{"id":1317,"date":"2015-10-25T20:08:05","date_gmt":"2015-10-25T19:08:05","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1317"},"modified":"2015-10-25T20:08:05","modified_gmt":"2015-10-25T19:08:05","slug":"de-la-crisi-al-lideratge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1317","title":{"rendered":"De la crisi al lideratge"},"content":{"rendered":"

Dimecres vaig anar al Col\u00b7legi d’Economistes a Barcelona a presentar el cas de LC Paper. Els vaig explicar com hem anat superant les tres crisis que hi ha hagut en els darrers 34 anys, amb patiment i angoixa, amb tenacitat, amb voluntat d’aguantar, amb imaginaci\u00f3, amb anticipaci\u00f3… Tamb\u00e9 la meva visi\u00f3 de l’economia global, all\u00f2 de l’economia de l’abund\u00e0ncia frugal i em vaig permetre suggerir-los uns deures com a col\u00b7legi: que estudi\u00efn, davant el panorama d’impossibilitat d’apujar salaris, com es pot millorar el poder adquisitiu de la gent abaixant costos. Estic conven\u00e7ut que el futur va per aqu\u00ed, per un canvi de model que permeti a la gent mantenir el benestar sense per aix\u00f2 haver de lluitar per salaris molt elevats. De fet aix\u00f2 \u00e9s el que va mostrar Xavier Sala Martin en el seu programa de diumenge passat: qualsevol ara \u00e9s molt m\u00e9s ric que el m\u00e9s ric de la hist\u00f2ria de la humanitat. Vol dir que la riquesa actual, el benestar del qual gaudim, era impensable fa 50, 100, 200, o 1.000 anys, per m\u00e9s ric que fossis abans, i \u00e9s aquesta riquesa la que val. Als economistes els vaig explicar que s\u00f3c un fan\u00e0tic de la productivitat i de l’estalvi energ\u00e8tic, dues de les raons que expliquen per qu\u00e8 hem aguantat les tres crisis anteriors. Finalment els vaig explicar el pla estrat\u00e8gic per avan\u00e7ar en la venda global i les innovacions per assolir un cert lideratge en el sector.<\/span>
Divendres vaig assistir a una jornada a la Cambra de Comer\u00e7 de Girona dintre el cicle de Transfer\u00e8ncia Tecnol\u00f2gica del Patronat de la Polit\u00e8cnica. Es tractava de parlar dels reptes tecnol\u00f2gics dels materials comp\u00f2sits, d’exposar les seves utilitzacions, les recerques de la UdG, les interaccions entre els grups de recerca i les empreses… Vaig aprendre que a la UdG hi ha dos grups que investiguen comp\u00f2sits, Amade i Lepamap, i que s\u00f3n de llarg els grups que tenen m\u00e9s coneixement d’Espanya en comp\u00f2sits. Per un moment vaig veure la llum en el futur de les nostres comarques.<\/span>
La meva participaci\u00f3 va ser per explicar que, en aquella economia de l’abund\u00e0ncia frugal que he explicat, la clau estava a aconseguir un \u00fas intel\u00b7ligent de l’energia. L’home fa 10.000 anys consumia 2.000 kcal\/dia, els romans consumien 30.000 kcal\/home.dia en el zenit de l’economia agr\u00edcola. Avui els americans consumeixen 230.000 kcal\/h.d. i Espanya t\u00e9 un consum de 87.000 kcal\/h.dia. Havent estudiat on hem d’abaixar el consum, he arribat a la conclusi\u00f3 que els punts dif\u00edcils s\u00f3n el transport i la construcci\u00f3, i ambd\u00f3s necessiten alleugerir el pes, siguin de vehicles o d’edificis. Per tant \u00e9s evident que caldr\u00e0 construir els cotxes, camions, trens, avions, habitatges i edificis p\u00fablics amb materials diferents del que es construeixen avui dia, caldr\u00e0 estendre el concepte comp\u00f2sit arreu de l’economia.<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span>
Els materials comp\u00f2sits d’avui es fan servir sobretot en l’\u00e0rea de l’aviaci\u00f3, car \u00e9s all\u00e0 on el pes \u00e9s m\u00e9s cr\u00edtic. Per aix\u00f2 la seva fabricaci\u00f3 \u00e9s extremadament t\u00e8cnica, per\u00f2 artesanal. Tamb\u00e9 comen\u00e7a a entrar en el m\u00f3n dels cotxes, primer t\u00edmidament amb poques peces, com per exemple el port\u00f3 posterior o en l’interior per\u00f2, de la m\u00e0 dels cotxes el\u00e8ctrics, -amb bateries que pesen molt- els cotxes esdevenen poc a poc amb estructures de comp\u00f2sits. L’exemple del BMW i3 indica que potser aquest sector no deixar\u00e0 res fora del seu control absolut, per la qual cosa sembla que per aqu\u00ed no hi haur\u00e0 massa activitat per a nosaltres. Per\u00f2 si pensem en la creaci\u00f3 de materials comp\u00f2sits a gran escala per al m\u00f3n de la construcci\u00f3, si pensem en materials on se substitueixi el teixit en fibra de carboni o en fibra de vidre per materials cel\u00b7lul\u00f2sics amb papers porosos englobats entre resines i diverses capes d’estructura diferent, podem estar davant un objectiu clau per al nostre territori. Per una vegada podr\u00edem convertir la universitat de Girona en l’excel\u00b7l\u00e8ncia en aquest \u00e0mbit i ser un focus de radiaci\u00f3 que permeti el naixement de petites empreses en estreta relaci\u00f3 amb altres de m\u00e9s grans per constituir un cl\u00faster molt especialitzat en aquest \u00e0mbit.<\/span>
Imaginem si f\u00f3ssim capa\u00e7os de construir estructures sense formig\u00f3, o amb molt menys, amb dissenys alveolars, si f\u00f3ssim capa\u00e7os de fabricar planxes de material comp\u00f2sit en base a capes de paper por\u00f3s amb resist\u00e8ncia augmentada per fibres de kevlar i que posteriorment es pogu\u00e9s fer servir per construir formes variades tot combinant altres materials i conformant-los en calent… Aix\u00f2 \u00e9s el que es pot veure avui a partir dels grups que hi treballen i amb el coneixement de les empreses que estan al seu entorn.<\/span>
No s\u00e9 si heu vist darrerament les xifres de creixement i d’atur, per\u00f2 mostren una cosa que vinc dient des de fa temps: la Catalunya interior, la rural que diuen a l’\u00e0rea metropolitana, se n’est\u00e0 sortint m\u00e9s b\u00e9 de la crisi que la de la capital. Les seves pimes han sabut sortir millor de la crisi, s’han enfortit exportant, treballant i invertint. Potser \u00e9s perqu\u00e8 no tenen acc\u00e9s a recursos financers f\u00e0cils i han de lluitar m\u00e9s, per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed. La Catalunya interior est\u00e0 comen\u00e7ant a liderar l’economia catalana i el seu potencial \u00e9s enorme, com mostra l’exemple de la UdG i de moltes empreses del nostre entorn.<\/span>
Un em va dir que mai la revoluci\u00f3 l’havia fet el m\u00f3n rural, ignorant la guerra dels remences al segle XV, la dels Camperols a Alemanya al XVI, la dels Segadors al XVII, la Gran Por dels camperols francesos el 1789 dintre la Revoluci\u00f3 Francesa, o la import\u00e0ncia dels pagesos en la revoluci\u00f3 russa del 1917. Avui el m\u00f3n rural, la Catalunya interior, ha esdevingut menestral i exportador i lidera la nova economia. De la crisi al lideratge.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t