{"id":1335,"date":"2015-11-29T22:43:30","date_gmt":"2015-11-29T21:43:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1335"},"modified":"2015-11-29T22:43:30","modified_gmt":"2015-11-29T21:43:30","slug":"globalitzacio-i-canvi-climatic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1335","title":{"rendered":"Globalitzaci\u00f3 i canvi clim\u00e0tic"},"content":{"rendered":"

Dem\u00e0 comen\u00e7a a Par\u00eds la 21 Confer\u00e8ncia de la Convenci\u00f3 Marc de les Nacions Unides sobre el canvi clim\u00e0tic COP21 que reunir\u00e0 196 estats. El repte \u00e9s assumir un nou acord internacional sobre el clima bo i reduint la generaci\u00f3 de gasos hivernacle per evitar que la Terra sobrepassi l’escalfament de +2\u00baC. Dels 196 pa\u00efsos, 156 han enviat a l’ONU les mesures per reduir les seves emissions, un nombre encoratjador per\u00f2 insuficient. Les emissions mundials d’efecte hivernacle no paren d’augmentar. Si el 1990 eren de 37.000 milions de tones de CO2, el 2000 eren de 39.000, el 2007 de 47.000 i el 2014 de 49.000 milions de tones. A partir del 1990 hem augmentat les emissions en una tercera part, per\u00f2 el ritme s’ha accelerat de forma important. Si del 1990 al 2.000 l’augment va ser de 2.000 milions de tones, ara l’hem fet des del 2007 al 2014, \u00e9s a dir, el que f\u00e8iem en deu anys ara ho fem en set. Anem desbocats cap al desastre. La primera cimera sobre el clima va comen\u00e7ar a Rio l’any 1992, a la qual van seguir Berl\u00edn, Ginebra i Kyoto, el 1997, on es va acordar el protocol de reducci\u00f3 que encara \u00e9s vigent. El 2009 a Copenhage es va assolir un nou acord amb la inclusi\u00f3 de la Xina i els Estats Units i el 2014 a Lima es va negociar el text d’un nou acord per ?subs?tituir el de Kyoto a partir del 2020.<\/span>
Sense els convenis presos des de la cimera de Rio la temperatura de la Terra a l’any 2100 seria de +4,1\u00ba a +4,8\u00baC m\u00e9s alta, amb les projeccions actuals l’augment seria entre +3,3\u00ba i +3,8\u00baC i amb els compromisos d’avui, abans d’acabar la cimera el dia 11 de desembre, la temperatura seria de +2,5\u00ba a 2,7\u00baC m\u00e9s alta, encara lluny de l’objectiu de +2\u00baC com a m\u00e0xim. El cam\u00ed \u00e9s llarg i dif\u00edcil perqu\u00e8 implica un seguiment d’inversions, modificacions tecnol\u00f2giques i canvis culturals que s\u00f3n objecte de resist\u00e8ncies per bona part de la societat global. Per exemple, aquest 2015 hem d’haver redu\u00eft el 6% les emissions globals, el 2020 un 12%, el 2030 un 30%, el 2050 un 49%… per arribar al 2100 amb una reducci\u00f3 del 91%.<\/span>
Com he dit, el principal problema \u00e9s que cap pa\u00eds vol renunciar al seu estil de vida i pactar tot aix\u00f2 \u00e9s molt dif\u00edcil. Dimecres hi va haver a l’auditori Josep Irla de Girona la confer\u00e8ncia de Jean Fran\u00e7ois Huchet, catedr\u00e0tic de la Sorbona de Par\u00eds, parlant sobre el paper de Xina en l’economia global. Va explicar la din\u00e0mica del pa\u00eds i va insistir en el seu problema principal de contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica i d’aigua. Va dir que el carb\u00f3 suposava el 70% de l’energia del pa\u00eds, aspecte molt dif\u00edcil de frenar. Aportant cert optimisme va mostrar que en els darrers dos anys l’augment ?ener?g\u00e8tic s’havia fet sense rec\u00f3rrer al carb\u00f3, per\u00f2 costar\u00e0 molt donar la volta al seu \u00fas massiu perqu\u00e8 \u00e9s un recurs natural de la Xina. Encara ara veig al meu sector la instal\u00b7laci\u00f3 de modernes m\u00e0quines de tiss\u00fa on tota l’energia es basa en carb\u00f3.<\/span>
