{"id":128,"date":"2010-05-16T20:44:05","date_gmt":"2010-05-16T18:44:05","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=128"},"modified":"2010-05-16T20:44:05","modified_gmt":"2010-05-16T18:44:05","slug":"sortir-de-la-crisi-2-valentia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=128","title":{"rendered":"Sortir de la crisi (2): valentia"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nRecordo que durant les vacances de Nadal de l’any 2008 camin\u00e0vem per la vall d’Hortmoier i, amb un amic que \u00e9s de Converg\u00e8ncia, parl\u00e0vem de cap on ens portava la crisi. M’explicava la informaci\u00f3 que tenia del partit socialista que el cam\u00ed escollit era el d’aguantar els efectes socials de la crisi fent \u00fas del d\u00e8ficit fins on fes falta. M’ho deia preocupat, amb la convicci\u00f3 que aquest cam\u00ed ens portaria a la ru\u00efna. Li vaig contestar que aix\u00f2 era impossible, que els d\u00e8ficits generen deute, que aquest s’ha de poder finan\u00e7ar i que, per poder-ho fer, el deute ha de ser cre\u00efble en els mercats. Li vaig pronosticar que al final els mercats posarien el l\u00edmit al d\u00e8ficit.
\nJa hem arribat on hav\u00edem d’arribar. He explicat en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 que a l’economia se li pot fer trampes durant un temps, per\u00f2 acaba sent implacable. El Deure ha de quadrar amb l’Haver i un pot estirar m\u00e9s el bra\u00e7 que la m\u00e0niga,… per\u00f2 no infinitament.
\nEl govern espanyol ha fet un error d’an\u00e0lisi maj\u00fascul pensant que la crisi seria curta, que nom\u00e9s era deguda a l’efecte financer de les subprimes i que, per tant, nom\u00e9s calia esperar que la tempesta amain\u00e9s. Va ignorar la transfer\u00e8ncia de riquesa dels darrers 10 anys, no va voler veure la p\u00e8rdua de competitivitat de les empreses espanyoles, no va donar prou import\u00e0ncia a l’enganxada de les caixes amb les immobili\u00e0ries i no va veure la mala efici\u00e8ncia del sector p\u00fablic. Li va anar b\u00e9 seguir els arguments dels sindicats dient que el que calia fer era m\u00e9s pol\u00edtica social i endeutar-se m\u00e9s. Fins que els que han de deixar els diners pel deute espanyol han comen\u00e7at a preguntar-se si un dia els podran recuperar. I aqu\u00ed ha acabat el miratge. Resulta que tot havia estat un somni entre Rodr\u00edguez Zapatero<\/strong>, C\u00e1ndido M\u00e9ndez<\/strong> i Fern\u00e1ndez Toxo<\/strong>, arrossegant milions de persones amb ells. El president ha hagut d’admetre que el cam\u00ed era erroni i que calia rectificar la direcci\u00f3 sabent que aix\u00f2 l’enfrontaria amb els sindicats.
\nSembla que per fer el pas ha calgut que l’opini\u00f3 internacional, la que t\u00e9 influ\u00e8ncia en el president, actu\u00ef a tota pot\u00e8ncia. El cas \u00e9s que per fi el president Zapatero ha estat valent i ha pres la decisi\u00f3 de reduir despeses del pressupost.
\nAquests dies s’escriuen i es diuen moltes bestieses. La m\u00e9s recurrent \u00e9s que no pot ser que els mercats dictin la pol\u00edtica dels governs. Evidentment, com tampoc pot ser que ho facin els sindicats, que era el que passava fins ara. Si no es vol que els mercats forcin decisions pol\u00edtiques nom\u00e9s cal evitar-los. \u00c9s el que fa It\u00e0lia finan\u00e7ant el deute de l’Estat amb estalvis interns. Per\u00f2 aix\u00f2 a Espanya no ho podem fer perqu\u00e8 el deute total del pa\u00eds amb l’exterior \u00e9s del 400% del valor del PIB.
