de tot.<\/p>\n
Aquesta setmana tamb\u00e9 hem vist una previsi\u00f3 que diu que la tecnologia anul\u00b7lar\u00e0 en els propers anys 7 milions de llocs de treball al m\u00f3n i nom\u00e9s en crear\u00e0 2. Si heu estat atents al que passa a Fran\u00e7a haureu vist la batalla entre els taxistes i la nova forma de transport Uber… En definitiva, el conflicte entre el m\u00f3n que ve i el que se’n va \u00e9s arreu i cada vegada m\u00e9s intens, la qual cosa vol dir que ja no es poden veure ni fer les coses com es feien fins ara, que cal una adaptaci\u00f3 mental als nous problemes per resoldre’ls. Darwin va demostrar que qui sobreviu no \u00e9s precisament el m\u00e9s intel\u00b7ligent ni el m\u00e9s fort, sin\u00f3 qui millor s’adapta. Per tant \u00e9s hora de trencar conceptes i tab\u00fas en una societat a la que li costa canviar coses, i en el m\u00f3n de la creaci\u00f3 de treball aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic.<\/p>\n
Des que Espanya t\u00e9 democr\u00e0cia, el nivell d’atur mai ha estat baix. Nom\u00e9s el 1976 va estar al 4,7%, per\u00f2 r\u00e0pidament va pujar fins al 12,4% el 1980 per assolir un m\u00e0xim del 21,5% el 1985, baixar novament fins el 16,1% el 1990, recuperar un valor de 23,9% el 1994, tornar a baixar fins el 8,3% el 2006 (en plena bombolla immobili\u00e0ria) i assolir un m\u00e0xim del 25,8% el 2012. El passat any 2015 l’atur ha arribat a la xifra del 20,9%. Dels 40 anys de democr\u00e0cia, 15 han tingut un nivell d’atur superior a 20% i nom\u00e9s 7 anys l’han tingut inferior al 10%. Per sota del 5%, nivell objectiu, nom\u00e9s el primer any, i encara cal suposar que l’estad\u00edstica no era gaire fiable aquell any 1976.<\/p>\n
A Espanya li costa crear treball, no en sap. Si ens fixem en els sectors que n’han creat aquest darrer any veurem que el primer s\u00f3n els bars i els restaurants, amb 98.500 llocs, seguit del sector de l’ensenyament amb 61.300 llocs, la sanitat amb 58.600 llocs (ambd\u00f3s despr\u00e9s d’una forta oferta p\u00fablica en any electoral), agricultura i pesca amb 50.800 llocs, hotels amb 43.400 llocs, inform\u00e0tica amb 31.300 llocs, comer\u00e7 al major amb 22.500 llocs… i tots els altres inferiors a 15.000 llocs. La creaci\u00f3 de treball avui nom\u00e9s prov\u00e9 fonamentalment del turisme i del poc que realitza el sector p\u00fablic.<\/p>\n
\u00c9s competitiva la ind\u00fastria en el mercat global? Sembla que s\u00ed, per exemple la comparaci\u00f3 del cost mig d’hora de treball l’hauria de fer competitiva amb 21,3 \u20ac\/h (dels que 5,5 \u20ac\/h s\u00f3n cotitzacions) front el d’Anglaterra amb 22,3 \u20ac\/h (3,7 \u20ac\/h cotitzacions), It\u00e0lia 28,3 \u20ac\/h (8 \u20ac\/h cotitzacions), Alemanya 31,4 \u20ac\/h (7 \u20ac\/h cotitzacions) o Fran\u00e7a amb 34,6 \u20ac\/h (11,4 \u20ac\/h cotitzacions). El mateix podr\u00edem dir del salari m\u00ednim, llavors, per qu\u00e8 no es crea m\u00e9s ind\u00fastria, per qu\u00e8 les multinacionals no venen en tromba a invertir a aqu\u00ed i continuen a Fran\u00e7a? Segurament perqu\u00e8 en la ind\u00fastria aquests salaris no s\u00f3n aquests, car aix\u00f2 \u00e9s una mitjana i es veu dominada pel pes del sector de l’hostaleria amb els salaris m\u00e9s baixos.<\/p>\n
El panorama es preveu dif\u00edcil, amb la compet\u00e8ncia directa dels robots i de l’automatitzaci\u00f3 caldr\u00e0 m\u00e9s que mai obrir totes les possibilitats a la creaci\u00f3 de treball. Per exemple, els taxistes, en lloc de tancar-se en banda a les noves formes de transportar clients, haurien d’agafar el component innovador d’Uber i proposar al client si vol que el trajecte el comparteixi amb un altre a preu inferior… perqu\u00e8 han de saber que en el futur els taxis aniran sense taxista. Obrir al m\u00e0xim la compet\u00e8ncia \u00e9s b\u00e0sic per actuar de forma r\u00e0pida la transformaci\u00f3 cap a la nova economia.<\/p>\n
Un aspecte important \u00e9s la formaci\u00f3, per\u00f2 no ens fem il\u00b7lusions: no podem pas transformar persones sense cap qualificaci\u00f3 en enginyers capa\u00e7os de desenvolupar programes. La formaci\u00f3 no \u00e9s cap soluci\u00f3 miracle i en tot cas pren molt temps per donar beneficis. Mai hi ha hagut un nivell d’educaci\u00f3 en una generaci\u00f3 tan elevat com ara i en canvi el nivell d’atur \u00e9s el m\u00e9s alt. \u00c9s b\u00e0sic que les formacions corresponguin a necessitats de la societat, banalitat que no \u00e9s de lluny pas acceptada per tothom. En fi, cal fer-se la pregunta si les enormes quantitats de diners en formaci\u00f3 cont\u00ednua no farien m\u00e9s servei abaixant el cost de treball de les persones que en fan \u00fas i deixar a les empreses formar els treballadors segons les seves necessitats.<\/p>\n
Si per un costat cal trencar barreres de compet\u00e8ncia, per altre tamb\u00e9 cal trencar les de dualitat en el treball, entre els que treballen i els que no. El salari m\u00ednim, si s’apuja gaire, ser\u00e0 un impediment per a qui no treballa, i els convenis col\u00b7lectius han beneficiat treballadors de grans empreses tot perjudicant les pimes. Tot aix\u00f2 ara est\u00e0 en discussi\u00f3, amb forces que volen anul\u00b7lar la reforma laboral sense pensar que el remei pot ser pitjor, que pot frenar un cam\u00ed incipient de transformaci\u00f3 de l’economia que, per cert, creix en consum intern, per\u00f2 no tant en la ind\u00fastria, que \u00e9s on ho haur\u00edem de fer. Queda tant cam\u00ed per fer que em fa por que els arbres no ens deixin veure el bosc.<\/p>\n