{"id":131,"date":"2010-05-23T22:06:55","date_gmt":"2010-05-23T20:06:55","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=131"},"modified":"2010-05-23T22:06:55","modified_gmt":"2010-05-23T20:06:55","slug":"sortir-de-la-crisi-3-el-financament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=131","title":{"rendered":"Sortir de la crisi (3): el finan\u00e7ament"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nEls sindicats diuen que el responsable de la crisi actual \u00e9s el sector financer. Tenen ra\u00f3, encara que aix\u00f2 no hauria de ser excusa per tapar la part de culpa que tots hi tenim. L’estabilitat de l’euro, cosa mai vista a Espanya en tota la hist\u00f2ria, i el gran volum de transaccions financeres arreu del m\u00f3n, es troben en l’origen del problema. Ja he explicat que aquest fet va ser aix\u00ed per compensar la p\u00e8rdua d’activitat industrial a causa de la compet\u00e8ncia de pa\u00efsos emergents.
\nEls bancs i caixes van permetre la bombolla immobili\u00e0ria. Per a ells era senzill, prenien una hipoteca i, com que no tenien prou passiu per fer-hi front, la finan\u00e7aven en mercats exteriors. Si hi hagu\u00e9s hagut la pesseta aix\u00f2 no hauria estat possible, perqu\u00e8 el mateix flux de divises cap a Espanya hauria portat autom\u00e0ticament a la devaluaci\u00f3 de la moneda. Per\u00f2, ai las! Est\u00e0vem protegits per l’euro, molt m\u00e9s fort i estable, que va evitar la devaluaci\u00f3 i la correcci\u00f3 de la bombolla que va anar fent durant deu anys. Per afegir m\u00e9s llenya al foc, Alemanya necessitava cr\u00e8dits barats per fer funcionar la seva economia, fet que encara va sobreescalfar m\u00e9s la nostra. La bombolla va cr\u00e9ixer en espiral: si els preus dels habitatges eren massa alts pels compradors, els bancs reaccionaven allargant el per\u00edode d’amortitzaci\u00f3, permetent quotes assumibles,… arribant a parlar de terminis de 100 anys! I aix\u00ed va ser com el preu immobiliari d’avui era menys car que el de dem\u00e0, i el de dem\u00e0 que el de dem\u00e0 passat,… arribant a un l\u00edmit no assequible per a la majoria de la gent. La culpa del sector financer va ser no exercir el paper ortodox, finan\u00e7ant el 100% o el 110% del preu de l’habitatge, incitant la gent a finan\u00e7ar amb les hipoteques els mobles, els viatges i els cotxes. Els t\u00e8cnics del sector bancari es van emborratxar, es van convertir en aut\u00e8ntics lud\u00f2pates i nom\u00e9s per aix\u00f2 els haurien d’haver susp\u00e8s a tots de feina, inhabilitant-los per al c\u00e0rrec.
\nLa major part de culpa del que va passar \u00e9s del Banc d’Espanya, el supervisor del sistema. Ell havia vist la bombolla i no va fer res. Hauria pogut obligar a aprovisionar la part de la hipoteca que sobrepass\u00e9s els 25 anys d’amortitzaci\u00f3. Aix\u00f2, nom\u00e9s aix\u00f2, hauria frenat l’augment de preus i esva\u00eft la ludopatia dels banquers.
\nEl problema immobiliari no \u00e9s un problema passat, no. \u00c9s el gran problema a resoldre per sortir de la crisi. El sistema financer espanyol t\u00e9 pocs recursos. Per una part est\u00e0 tornant els cr\u00e8dits exteriors que van fer per finan\u00e7ar les hipoteques; tornen uns cr\u00e8dits a curt termini que ells han donat a llarg. Per tant tots els esfor\u00e7os que fan \u00e9s per mantenir la seva tresoreria. Per\u00f2 per altra part estan atrapats amb els immobiliaris que estan morts i no acaben de caure. Aquests morts vivents s\u00f3n els que tenen el mili\u00f3 (o 700.000?) habitatges que no venen ni vendran. Els seus cr\u00e8dits s\u00f3n refinan\u00e7ats cont\u00ednuament, fent cr\u00e9ixer la bola. Una part d’aquest paquet se l’ha quedat els bancs en forma d’immobles, que han tret al mercat a preus inferiors. Sembla que aquest mecanisme va b\u00e9. Per\u00f2 no n’hi ha prou amb aix\u00f2 que els recursos del sistema financer que encara queden es deriven a finan\u00e7ar el deute de l’Estat espanyol. Enteneu ara per qu\u00e8 \u00e9s dolent que un govern tingui un exc\u00e9s de d\u00e8ficit? Perqu\u00e8 treu finan\u00e7ament de la resta de l’economia, \u00e9s a dir, del consum i de les empreses.
