{"id":1322,"date":"2015-11-08T06:54:42","date_gmt":"2015-11-08T05:54:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1322"},"modified":"2015-11-09T06:55:35","modified_gmt":"2015-11-09T05:55:35","slug":"la-visita-dalumnes-deso","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1322","title":{"rendered":"La visita d\u00b4alumnes d\u00b4ESO"},"content":{"rendered":"

Divendres vam tenir a la f\u00e0brica la visita dels alumnes de quart d’ESO de Besal\u00fa. Van ser 19 alumnes amb dos professors que van venir a peu des de l’institut. No acostumem a fer gaire visites de grups i ens cenyim a la UdG i al nostre entorn m\u00e9s proper. El curs era for\u00e7a homogeni, amb alguns nois i noies estrangers ben integrats.<\/span>
Vaig aprofitar la visita per explicar-los que la f\u00e0brica era un exemple del que va passar durant la revoluci\u00f3 industrial. En aquell temps es va passar de fabricar paper a m\u00e0 amb una producci\u00f3 de 60 kg per persona i dia a fabricar-lo amb una m\u00e0quina, amb una producci\u00f3 de 600 kg per persona i per dia. Aix\u00ed doncs, els artesans van perdre la seva feina per culpa de les m\u00e0quines. “No veieu un paral\u00b7lelisme amb el que est\u00e0 passant avui en dia?” -els vaig dir- “llavors va ser la revoluci\u00f3 industrial i ara \u00e9s la revoluci\u00f3 digital”.<\/span>
La f\u00e0brica deu el seu origen al fet que el seu fundador tenia un mol\u00ed paperer a Borgony\u00e0, al sud de Banyoles. Aquell mol\u00ed s’alimentava amb aigua del riu Terri, format pel desgu\u00e0s del llac de Banyoles, aigua que era suficient per fabricar paper, per\u00f2 que va ser incapa\u00e7 de moure una roda hidr\u00e0ulica per fer girar la m\u00e0quina de paper. Aix\u00ed va ser com tots els molins paperers de Banyoles van morir, en no poder industrialitzar-se. El propietari del mol\u00ed de Borgony\u00e0, un franc\u00e8s anomenat Grelon, va demanar la concessi\u00f3 de l’aprofitament hidr\u00e0ulic del riu Fluvi\u00e0 a Besal\u00fa, i aix\u00ed va ser com va n\u00e9ixer la f\u00e0brica amb el nom de Grelon y Rosal i la marca comercial La Confianza l’any 1881.<\/span>
Llavors els vaig explicar com \u00e9s que el paper \u00e9s possible, dient-los que les fibres procedeixen del m\u00f3n vegetal (ja sigui d’arbres, de palla de blat, de palla d’arr\u00f2s o bag\u00e0s) i que cada fibra de 0,8 o 2,1 mm est\u00e0 formada per cadenes de cel\u00b7lulosa, una mol\u00e8cula que t\u00e9 al seu exterior \u00e0toms d’hidrogen i oxigen-hidrogen que reaccionen amb molta facilitat amb l’aigua. Tant \u00e9s aix\u00ed que s’aprofita aquesta propietat per fabricar el paper. En una primera operaci\u00f3 se sotmet la fibra al refinat que obre esquerdes i facilita a l’aigua penetrar al seu interior de forma que es va associant amb la cel\u00b7lulosa. En aquesta operaci\u00f3 la fibra s’infla com una esponja, agafant aigua.<\/span><\/p>\n


