{"id":1319,"date":"2015-11-01T20:52:32","date_gmt":"2015-11-01T19:52:32","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1319"},"modified":"2015-11-01T20:52:32","modified_gmt":"2015-11-01T19:52:32","slug":"cap-on-va-leconomia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1319","title":{"rendered":"Cap on va l\u00b4economia?"},"content":{"rendered":"

Fa una setmana vam saber que aquest any la Xina pateix una sortida de capital per valor de 500.000 milions de d\u00f2lars, la major sortida de capital dels \u00faltims 30 anys. \u00c9s m\u00e9s, la Xina estava acostumada a tenir una entrada massiva de capital pel mateix valor, per exemple els anys 2007 i 2010, i de la meitat durant els anys 2009, 2011, 2012 i 2013. Llavors qu\u00e8 ha passat, per qu\u00e8 all\u00f2 que era bo ara ja no ho \u00e9s?<\/span>
Fixem-nos en el que passa a tots els blocs econ\u00f2mics mundials. El Jap\u00f3 fa uns 15 anys que no sap sortir del desequilibri on s’ha ficat. Va ser una economia fulgurant despr\u00e9s de les olimp\u00edades de T\u00f2quio el 1964, amb creixements espectaculars durant les d\u00e8cades dels 70, 80 i 90 fins que va entrar en un bucle tancat en la d\u00e8cada del 2000 i encara no n’ha sortit. Des de llavors el banc central japon\u00e8s no para d’injectar liquiditat al sistema intentant fer cr\u00e9ixer l’economia sense que aix\u00f2 passi.<\/span>
Els Estats Units fan servir sovint la seva millor arma per sortir de les crisis i afavorir el creixement: la creaci\u00f3 de d\u00f2lars de forma massiva. Ho fa de forma recurrent perqu\u00e8, al contrari del que passa a altres pa\u00efsos com Vene\u00e7uela, per exemple, on la creaci\u00f3 de m\u00e9s moneda t\u00e9 com a efecte secundari l’augment d’inflaci\u00f3, el d\u00f2lar \u00e9s una moneda mundial i la seva inflaci\u00f3 es dispersa arreu, sense efectes greus per a l’economia americana. Els reflexos de la Fed a l’any 2009 van ser r\u00e0pids i durant anys van injectar 100.000 milions de d\u00f2lars cada mes, una devaluaci\u00f3 equivalent del d\u00f2lar del 13% cada any mentre va durar l’operaci\u00f3. Aix\u00f2 va permetre a l’\u00e0rea tenir m\u00e9s liquiditat, frenar importacions i afavorir exportacions, millorant el creixement de l’economia i l’atur. A poc a poc la Fed va anar disminuint la injecci\u00f3 de diners i en aquest moments es prepara per augmentar el preu del diner per frenar lleugerament l’economia en risc de bombolles financeres.<\/span>
Europa va tardar a prendre les mateixes mesures perqu\u00e8 Alemanya \u00e9s m\u00e9s partid\u00e0ria de patir i resoldre els problemes des de l’arrel. Per\u00f2 a la fi, fa un any va decidir fer la mateixa operaci\u00f3: injectar 60.000 milions d’euros cada mes a l’economia, devaluant el 10%, en un moment en que la inflaci\u00f3 estava a ras de terra per la caiguda del preu del petroli. El moment era idoni, ja que evitava haver de patir per un possible augment de la inflaci\u00f3, per\u00f2 era massa tard en comparaci\u00f3 amb les mesures dels altres blocs. El valor de l’euro va caure des d’1,35 fins a 1,1 $\/\u20ac que hi ha ara, permetent frenar la importaci\u00f3 de la zona d\u00f2lar i afavorint l’exportaci\u00f3. En tot aquest temps hi ha hagut intents per part de la Fed i els altres blocs per canviar el valor de l’euro, com el que ha tingut lloc aquest mes d’octubre, arribant a un valor de 1,14 $\/\u20ac. Quan aix\u00f2 passa, surt en Mario Draghi<\/strong>, diu que far\u00e0 el que faci falta per esmenar-ho i, immediatament, el valor torna al seu lloc, a 1,1 $\/\u20ac. Ara esperem que l’acci\u00f3 de la Fed abans de final d’any abaixi el llindar del canvi amb el d\u00f2lar a 1,05 o fins i tot a 1 $\/\u20ac.<\/span>
Amb tot aix\u00f2 tenim els quatre grans blocs de l’economia intentant fer cr\u00e9ixer la seva economia injectant diner de forma massiva, sense que aix\u00f2 doni efecte. \u00c9s com un malalt al que se l’ha entubat i se l’alimenta artificialment esperant que el cos s’arregli i un dia es pugui retirar l’alimentaci\u00f3. Ho dir\u00e9 en altres paraules, si l’economia mundial gaireb\u00e9 no creix amb injecci\u00f3 massiva de liquiditat \u00e9s que en realitat est\u00e0 decreixent. I ning\u00fa ho diu, perqu\u00e8 no ho veu o perqu\u00e8 t\u00e9 por de dir-ho, per\u00f2 \u00e9s l’evid\u00e8ncia m\u00e9s clara que mostra que el m\u00f3n t\u00e9 un model que no funciona i que en necessita un de nou.<\/span>
El problema \u00e9s que amb el creixement dels pa\u00efsos emergents durant la d\u00e8cada 2000 i fins el 2014, els blocs occidentals van perdre de forma massiva riquesa en favor d’aquells. He calculat que al ritme que Espanya va anant, sense perdre’l, es necessitaran 10 anys m\u00e9s per recuperar el que es va perdre en la d\u00e8cada 2000. La derivada d’aix\u00f2 \u00e9s que cal un augment important de la productivitat per recuperar la capacitat adquisitiva anterior i per aix\u00f2 cal invertir de forma massiva en l’\u00e0mbit de la producci\u00f3, tant en millores tecnol\u00f2giques com en la formaci\u00f3 de treballadors, i aix\u00f2 no es fa. El m\u00f3n t\u00e9 molta liquiditat per\u00f2 aquesta no es dirigeix a la producci\u00f3, perqu\u00e8 entre altres coses les elits econ\u00f2miques nom\u00e9s entenen de moviments financers, per\u00f2 no d’energia, de productivitat, de tecnologia, de log\u00edstica o de producci\u00f3.<\/span>
Per tant, podr\u00edem dir que el m\u00f3n es troba perdut, que les mesures que ha aplicat fins ara no s\u00f3n suficients per sortir del forat i que cal pensar altrament, en com frenar el diner de les poques mans on es troba, cada vegada m\u00e9s concentrat, cap a la producci\u00f3 de b\u00e9ns i serveis, alhora que trobem f\u00f3rmules imaginatives per donar treball a les persones menys qualificades i per disminuir els seus costos adquisitius. \u00c9s hora de pensar en una nova economia basada en una socialdemocr\u00e0cia renovada i en una economia verda, amb una taxa de CO2 amb aranzels o, si no \u00e9s possible pels acords globals, amb un impost sobre combustibles fluctuant amb el preu del petroli. Per\u00f2 caldr\u00e0 fer alguna cosa per sortir del forat i per gestionar el decreixement en el que ens trobem i que veiem amb molts anys per endavant.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t