\nUn altre argument \u00e9s que aix\u00f2 no ho han de pagar els que menys tenen. \u00c9s una declaraci\u00f3 lloable. A ning\u00fa agrada prendre decisions aix\u00ed. Per\u00f2, una vegada hem arribat a la conclusi\u00f3 que durant els darrers anys hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, cal reparar el fet i aix\u00f2 demana empobrir-nos, tornar a posar el bra\u00e7 dins la m\u00e0niga. Fins ara el pes de la crisi l’havia pagat el sector privat concentrant el fenomen en la legi\u00f3 d’aturats. Aquest col\u00b7lectiu de 4,5 milions de persones, que arribar\u00e0 a 5 milions a final d’any, \u00e9s el que fins ara ha pagat per l’error de l’economia espanyola de viure en un nivell que no pot. Aix\u00f2 \u00e9s totalment injust i extremadament dolor\u00f3s. Per tant no hi ha cap m\u00e9s sortida que la de repartir l’esfor\u00e7 necessari per tornar a crear treball, essent l\u00f2gic que la crisi arribi als funcionaris i als pensionistes.
\nHem estat molt temps reclamant al president mesures urgents. L’augment de l’IVA \u00e9s una mesura que va en el mateix sentit, empobrint pel costat de la compra i per tant tamb\u00e9 \u00e9s una mesura adequada. El que no pot ser \u00e9s que, ara que el president les ha comen\u00e7at a prendre, el deixem sol dient-li encara que s’equivoca. Zapatero ha estat a la fi valent i l’hem d’ajudar a fer entendre a la gent que nom\u00e9s hi ha aquest cam\u00ed i que encara s’han de fer moltes m\u00e9s coses per adre\u00e7ar la situaci\u00f3.
\nAnem cap a una revisi\u00f3 completa de les nostres relacions socials i fiscals. \u00c9s bo que els nous afectats per la crisi, funcionaris i pensionistes, comencin a q\u00fcestionar equilibris que hi ha hagut fins ara. Per exemple, \u00e9s l\u00edcit que els pensionistes tinguin tantes coses gratu\u00eftes indiferentment del seu nivell de renda? No s’hauria de ser m\u00e9s progressiu? Mariano Rajoy<\/strong>, que nom\u00e9s va anar a fer sang durant el debat de dimecres, va dir una cosa interessant demanant si no s’havia de rebaixar la quantitat del pressupost que es destina als partits pol\u00edtics, a patronals i a sindicats. La majoria de la gent es q\u00fcestiona la necessitat de tenir les despeses d’un ex\u00e8rcit com el que tenim. Jo mateix fa anys que vinc denunciant la inconveni\u00e8ncia d’invertir en pavellons on no s’hi fa esport, en camps de futbol amb gespa artificial, en piscines luxoses i en edificis consistorials extravagants quan als mateixos municipis hi ha mancances a les escoles. El debat \u00e9s bo i necessari, i ens ha de portar a un nou equilibri pressupostari i de relacions en la societat.
\nLa rebaixa i la congelaci\u00f3 salarial dels funcionaris permetr\u00e0 que tamb\u00e9 es faci en el sector privat, essent exemple a seguir. Us recordo que no fa gaire els sindicats han pactat amb la patronal espanyola augments anuals entre l’1% i el 2% pels propers anys.
\nPer tant, ha arribat el moment de ser valents i d’enfocar sense por els debats sobre com hem de fer les coses. Ja n’hi ha prou de ser pol\u00edticament correctes, de no dir les coses perqu\u00e8 alg\u00fa no es molesti, de posar l\u00ednies vermelles i de tenir tab\u00fas com si encara hi hagi la Inquisici\u00f3. Si s’han d’aplicar correctius a les entitats financeres, ho hem de fer. Si hem de despatxar alguns pol\u00edtics, s’ha de fer. Si el pa\u00eds no pot ser competitiu perqu\u00e8 hi ha col\u00b7lectius que es rifen dels altres (controladors aeris, conductors de trens), s’han de posar a rega. Si hi ha estudiants que no volen aprofitar la sort de ser ensenyats, els hem d’apartar. Si un funcionari no \u00e9s diligent en la seva feina, s’ha de castigar. Si un empresari s’excedeix en processos especulatius, s’ha de fer p\u00fablic i denunciar.
\nProu de ser pol\u00edticament correctes! El debat \u00e9s bo. \u00c9s el moment dels valents.<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t