{"id":1367,"date":"2016-01-24T06:47:06","date_gmt":"2016-01-24T05:47:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1367"},"modified":"2016-01-25T07:00:39","modified_gmt":"2016-01-25T06:00:39","slug":"la-verdadera-revolucio-es-la-creacio-de-treball","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1367","title":{"rendered":"La verdadera revoluci\u00f3 \u00e9s la creaci\u00f3 de treball"},"content":{"rendered":"

El m\u00f3n viu en desconcert econ\u00f2mic i cada dia descobreix noves dades del que li espera en el futur: un espai sense llocs de treball. B\u00e9 sigui perqu\u00e8 les onades de crisi es van repetint, sigui perqu\u00e8 els robots es menjaran gran quantitat de llocs de treball (el 64% de p\u00e8rdua de llocs de treball industrials es deuen a l’automatitzaci\u00f3), la visi\u00f3 del futur proper \u00e9s gris, ombr\u00edvola, quan no opaca. Les convulsions pol\u00edtiques i les dificultats a arribar a pactes s\u00f3n una derivada de la dificultat en trobar solucions a les persones que han de viure en aquest m\u00f3n tan complex i incert.<\/span>
La situaci\u00f3 a Espanya \u00e9s dram\u00e0tica, amb una poblaci\u00f3 de 46.815.916 habitants hi ha una poblaci\u00f3 activa de 22.654.500 persones de les quals 5.896.300 estan a l’atur mentre que la xifra d’ocupats puja a 16.758.200 persones. D’aquestes persones que treballen 2.795.800 reben un sou del sector p\u00fablic i 13.962.400\u00a0treballen al sector privat. \u00c9s a dir, 14 milions de persones en sostenen a 47 milions. Creieu que aix\u00f2 t\u00e9 gaire recorregut? Cal un gir urgent a les pol\u00edtiques d’ocupaci\u00f3, impulsant la creaci\u00f3 de treball.<\/span>
La primera cosa que cal fer \u00e9s canviar l’objectiu i deixar de tenir com a prioritari la reducci\u00f3 de l’atur perqu\u00e8 el vertader prop\u00f2sit ha de ser la creaci\u00f3 de treball. \u00c9s senzill d’entendre: no \u00e9s el mateix reduir l’atur abai\"Taula-sense-treball\"xant l’edat de jubilaci\u00f3 traient persones actives del sistema que creant nous llocs de treball. Aquest error en l’objectiu ha portat a fer malament les coses i a fer-nos trampes al solitari. Per aix\u00f2 \u00e9s molt millor fixar l’objectiu en la taxa de les persones que no treballen enlloc de les que estan a l’atur. Si ens fixem en la taula dels que no treballen en edat de 25 a 64 anys entre els anys 2012 i 2015 veurem que avui aquesta taxa a Espanya \u00e9s de 35,6%, nom\u00e9s superada per It\u00e0lia amb 36,4%. La mitjana de la zona euro \u00e9s de 29,1% i en pa\u00efsos com els n\u00f2rdics les taxes s\u00f3n molt m\u00e9s baixes, com Alemanya amb 20,8%, Noruega amb 19,1% i Su\u00e8cia amb 17%.<\/span>
La crisi ha fet molt dif\u00edcil la creaci\u00f3 d’una din\u00e0mica massiva de creaci\u00f3 de treball i el que es crea es fa amb comptagotes, creixent a Espanya 724.000 llocs de treball entre abril 2013 i juny 2015, mentre que a Alemanya han estat 592.000 i a Fran\u00e7a nom\u00e9s 190.000. En total la UE ha generat en aquest temps 2.158.000 llocs de treball.<\/span><\/p>\n


El nombre de persones entre 25 i 64 anys a Espanya \u00e9s de 23.483.076 i les que van des de 16 a 64 anys \u00e9s de 27.998.377 persones. \u00c9s evident que \u00e9s impossible que totes treballin perqu\u00e8 unes estudien, altres tenen llarga malaltia, altres estan a l’atur sense esperan\u00e7a de trobar feina, per\u00f2 tots els esfor\u00e7os s’han de fer per aconseguir que totes elles treballin i, si pogu\u00e9s ser, en el sector privat. Per aquest fet cal deixar de banda pr\u00e0ctiques que han esdevingut normals com s\u00f3n pre-jubilar per deixar entrar a joves al treball, per\u00edodes de formaci\u00f3 que nom\u00e9s volen fer temps per no entrar en l’estad\u00edstica, creaci\u00f3 de treball fictici en ajuntaments amb l’objectiu de reduir atur, allargament de l’escolaritat sense que es faci per millorar la capacitat de treball, nom\u00e9s per reduir la xifra d’atur… A la inversa, una pol\u00edtica amb objectiu de crear treball posaria l’enfoc en veure les raons per les quals les empreses no en creen, potser es crearia una fiscalitat pro-treball, afavorint les empreses que creen treball contra les que nom\u00e9s s\u00f3n especulatives, es faria m\u00e9s \u00e8mfasi al valor de la inversi\u00f3 empresarial, a l’augment del consum intern i a l’exportaci\u00f3, i potser s’entendria el valor dels factors de la producci\u00f3 competitiva com el preu de l’energia, l’acc\u00e9s al capital, les infraestructures de log\u00edstica i de dades, la xarxa de subcontractaci\u00f3 i la for\u00e7a del teixit econ\u00f2mic que treballa en xarxa. Tamb\u00e9 es veuria la necessitat de tenir un ambient als negocis favorable amb efic\u00e0cia i claredat del dret fiscal, social i les altres reglamentacions, sovint tan rebuscades i poc transparents. Finalment enfocar\u00edem la necessitat de potenciar el talent tant si s\u00f3n emprenedors que creen noves empreses com si s\u00f3n emprenedors assalariats que desenvolupen els seus projectes dintre empreses existents.<\/span>
La magnitud de la xifra fa que tot plegat sigui urgent. Si no es crea treball ser\u00e0 impossible reduir la desigualtat i \u00e9s impensable retornar la dignitat a l’aturat: \u00e9s b\u00e0sic estendre el concepte que tothom t\u00e9 un paper a fer en aquesta societat i que el subsidi \u00e9s una mesura extrema, per\u00f2 no la millor. Potser aix\u00ed veur\u00edem que \u00e9s molt millor ajudar a que es crein certs llocs de treball, aportant 200 o 400 euros\/mes, abaixant la cotitzaci\u00f3 social o reduint l’IVA (com exemple molt imaginatiu), permetent que aquell treball tingui un salari de 800 o 1.000 euros\/mes, que no pas que aquella activitat vagi a Vietnam o no es faci i que la persona hagi de rebre un subsidi de 400 euros.<\/span>
La imaginaci\u00f3 per una vegada ha d’arribar a aquesta \u00e0rea de la creaci\u00f3 de treball per\u00f2, per fer-ho, primer cal posar els objectius clars i deixar de fer el que sempre s’ha fet: trampes estad\u00edstiques.
\n<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t