{"id":1351,"date":"2016-01-04T06:06:06","date_gmt":"2016-01-04T05:06:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1351"},"modified":"2016-01-04T06:06:06","modified_gmt":"2016-01-04T05:06:06","slug":"una-bombolla-global","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1351","title":{"rendered":"Una bombolla global"},"content":{"rendered":"

\"Deute<\/a>El panorama per a l’any 2016 arrenca amb molts n\u00favols, fins i tot amb boira espessa. \u00c9s dif\u00edcil veure-hi clar en un m\u00f3n tan convuls, sense una teoria econ\u00f2mica s\u00f2lida que expliqui el que ens passa i sense que cap ideologia pugui donar solucions als problemes de la societat.<\/p>\n

He escrit en aquest espai moltes vegades que els problemes de l’economia occidental comencen per una transfer\u00e8ncia enorme de la riquesa d’occident cap a la Xina, transfer\u00e8ncia que es va fer en forma de llocs de treball majorit\u00e0riament. La p\u00e8rdua de feina va comportar una disminuci\u00f3 d’ingressos fiscals alhora que m\u00e9s despesa p\u00fablica derivada de l’atur. El resultat de l’efecte dels vasos comunicants va ser una te\u00f2rica anivellaci\u00f3 de riquesa entre un bloc i l’altre. Fins aqu\u00ed la conclusi\u00f3 era clara, i per resoldre el desequilibri calia recuperar la competitivitat perduda per les empreses i crear nous llocs de treball per tornar a la situaci\u00f3 anterior, tasca prou dif\u00edcil perqu\u00e8 s’havia de competir amb salaris molt m\u00e9s baixos que els d’aqu\u00ed. Una vegada hav\u00edem interioritzat aix\u00f2, l’any 2015 ens ha mostrat que, de fet, la Xina \u00e9s m\u00e9s d\u00e8bil del que ens pens\u00e0vem i hem comen\u00e7at a descobrir all\u00e0 bombolles immobili\u00e0ries gegantines, que han provocat que l’economia xinesa entri en clar descens, quan no en una recessi\u00f3 encoberta. Aquest aspecte no ens afecta directament, per\u00f2 s\u00ed a Alemanya, el major exportador a Xina, i de retruc tamb\u00e9 a nosaltres. La desacceleraci\u00f3 de l’economia mundial est\u00e0 servida.<\/p>\n

Aquest moviment agafa Estats Units amb el peu canviat. L’economia americana ha estat dopada pel banc central des de la crisi de Lheman Brothers i ara aquest banc, la FED, creu que ha arribat el moment de normalitzar la situaci\u00f3 deixant que l’economia creixi sola, evitant el risc que acabi en una altra bombolla. \u00c9s a dir, la FED es dedicar\u00e0 a posar fre a l’economia americana per evitar mals majors. Aix\u00f2 t\u00e9 una conseq\u00fc\u00e8ncia global que \u00e9s que la pujada d’interessos americans atrauran capital provinent de pa\u00efsos emergents i d’arreu. Aix\u00ed ens trobem que la Xina desaccelera i els altres pa\u00efsos emergents es veuen arrossegats a recessions, tant per la baixada de les vendes de mat\u00e8ries primeres com per la fugida de capital a rec\u00e9s d’Estats Units.<\/p>\n

El que \u00e9s m\u00e9s greu \u00e9s descobrir que la ra\u00f3 de tot aix\u00f2 ha estat una bogeria global. En efecte, el m\u00f3n s’ha tornat boig en els darrers vint anys i ara en paguem les conseq\u00fc\u00e8ncies. David Stockman<\/strong>, exdirector de l’oficina de pressupostos del president Reagan<\/strong>, explica al seu bloc que entre els anys 1994 i 2014 el PIB mundial va cr\u00e9ixer des de 28 bilions de d\u00f2lars fins a 78 bilions, un creixement del 5,3% anual. Paral\u00b7lelament el deute mundial va cr\u00e9ixer en els mateixos anys des de 40 bilions de d\u00f2lars fins a 225 bilions, amb un creixement anual del 9%. I, com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels desequilibris en totes els economies, els balan\u00e7os dels bancs centrals mundials van passar de 2,1 bilions a l’any 1995 fins a 21 bilions a l’any 2015, \u00e9s a dir, van augmentar 10 vegades en 20 anys.<\/p>\n

El punt principal es troba a la Xina. Si l’any 2000 el deute del pa\u00eds era de 2 bilions de d\u00f2lars, avui arriba a 28 bilions, s’ha multiplicat per 14. En el moment de la crisi de l’any 2008 la Xina tenia un PIB de 5 bilions, mentre que ara \u00e9s de 10 bilions. En el mateix per\u00edode el deute ha passat de 7 bilions fins a 28 bilions. Mentre el PIB ha augmentat en 5 bilions el deute ho ha fet en 20. Mai un pa\u00eds havia conegut un desequilibri tan descomunal, essent gaireb\u00e9 impossible que hagi pogut gestionar aquest deute tan monstru\u00f3s sense caure en inefic\u00e0cies massives i errors m\u00faltiples en el sistema. Moltes empreses xineses tenen problemes per pagar els interessos dels seus cr\u00e8dits.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 \u00e9s important con\u00e8ixer-ho perqu\u00e8 cal saber que el m\u00f3n est\u00e0 a punt de fer un pet, amb una situaci\u00f3 d’endeutament insostenible. L’economia mundial s’ha acostumat a cr\u00e9ixer nom\u00e9s amb deute i aix\u00f2 ha arribat a la seva fi. El recurs que l’economia havia fet al segle XX, el Keynesianisme, invertint en obra p\u00fablica, sembla que ara no es podr\u00e0 fer amb la insist\u00e8ncia que s’hauria de fer. El recurs al conill del barret s’ha acabat i amb ell totes les ideologies que s’hi basaven, tant a la dreta liberal com a l’esquerra socialdem\u00f2crata.<\/p>\n

\u00c9s evident que el concepte de deixar de pagar el deute ser\u00e0 cada vegada m\u00e9s present. De fet una part d’aquest deute, el que t\u00e9 els bancs centrals, \u00e9s f\u00e0cil d’eliminar, car nom\u00e9s \u00e9s un apunt comptable. Si es deixa d’apuntar el deute el territori esdev\u00e9 immediatament m\u00e9s ric. Per\u00f2 tal mesura ser\u00e0 dif\u00edcil d’aplicar encara que no sigui per evitar que s’agafi com a recurs permanent i no s’hagi de tornar a fer d’aqu\u00ed a pocs anys. Si s’hagu\u00e9s de fer caldria posar normes de control pol\u00edtic als pressupostos molt estrictes, evitant que la facilitat dels pol\u00edtics en ficar la m\u00e0 dins la caixa comuna no ens porti al mateix lloc que ens trobem ara.<\/p>\n

Mentre aix\u00f2 no arriba caldr\u00e0 trampejar amb la p\u00e8rdua de riquesa i, per tant, de benestar, que pateixen avui les economies de tot el m\u00f3n, amb les tensions que aix\u00f2 comportar\u00e0 i que aniran en augment. Resoldre aquesta situaci\u00f3 ens pot portar finalment a la soluci\u00f3 de liquidaci\u00f3 parcial del deute p\u00fablic que pot arribar al final. Un any dif\u00edcil.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t