\nEl sistema financer prefereix invertir en deute p\u00fablic en lloc de fer-ho en el sector privat perqu\u00e8 est\u00e0 escagarrinat i perqu\u00e8 no t\u00e9 prou experi\u00e8ncia ni coneixement per invertir en les ind\u00fastries. \u00c9s un fet cr\u00f2nic des que jo treballo aqu\u00ed, \u00e9s a dir, des de l’any 1981: els bancs s\u00f3n experts en cr\u00e8dits hipotecaris i uns aut\u00e8ntics analfabets en cr\u00e8dits i productes financers per les ind\u00fastries. Nom\u00e9s quatre se salven, el BBVA, el Santander, La Caixa i Caja Madrid. La resta haur\u00e0 de fer un esfor\u00e7 immens si vol sobreviure, formant professionals capa\u00e7os d’estudiar un projecte per la seva v\u00e0lua i no pels avals que pugui tenir, professionals que puguin entendre els negocis de les empreses, interpretant els ratis financers, desenvolupant finan\u00e7ament a m\u00e9s de 10 anys per a inversions intensives en capital, coneixent m\u00e9s al detall el risc dels prove\u00efdors i dels clients de les empreses, tenint marges m\u00e9s petits dels que estaven acostumats… en definitiva, s’hauran de reinventar.
\nEl problema \u00e9s que mentre seguim com estem l’economia no pot cr\u00e9ixer, ja que acabem de dir que els recursos estan congelats entre els morts vivents i el deute p\u00fablic. Hi ha un parell d’experi\u00e8ncies en casos semblants. S\u00f3n les del Jap\u00f3 i Su\u00e8cia. El Jap\u00f3 no va fer res, com nosaltres en aquest moment, i va tardar 10 anys a sortir de la crisi. Su\u00e8cia va actuar immediatament creant un banc dolent p\u00fablic en qu\u00e8 van posar tots els morts vivents. Els immobles es van rebaixar un 50%, perdent-hi tothom, estat incl\u00f2s, fent possible que fossin finalment comprats. \u00c9s molt important fer una cosa aix\u00ed a casa nostra. Primer perqu\u00e8 nom\u00e9s aquesta via permetr\u00e0 alliberar recursos suficients per a les empreses i crear treball, a m\u00e9s de treure incertesa del mercat. Per\u00f2 segon perqu\u00e8 el cost de la crisi s’ha de repartir a tothom. A la ind\u00fastria ja vam repartir tancaments abans de la crisi, que van afectar moltes empreses i que va suposar perdre un 2% del PIB. Els treballadors del sector privat estan pagant la crisi amb 4,5 milions d’aturats. Els treballadors p\u00fablics ho faran amb rebaixes i congelacions del seu sou, igualment com els pensionistes. Quin esfor\u00e7 faran el sector immobiliari i el financer? Ha de ser aquest, la rebaixa del 50% dels preus dels immobles que tenen atrapats en forma d’hipoteques. Si ning\u00fa pren aquesta decisi\u00f3, si continua la manca exasperant de finan\u00e7ament a les empreses, no ens quedar\u00e0 m\u00e9s remei que sumar iniciatives, triar quins bancs ens poden ajudar i posar tots els recursos sumats, els de les empreses, els dels treballadors i els dels seus familiars, en forma de dip\u00f2sits en aquestes entitats. Ara no \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de just\u00edcia, tamb\u00e9 ho \u00e9s de superviv\u00e8ncia.<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t