{"id":136,"date":"2010-05-30T22:05:30","date_gmt":"2010-05-30T20:05:30","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=136"},"modified":"2010-05-30T22:05:30","modified_gmt":"2010-05-30T20:05:30","slug":"sortir-de-la-crisi-4-la-funcio-publica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=136","title":{"rendered":"Sortir de la crisi (4): la funci\u00f3 p\u00fablica"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Durant les eleccions del 2006 Diari de Girona<\/strong> va fer una entrevista a tots els candidats. Vaig intervenir formulant aquesta pregunta a Artur Mas<\/strong>: “Acceptaria com a mesura urgent per a una legislatura no invertir en tantes infraestructures vi\u00e0ries i desviar els seus imports cap a la millora estrat\u00e8gica de les ind\u00fastries, en el foment d’inversions d’estalvi energ\u00e8tic i d’innovaci\u00f3 tecnol\u00f2gica?” L’hauria pogut fer als altres candidats i la resposta hauria estat la mateixa: “Res \u00e9s superflu. Cal recuperar el ritme inversor en infraestructures al nostre pa\u00eds. I aix\u00f2 s’ha de fer sense negar partides a la millora estrat\u00e8gica de les ind\u00fastries, la innovaci\u00f3 o l’eliminaci\u00f3 de barracons.” Per ell l’ajuda al sector industrial era suficient i l’important continuava sent el formig\u00f3 i la millora del transport. De qu\u00e8 serveix millorar la log\u00edstica si les empreses no poden aguantar els seus costos de producci\u00f3? \u00c9s infinitament millor rebaixar les cotitzacions a la seguretat social un 10% que fer totes les carreteres que es fan.
\nFixeu-vos que parlem de fa quatre anys. Tot just ara alg\u00fa comen\u00e7a a escoltar el que estic dient des del 2005: el creixement del sector p\u00fablic es fa amb recursos que ?ofeguen les ind\u00fastries que han de competir en el mercat internacional. Vaig sentir unes declaracions de S\u00e1nchez Llibre<\/strong> parlant sobre les mesures de l’equip econ\u00f2mic de Zapatero<\/strong>: “No en tenen ni la m\u00e9s m\u00ednima idea”, va dir. \u00c9s el mateix raonament que aplico a tota la classe pol\u00edtica: no en tenen ni idea del que passa al m\u00f3n industrial. Des de l’any 2003 es va perdent teixit de forma alarmant i ning\u00fa hi ha posat fre. \u00c9s cert que la bombolla immobili\u00e0ria feia dif\u00edcil veure enmig de l’estad\u00edstica, per\u00f2 nom\u00e9s s’havia d’anar a visitar les ind\u00fastries o escoltar els seus responsables per saber que el sector industrial no aguantava. O haver estudiat l’estad\u00edstica.
\nFa pocs dies vaig participar en una taula rodona sobre la competitivitat de les empreses gironines. Vaig dir aix\u00f2 mateix, que la inversi\u00f3 p\u00fablica s’havia passat de frenada, en exc\u00e9s. Una responsable d’una empresa p\u00fablica em va dir que no, que encara es formen moltes cues de Girona a Platja d’Aro a l’estiu. Li vaig contestar que tenia ra\u00f3, per\u00f2 que els costos de les empreses industrials no poden suportar m\u00e9s pes i per tant toca continuar fent cua a l’estiu, o anar-hi a l’hivern.
\nEl desembre de 2008 vaig escriure que ens hav\u00edem d’empobrir un 30%. Des de llavors fins ara m’he demanat com es faria aix\u00f2. Ara ho sabem: amb 5 milions d’aturats, amb el tancament de milers d’empreses, amb la baixada de sous dels funcionaris, amb la congelaci\u00f3 de les pensions, amb l’aturada de les inversions i amb la reinvenci\u00f3 de tot plegat, disminuint el pes del sector p\u00fablic i devaluant… l’euro.
\nHi ha coses que ja van pel bon cam\u00ed. Per exemple, el d\u00e8ficit comercial amb l’exterior ha baixat a la meitat i el deute privat cau de forma important. Anem fent els deures, per\u00f2 n’hem de fer molts m\u00e9s per assolir l’empobriment del 30% i poder tornar crear treball.
