{"id":1298,"date":"2015-09-27T19:44:10","date_gmt":"2015-09-27T17:44:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1298"},"modified":"2015-09-28T19:44:54","modified_gmt":"2015-09-28T17:44:54","slug":"menyspreu-estructural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1298","title":{"rendered":"Menyspreu estructural"},"content":{"rendered":"

\u00a0<\/span>Per tal d’entendre la fragilitat amb la qual es mouen les pimes catalanes, avui explicar\u00e9 un fet que est\u00e0 passant ara mateix. A Portugal aquest any s’estan posant en marxa 4 m\u00e0quines de paper tiss\u00fa que suposen una producci\u00f3 total de 120.000 tones a l’any i per al 2017 est\u00e0 previst un altre augment del 15%. Significa un 30% de sobreproducci\u00f3 a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica, la qual cosa vol dir que, seguint l’evoluci\u00f3 de Darwin, provocar\u00e0 el tancament d’un altre 30% per equilibrar el mercat: les empreses amb pitjors costos, els m\u00e9s febles. Per qu\u00e8 estem vivint aquesta explosi\u00f3 de f\u00e0briques a Portugal? Les f\u00e0briques es posen en comarques poc desenvolupades, gaudint d’ajudes del 50% de la UE. Aix\u00f2 fa possible que un soci posi 1,5 milions de capital, obtingui l’entrada d’un altre soci d’una companyia p\u00fablica de capital risc amb 2,5 milions m\u00e9s, aconsegueixi 15 milions d’ajuda de la UE, i el mateix capital risc li faci un cr\u00e8dit d’11 milions d’euros. Amb nom\u00e9s 15 milions d’euros haur\u00e0 fet una f\u00e0brica de 30 milions. Aix\u00ed doncs, nom\u00e9s haur\u00e0 de patir per retornar 15 milions d’euros, quan qualsevol altra inversi\u00f3 ha d’imputar als costos l’amortitzaci\u00f3 per 30. Es fa molt dif\u00edcil competir aix\u00ed, \u00e9s compet\u00e8ncia deslleial diuen alguns. \u00c9s el que hi ha, aquestes f\u00e0briques tamb\u00e9 s’haurien pogut fer a Extremadura, a Castella la Manxa o a Andalusia, s\u00f3n ajudes de la UE per impulsar l’economia moderna, la inversi\u00f3 local. Per\u00f2 no, a Espanya no abunden aquests projectes.<\/p>\n

Pot sobreviure un sector davant fets com aquests? Evidentment s\u00ed, els costos d’una \u00e0rea desenvolupada poden ser competitius pel fet que tamb\u00e9 t\u00e9 sin\u00e8rgies positives. Per exemple, la difer\u00e8ncia que les f\u00e0briques portugueses tenen en el cost d’amortitzaci\u00f3 nosaltres les podem tenir en estalvi energ\u00e8tic o en enginyeria, i el desavantatge que patim en costos salarials s’hauria de compensar amb una major innovaci\u00f3 de producte. Per\u00f2 tot s’aguanta pels p\u00e8ls i cal que les sin\u00e8rgies de les \u00e0rees m\u00e9s desenvolupades aflorin de veritat si no es vol veure com el seu teixit empresarial comen\u00e7a a tancar. Qu\u00e8 vull dir amb aix\u00f2? Vull dir que a Catalunya \u00e9s vital per a les seves empreses que s’inverteixi urgentment en el corredor del Mediterrani -la futura estaci\u00f3 de mercaderies de Vilamalla \u00e9s b\u00e0sica per a nosaltres-, a millorar els accessos al port de Barcelona, a abaixar els costos de l’electricitat i del gas, a posar a disposici\u00f3 la fibra \u00f2ptica per a la digitalitzaci\u00f3, a augmentar el nivell formatiu dels joves i a alleugerir la c\u00e0rrega burocr\u00e0tica de l’administraci\u00f3. Sense fer aquest cam\u00ed les pimes catalanes ho tindran dif\u00edcil per competir amb certes regions: aqu\u00ed tenim una c\u00e0rrega fiscal important i hem de treballar sense ajudes, per tant cal que les sinergies aflorin amb m\u00e9s pot\u00e8ncia.<\/p>\n

La pregunta avui \u00e9s si podem obtenir aquestes sin\u00e8rgies amb la situaci\u00f3 actual, enganxats a Espanya. La resposta \u00e9s que no, en aquesta Espanya no, \u00e9s impossible. Des de la uni\u00f3 de Catalunya amb Castella al 1492 les maneres de fer d’ambd\u00f3s territoris s\u00f3n diferents, antip\u00f2dics. Els espanyols veuen el catal\u00e0 com a criatura estalviadora, per\u00f2 reservada; laboriosa, per\u00f2 estranya, “fet a la seva”, potser perqu\u00e8 parla un altre idioma, i ho fa amb mala fe, perqu\u00e8 no s’entengui el que planeja, llest, o m\u00e9s aviat astut, per\u00f2 egoista. Els catalans veiem Espanya com un territori inflexible, intolerant, incapa\u00e7 d’entendre les necessitats del territori, amb temptacions de colonialisme, tractant els ciutadans de s\u00fabdits -quan ja abans del 1492 els catalans veien al rei nom\u00e9s in abstracto-, subjecte a la voluntat del poble.<\/p>\n

Des de finals del segle XIX Catalunya ha volgut catalanitzar Espanya, fer-la part\u00edcip de la modernitzaci\u00f3 de l’economia i durant tot aquest temps la resposta ha estat nom\u00e9s la que Espanya el que vol \u00e9s espanyolitzar Catalunya, \u00e9s a dir, continuar que sigui un s\u00fabdit al seu dictat. Aix\u00ed ha estat com aqu\u00ed es va fer la revoluci\u00f3 industrial i all\u00e0 no, com aqu\u00ed encara tenim un model industrial i all\u00e0 no.<\/p>\n

Aquest \u00e9s l’abisme que ens separa. Aznar va veure a l’any 2000 que Catalunya ja no era imprescindible com a locomotora per a l’economia espanyola, que cavalcava sobre la bombolla immobili\u00e0ria. Aix\u00f2 va permetre construir multinacionals espanyoles que competien al m\u00f3n i fer anar l’economia de forma esbojarrada. Per\u00f2, ai las, aquella bombolla va esclatar i el model de Madrid, de les influ\u00e8ncies a la llotja del Reial, es va esfumar i ara no n’hi ha. Al contrari, a Catalunya va petar la bombolla i va quedar un model industrial i tur\u00edstic empobrit, per\u00f2 real, que ha fet veure que el cam\u00ed era aquest.<\/p>\n

En les eleccions d’avui hi ha un fons d’il\u00b7lusi\u00f3 per poder construir el model de treball que tots tenim al cap. La mobilitzaci\u00f3 m\u00e9s c\u00edvica que mai ha tingut Catalunya a la hist\u00f2ria ha de poder permetre canviar les relacions entre Catalunya i Espanya de forma que permetin a la societat catalana extreure tota la seva energia, ajudant a les seves empreses navegar per aquest m\u00f3n global de la competitivitat, aportant el treball i la imaginaci\u00f3 que ens caracteritza, modernitzant la societat tot disminuint la desigualtat. L’exemple de la mobilitzaci\u00f3 civil ha de continuar en els propers mesos i anys aportant nous objectius de benestar social. \u00c9s urgent donar un impuls al cam\u00ed per treure’ns de sobre un menyspreu estructural que no ens deixa aixecar el cap. Som el vent!<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t