{"id":1349,"date":"2015-12-27T19:55:24","date_gmt":"2015-12-27T18:55:24","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1349"},"modified":"2015-12-27T19:55:24","modified_gmt":"2015-12-27T18:55:24","slug":"va-penseiro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1349","title":{"rendered":"Va, penseiro…"},"content":{"rendered":"

El dia de Nadal al canal 33 van fer un programa did\u00e0ctic sobre l\u2019\u00f2pera que es titulava Simfonova, presentat per Marcel Gorgori<\/strong>. Van cantar peces d\u2019\u00f2peres com Carmen, Norma, La Boh\u00e8me, Turandot, La Traviata, Lohengrin… Ja cap al final van cantar Va Penseiro de l\u2019\u00f2pera Nabucco de Giuseppe Verdi<\/strong>. En Marcel va explicar que durant la seva estrena a l\u2019Scala de Mil\u00e0 el 9 de mar\u00e7 de 1842 el p\u00fablic es va entusiasmar pel cant de Va Penseiro identificant el cor dels esclaus hebreus amb l\u2019afany independentista d\u2019It\u00e0lia per alliberar-se del domini dels Habsburg i dels Borbons. El moviment del Risorgimento, de la unificaci\u00f3 italiana, va comen\u00e7ar el 1814 i va acabar el 1871. L\u201911 de mar\u00e7 de 2011, quan It\u00e0lia celebrava el 140 aniversari de la seva unificaci\u00f3, Riccardo Muti<\/strong> dirigia l\u2019\u00f2pera Nabucco a l\u2019Scala de Mil\u00e0 i al final del cor Va Penseiro es van escoltar crits de \u201cViva It\u00e0lia\u201d i \u201cViva Verdi\u201d, davant la petici\u00f3 insistent d\u2019un bis. Mutti es va dirigir al p\u00fablic, entre el qual es trobava el president del govern Silvio Berlusconi<\/strong>, i els va dir que \u201cl\u2019art i la cultura italians s\u00f3n la millor senya d\u2019identitat del pa\u00eds i, si no se\u2019ls cuida i protegeix, el resultat final nom\u00e9s pot ser acabar amb una It\u00e0lia convertida en p\u00e0tria bella i perduda.\u201d No cal que us digui que despr\u00e9s de cantar Va Penseiro a l\u2019Auditori de Barcelona el crit que es va sentir va ser el de \u201cVisca Catalunya!\u201d.<\/p>\n

L\u2019an\u00e8cdota em va al p\u00e8l aquesta setmana despr\u00e9s dels resultats electorals a Espanya i de la reacci\u00f3 de Matteo Renzi<\/strong>, primer ministre itali\u00e0. En efecte, It\u00e0lia observa que pot ser la propera v\u00edctima pol\u00edtica del programa de contenci\u00f3 pressupost\u00e0ria tal com ho han estat anteriorment Pol\u00f2nia, Gr\u00e8cia, Portugal, Fran\u00e7a i Espanya. La p\u00e8rdua del control del govern per part del PP preocupa fortament a It\u00e0lia que veu com el moviment M5S, l\u2019equivalent a Podemos espanyol, puja a cada enquesta. Renzi pret\u00e9n frenar l\u2019ajust pressupostari fent front a la pol\u00edtica d\u2019austeritat de l\u2019Europa de l\u2019euro, suposadament promoguda per alemanya. Sense esperar cap moviment de Renzi a casa nostre ja veiem un enrenou de canvi de sentit amb les pol\u00edtiques pressupost\u00e0ries: aix\u00ed \u00e9s l\u2019oferta que Junts pel S\u00ed ha fet a la CUP i aix\u00ed ser\u00e0 el que sortir\u00e0 de qualsevol negociaci\u00f3 a Espanya per formar govern.<\/p>\n

Cal desfer el programa d\u2019austeritat? Ens hem passat de rosca amb les pol\u00edtiques de contenci\u00f3? Ser\u00e0 un error tirar per la borda el cam\u00ed fet, els guanys de competitivitat obtinguts en els darrers quatre anys que permetran crear treball en els propers tres o quatre anys. Era inevitable la p\u00e8rdua d\u2019empreses i de treball basades en la bombolla m\u00e9s gran que ha tingut mai el pa\u00eds i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, era inexorable la p\u00e8rdua de riquesa que aix\u00f2 representava, amb la desaparici\u00f3 de prestacions socials i d\u2019inversions en infraestructures.<\/p>\n

La percepci\u00f3 de la gent contra l\u2019austeritat a Espanya prov\u00e9 d\u2019un mal repartiment dels costos de la crisi. Per exemple, s\u2019havia d\u2019haver frenat en sec les inversions en infraestructures i no continuar amb el programa de l\u2019AVE que encara ha augmentat m\u00e9s el deute espanyol, s\u2019havia de ser molt m\u00e9s contundent amb la corrupci\u00f3 i, com no, s\u2019havia de ser m\u00e9s comprensible amb l\u2019augment de la pobresa (aliment\u00e0ria i energ\u00e8tica) i amb els desnonaments. Per\u00f2 el govern va preferir afavorir a les constructores (amb el programa\u00a0 AVE), a les el\u00e8ctriques (amb augments desmesurats de tarifes) i als bancs (amb el seu rescat), enlloc de dedicar un programa de salvament a milions de persones expulsades del benestar social.<\/p>\n

M\u00e9s greu encara ha estat la prepot\u00e8ncia amb la que ha actuat durant aquests anys, sense voler escoltar ni pactar amb ning\u00fa, amb la creen\u00e7a que ells eren posse\u00efdors de la veritat absoluta, trepitjant a tort i a dret sense contemplacions. Hi afegeixo encara la manca de relat suficient perqu\u00e8 la gent pugui entendre la necessitat d\u2019ajustar els pressupostos p\u00fablics, cosa que ara caldr\u00e0 fer de nou.<\/p>\n

El control pressupostari ser\u00e0 necessari en el futur, ning\u00fa podr\u00e0 escapar-se\u2019n fent anar la m\u00e0quina de fer bitllets com alguns grups de l\u2019esquerra alternativa pensen. \u00c9s necessari assolir el control de d\u00e8ficit sobre el pressupost de l\u2019estat perqu\u00e8 el deute no pugi i \u00e9s necessari assolir l\u2019equilibri per comen\u00e7ar a disminuir-lo. Cap economia pot pretendre augmentar indefinidament el d\u00e8ficit alimentant un augment de deute que serveix per pagar el mateix deute. El m\u00f3n s\u2019havia acostumat a aix\u00f2 per\u00f2 ara hem trobat el final i cal acceptar-lo. Per tant caldr\u00e0 anar fent-se a la idea que la austeritat comportar\u00e0 tamb\u00e9 repartiment de riquesa, amb m\u00e9s pressi\u00f3 fiscal i menys prestacions, en fi, caldr\u00e0 la reinvenci\u00f3 d\u2019una socialdemocr\u00e0cia desposse\u00efda de les trampes de manca de responsabilitat o d\u2019escaqueig de la seva obligada aportaci\u00f3 a la societat. Tothom t\u00e9 dret al treball i a prestacions socials, per\u00f2 tamb\u00e9 la obligaci\u00f3 a contribuir al pressupost del govern i a la seguretat social. I aix\u00f2 \u00faltim ho oblida massa gent: 17,5 milions de treballadors sostenen 46,8 milions de persones, nom\u00e9s un 37%.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t