\nTan malament est\u00e0 el pa\u00eds? Rotundament no. Si mirem amb calma veurem que tenim un pa\u00eds avan\u00e7at, amb infraestructures de nivell, amb un sistema d’ensenyament que no est\u00e0 malament, amb un sistema sanitari envejable arreu del m\u00f3n, amb unes empreses (de construcci\u00f3, industrials, d’enginyeria, de serveis i tur\u00edstiques) de bon nivell, amb gent molt bona professionalment,… llavors, per qu\u00e8 els resultats no s\u00f3n els que han de ser? Per qu\u00e8 tenim tanta mala efici\u00e8ncia? Per dispersi\u00f3. I ha un exc\u00e9s de dispersi\u00f3 d’esfor\u00e7os, en part alimentada per anys de filosofia barata, de fals progressisme, de creure que tenim dret a tot pel sol fet d’haver nascut aqu\u00ed i que tenim el deure d’ajudar a tot el m\u00f3n. Aquesta dispersi\u00f3 no \u00e9s adjudicable a una ideologia concreta i afecta tots els partits pol\u00edtics. Hem creat un pa\u00eds on cadasc\u00fa mira amb visi\u00f3 de ric sense ser-ho, sovint contra el seu propi inter\u00e8s. Per exemple, hem fet tot el possible perqu\u00e8 el sistema permeti a un treballador que no vol treballar, que ho pugui fer, cobrant igual, sense veure que aquest fet perjudica el conjunt en afectar la competitivitat de l’empresa. Portem anys i panys creant normes, decrets i lleis que acoten el desenvolupament de les empreses. El resultat \u00e9s que \u00e9s gaireb\u00e9 impossible la inversi\u00f3 en noves ind\u00fastries pels entrebancs a superar: fa temps vaig suggerir una morat\u00f2ria de dos anys a Medi Ambient per la seva incapacitat de fer gesti\u00f3. Aquest dijous ens ha visitat un inspector de b\u00e0scules i s’ha molestat perqu\u00e8 li he dit que la seva feina era sup\u00e8rflua venint a inspeccionar l’empresa (ha estat de sort que no l’empenyo escales avall). Sobra una tacada important de sector p\u00fablic, hem creat un exc\u00e9s de llocs in\u00fatils, una xarxa de control i de fiscalitzaci\u00f3 de tot que est\u00e0 fora de lloc. M’explica un enginyer que li va dir a la seva dona funcion\u00e0ria que la mateixa aversi\u00f3 que el seu col\u00b7lectiu t\u00e9 als pol\u00edtics \u00e9s la que tenim els que treballem en el sector privat respecte dels funcionaris.
\nCal repensar-ho tot des de l’arrel, comen\u00e7ant a q\u00fcestionar si no hem de suprimir els ajuntaments m\u00e9s petits de 400 habitants, seguint pels consells comarcals i per les diputacions, on l’exemple del sou dels seus presidents (quina intel\u00b7lig\u00e8ncia amb Caixa de Girona!) \u00e9s una mostra evident del que \u00e9s superflu i inadmissible.
\nNo n’hi haur\u00e0 prou amb la retallada ni amb la congelaci\u00f3 de sous. Caldr\u00e0 aprimar el sector p\u00fablic eliminant normes, reglaments, decrets i lleis que impedeixen el naixement de noves empreses.
\nTenia ra\u00f3 Sanchez Llibre que no en tenen ni idea d’economia real… els pol\u00edtics. Perqu\u00e8 el problema del pa\u00eds \u00e9s que tenim molts bons caps, per\u00f2 no ens dirigeixen en el sector p\u00fablic, tenim molts pol\u00edtics, per\u00f2 nom\u00e9s el 25% ve del m\u00f3n real. La resta, el 75%, prov\u00e9 d’aquest m\u00f3n irreal, virtual i estratosf\u00e8ric dit funcionariat, que haurem d’anar aprimant gradualment.
\nEnteneu la dificultat?<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t