Superada la part qu\u00edmica de l’explicaci\u00f3, els vaig comentar que la fibra, en forma de pasta, posteriorment es diposita en la m\u00e0quina de paper on hi ha tres operacions b\u00e0siques: filtraci\u00f3, premsat i assecat. En la filtraci\u00f3 s’extreu l’aigua de la pasta a trav\u00e9s d’una tela, de manera que les fibres queden retingudes i l’aigua drena pels forats de la tela. Llavors el paper \u00e9s premsat en una, dues o tres premses formades per grans corrons en contacte entre si; aqu\u00ed l’aigua \u00e9s espremuda per la pressi\u00f3 dels corrons. Finalment la resta d’aigua s’extreu per assecat en contacte entre cilindres escalfats amb vapor i per aire calent que \u00e9s bufat a temperatures molt altes i a molta velocitat. Aix\u00ed \u00e9s com es va traient l’aigua que envolta la fibra fins que ja nom\u00e9s queda aquella que havia reaccionat amb la cel\u00b7lulosa. I aqu\u00ed \u00e9s on hi ha el moment clau: si l’aigua s’havia associat amb una mol\u00e8cula de cel\u00b7lulosa, qu\u00e8 li passa quan l’evaporem? Qu\u00e8 li passa a aquell enlla\u00e7 qu\u00edmic? Doncs que \u00e9s un enlla\u00e7 orfe, amb moltes ganes d’associar-se amb d’altres \u00e0toms; t\u00e9 un gran potencial d’enlla\u00e7, per la qual cosa busca una alternativa per mantenir-lo, i aquesta \u00e9s una mol\u00e8cula d’una fibra ve\u00efna que est\u00e0 en contacte \u00edntim. Aix\u00ed \u00e9s com dues fibres s’enllacen entre si a trav\u00e9s de l’aigua, que hi \u00e9s per\u00f2 desapareix. \u00c9s un joc de parelles on n’hi ha un, l’aigua, que fa d’intermediari.<\/span>
Finalment els vaig explicar que el paper t\u00e9 greus problemes perqu\u00e8 no es fabriquen llibretes ni llibres i tampoc es venen prou diaris, per\u00f2 que t\u00e9 una gran capacitat per trobar nous usos, com per exemple el paper per laminats decoratius, el paper per les bateries el\u00e8ctriques, o el mateix paper tiss\u00fa que pot ser usat per eixugamans, per higi\u00e8nic, per reposacaps, per camilles d’hospitals…<\/span>
La visita a la f\u00e0brica va ser m\u00e9s distreta: van poder contemplar les m\u00e0quines de dimensions insospitades per ells, on vaig insistir en el fet que ara la fabricaci\u00f3 de paper \u00e9s molt tecnol\u00f2gica, amb molta digitalitzaci\u00f3, molta qu\u00edmica i un \u00fas intensiu de l’energia.<\/span>
Quan ja \u00e9rem al final vaig veure que els joves es dispersaven molt, tot jugant. Un professor em va dir que ja estaven cansats. Vam fer la foto de rigor i ens vam acomiadar. Quan ja hav\u00edem mig sortit li vaig preguntar al professor quina capacitat tenien de concentrar-se. Em va explicar que aix\u00f2 era un gran problema, que cada fornada de nous joves tenien menys capacitat de concentraci\u00f3. A ESO ara tenen horari intensiu i ells fan dues hores de classe seguides amb mitja hora de descans, per\u00f2 hi ha instituts que fan tres hores seguides de classe, la qual cosa esdev\u00e9 un horari inviable per als alumnes.<\/span>
Em vaig preguntar si aix\u00f2 no \u00e9s la part negativa de la revoluci\u00f3 digital que fem. La digitalitzaci\u00f3 ha eliminat la part essencial de la lectura i la memoritzaci\u00f3? A la fi, sembla que els joves cada vegada tenen menys capacitat per concentrar-se. Si \u00e9s aix\u00ed, tindrem unes generacions que no sabran pensar, que es mouran per modes o esl\u00f2gans, per frases de 140 car\u00e0cters. Comen\u00e7o a creure que la desigualtat no nom\u00e9s ser\u00e0 de riquesa, tamb\u00e9 ser\u00e0 intel\u00b7lectual, entre els que tenen capacitat de concentraci\u00f3 i els que no, entre els que tindran criteri propi i els que no.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t