{"id":1362,"date":"2016-01-17T06:57:13","date_gmt":"2016-01-17T05:57:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1362"},"modified":"2016-01-18T06:59:39","modified_gmt":"2016-01-18T05:59:39","slug":"canvi-de-rumb-a-catalunya","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1362","title":{"rendered":"Canvi de rumb a Catalunya"},"content":{"rendered":"

\"Comparativa-Pib-Giron\u00e8s-Catalunya\"<\/a>Els recents canvis en el Govern i en la presid\u00e8ncia de la Generalitat suposen un canvi substancial en la direcci\u00f3 de Catalunya. El centre de gravetat s’ha despla\u00e7at cap a l’interior del pa\u00eds. Feia temps que el pols de for\u00e7a entre CiU i ERC ho escenificava, per\u00f2 ara, amb el canvi de consellers i de president, el despla\u00e7ament cap a la Catalunya interior s’ha fet m\u00e9s evident: dels 14 components del govern, 5 s\u00f3n de Barcelona i 9 s\u00f3n de comarques.<\/span>
El trasllat del centre de gravetat era l\u00f2gic at\u00e8s que el centre del sobiranisme tamb\u00e9 \u00e9s a l’interior de Catalunya (ha mogut el centre de gravetat de Rub\u00ed a Terrassa, uns 4,4 km), on tamb\u00e9 coincideix un impuls m\u00e9s fort per sortir de la crisi. En un article que vaig fer la setmana despr\u00e9s de les eleccions del 27-S vaig mostrar com els vots sobiranistes eren m\u00e9s elevats en \u00e0rees on hi ha menys atur i m\u00e9s coneixement del catal\u00e0, amb una correlaci\u00f3 for\u00e7a elevada. Aquesta hauria de ser una reflexi\u00f3 de base per al nou govern que hauria de continuar amb la pregunta de qu\u00e8 podem fer perqu\u00e8 els col\u00b7lectius no catalano-parlants i amb atur s’acostin al sobiranisme. Una resposta \u00e9s la de fer pol\u00edtiques m\u00e9s socials, que suavitzin el patiment d’alguns d’aquests col\u00b7lectius, per\u00f2 caldr\u00e0 fer tamb\u00e9 alguna cosa des del punt de vista comunicatiu per apropar-se a ells. No vull pas suggerir fer un canal de TV3 en castell\u00e0, per\u00f2 potser s\u00ed un canal en catal\u00e0 amb continguts m\u00e9s banals, una programaci\u00f3 m\u00e9s propera a les televisions privades espanyoles.<\/span>
Em sembla interessant observar les raons per les quals les comarques de l’interior de Catalunya han creat m\u00e9s treball que no pas les de l’\u00e0rea metropolitana. Si comparem el PIB per habitant de les comar?ques del Giron\u00e8s i del Baix Llobregat es pot observar que des de l’any 2000 fins al 2008 la millora de la riquesa per habitant era igual, amb la mateixa evoluci\u00f3, per\u00f2 a partir d’aqu\u00ed les corbes es van separar. La davallada del 2009 va ser diferent a les dues comarques, essent inferior al Giron\u00e8s. El 2011 la riquesa del Giron\u00e8s ja havia recuperat la que havia perdut al 2008, mentre que al Baix Llobregat encara no havia remuntat la caiguda per la crisi. Quan explicava aix\u00f2 a uns italians que tenia aquesta setmana de visita, em van dir que aquest fenomen tamb\u00e9 passa a It\u00e0lia, on les grans empreses de Mil\u00e0 i Tor\u00ed encara no han aixecat el cap mentre que les pimes de la Toscana van a tota velocitat. Aqu\u00ed he d’especificar que les observacions que faig per al Baix Llobregat valen tamb\u00e9 per al conjunt de Catalunya at\u00e8s el pes de l’\u00e0rea metropolitana en el conjunt del pa\u00eds.<\/span><\/p>\n


Una ra\u00f3 que expliqui aquest fet l’hem de buscar en la mida de les empreses pel fet que en les m\u00e9s grans \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil negociar modificacions als convenis laborals mentre que en les pimes \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil, ja que hi ha m\u00e9s comunicaci\u00f3 i proximitat, all\u00f2 que els sindicats anomenen m\u00e9s ab\u00fas de poder. Sigui el que sigui, el resultat \u00e9s que l’atur s’ha redu\u00eft amb m\u00e9s velocitat a les comarques de l’interior i aix\u00f2 hauria de fer reflexionar i actuar, sobretot aprofundir en les relacions entre els sindicats i les empreses.<\/span>
Una altra ra\u00f3 cal trobar-la en la tipologia de les empreses. Aix\u00ed, si el pes de la ind\u00fastria a Catalunya el 2012 era del 19,5%, al Baix Llobregat era del 22,8% i al Giron\u00e8s del 18,3%, per\u00f2 la seva composici\u00f3 \u00e9s clarament diferent, amb un component industrial principal de la metal\u00b7l\u00fargia (55%) al Baix Llobregat i de l’alimentaci\u00f3 i qu\u00edmica (64,4%) al Giron\u00e8s. En canvi, si mirem la composici\u00f3 dels serveis, ambdues comarques tenen un pes de l’hostaleria similar, del 6,5% al Baix Llobregat i del 6,1% al Giron\u00e8s.\u00a0<\/span>
El sector agroalimentari \u00e9s el sector estrella de la nostra economia, amb un factor multiplicador de 5 en comparaci\u00f3 a un 1,5 de la resta d’activitats industrials. Tamb\u00e9 ho \u00e9s a la resta d’Europa del sud, a Gr\u00e8cia, It\u00e0lia, Fran\u00e7a i Espanya. Per tant, un sector estrella amb el qual som competitius \u00e9s un sector al qual hem de dedicar tots els nostres esfor\u00e7os per fer-lo cr\u00e9ixer i estendre per tot el m\u00f3n. Per sort aquest sector el tenim ben present a la Catalunya interior.\u00a0<\/span>
La difer\u00e8ncia tipol\u00f2gica de la ind\u00fastria t\u00e9 m\u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncies en l’exportaci\u00f3: Si mirem el saldo net exportador per prov\u00edncies, la difer\u00e8ncia entre el valor que s’exporta i el que s’importa, es pot veure que a la prov\u00edncia de Barcelona el saldo per habitant \u00e9s de -1.860 \u20ac\/h, a Girona de +3.015 \u20ac\/h, a Lleida de +2.032 \u20ac\/h i a Tarragona de -5.749 \u20ac\/h. Vol dir que Barcelona i Tarragona exporten menys que Girona i Lleida? De cap manera, nom\u00e9s vol dir que Barcelona i Tarragona importen per poder fabricar productes que m\u00e9s tard venen a la resta d’Espanya, mentre que a Girona i a Lleida aquesta venda a Espanya \u00e9s menor, amb m\u00e9s comercialitzaci\u00f3 a l’exterior.<\/span>
Possiblement molta gent de Barcelona est\u00e0 descobrint ara que la Catalunya interior no \u00e9s la Catalunya rural que tenia en el seu imaginari, que \u00e9s una Catalunya tecnol\u00f2gica, espavilada i altament exportadora. La sorpresa ser\u00e0 quan arribi a descobrir que li caldr\u00e0 emmirallar-s’hi, l’haur\u00e0 d’agafar com a referent, per dissenyar el cam\u00ed futur. La nova composici\u00f3 del govern cal tamb\u00e9 veure-la aix\u00ed: potser descobrirem un govern m\u00e9s dialogant, m\u00e9s flexible tot i que amb objectius m\u00e9s ben definits.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t