Fa poques setmanes a la facultat d’economia de la UdG Mariano Marzo ens explicava que les energies f\u00f2ssils suposen el 81,4% de tota l’energia consumida al m\u00f3n i jo vaig afegir que el transport representa a Espanya un 47% de tota l’energia prim\u00e0ria. L’entrada d’un mili\u00f3 de cotxes el\u00e8ctrics nom\u00e9s suposa una millora del 0,6%, per la qual cosa la soluci\u00f3 es preveu de gran envergadura, per m\u00e9s de 15 milions de cotxes el\u00e8ctrics, per l’\u00fas massiu del transport p\u00fablic, de la bicicleta i de la moto el\u00e8ctrica i, sobretot, per la transformaci\u00f3 del transport de mercaderies. La soluci\u00f3 a les mercaderies rau en la incorporaci\u00f3 del preu del CO2 al transport, fent-ne menys \u00fas: no pot ser que al mateix moment vagi un cami\u00f3 de tiss\u00fa de Barcelona a Lucca i al mateix temps vingui un cami\u00f3 d’all\u00e0 cap aqu\u00ed amb el mateix producte fruit de la compet\u00e8ncia de l’economia. L’error \u00e9s un preu de transport massa barat que no t\u00e9 en compte les externalitats. Una altra soluci\u00f3 ser\u00e0 el cami\u00f3 h\u00edbrid el\u00e8ctric-di\u00e8sel, passant per autopistes electrificades. Finalment ser\u00e0 el transport modal, combinaci\u00f3 de cami\u00f3, tren i vaixell.<\/span>
Per tot aix\u00f2 s’ent\u00e9n que hi hagi resist\u00e8ncies de tots els pa\u00efsos a fer segons quins deures que poden suposar p\u00e8rdua de competitivitat en un m\u00f3n tan global i, conseg\u00fcentment, una p\u00e8rdua de riquesa i de benestar.<\/span><\/p>\n


He vist que Thomas Picketty i Lucas Chancel proposen un impost als viatges en avi\u00f3 de 20 euros per la classe turista i de 180 euros per la business com a mesura de frenar les emissions de gasos hivernacle i per destinar els 150.000 milions recaptats a ajudar els pa\u00efsos pobres a fer la transici\u00f3 cap a una economia sostenible. S\u00f3n mesures amb imaginaci\u00f3, per\u00f2 jo prefereixo ser m\u00e9s global i transparent i aplicar la taxa de CO2 a tots els productes i a tothom, no nom\u00e9s als que van en avi\u00f3. El problema del canvi clim\u00e0tic, igualment com el de l’estalvi energ\u00e8tic, \u00e9s un problema d’actitud, de posar-lo com a objectiu i aix\u00f2 nom\u00e9s es fa si afecta la totalitat de l’economia, no nom\u00e9s certs productes i uns col\u00b7lectius determinats.<\/span>
Posar la taxa de CO2 universal, intensa, fiscalment neutra, progressiva en el temps i amb aranzels, topa amb el dret desenvolupat amb la globalitzaci\u00f3, que desmunta aranzels a mesura que avan\u00e7a. Els acords bilaterals entre blocs econ\u00f2mics com el futur acord d’Associaci\u00f3 Transatl\u00e0ntica de Comer\u00e7 i Inversi\u00f3 (TTIP) s\u00f3n cada cop m\u00e9s una barrera a la possibilitat de posar un aranzel universal com el de la taxa de CO2. El problema de la globalitzaci\u00f3 \u00e9s que anem complicant el m\u00f3n cada vegada m\u00e9s, fent-lo impossible de governar. Avui acaba l’\u00faltima setmana en qu\u00e8 el planeta ha tingut una concentraci\u00f3 inferior a 400 ppm de CO2. A partir de dem\u00e0 el cam\u00ed ser\u00e0 cap a 500 ppm, que porta de +1\u00baC cap a +2\u00baC.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t