{"id":1279,"date":"2015-08-23T07:26:56","date_gmt":"2015-08-23T05:26:56","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1279"},"modified":"2015-08-25T07:27:41","modified_gmt":"2015-08-25T05:27:41","slug":"segona-part-de-la-crisi-ara-la-xina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1279","title":{"rendered":"Segona part de la crisi: ara la Xina"},"content":{"rendered":"

Quan semblava que l’economia americana sortiria definitivament de la crisi gr\u00e0cies a un pla d’injecci\u00f3 de diner massiu durant 6 anys, quan s’intu\u00efa que Europa podia tornar a cr\u00e9ixer gr\u00e0cies a l’acci\u00f3 del BCE aportant 60.000 milions d’euros cada mes, devaluant l’euro, quan semblava que la baixada del petroli permetria aquestes injeccions sense afectar la inflaci\u00f3… va i la Xina punxa, aturant qualsevol expectativa de millora. Aquesta setmana s’ha fet pal\u00e8s el que feia mesos que ja es veia a la llunyania: la Xina pateix la seva primera crisi de creixement. La setmana anterior les autoritats xineses van devaluar el iuan dues vegades, dimecres vam saber que havien injectat urgentment 100.000 milions al sistema i divendres vam con\u00e8ixer que el seu \u00edndex PMI de manufactura, que mesura l’activitat productiva, va caure a 47,1, quan l’equilibri es troba amb un \u00edndex de 50. \u00c9s a dir, la Xina es troba en recessi\u00f3, la seva economia no tira, no exporta prou i t\u00e9 greus desequilibris interns. Divendres tot aix\u00f2 es va traduir en una forta caiguda de les borses i en una apreciaci\u00f3 de l’euro front el d\u00f2lar, passant d’1,1 a 1,14 $\/\u20ac. Qu\u00e8 ha passat? Per qu\u00e8 la Xina, amb un creixement del 7%, entra en recessi\u00f3? Ens afectar\u00e0 a nosaltres?<\/span>
El que passa era previsible que passaria un dia. Les crisis que patim en els darrers anys s\u00f3n el resultat d’una globalitzaci\u00f3 que s’ha fet malament, sense cap regulador i sense regles, en el m\u00e9s clar exemple de la selva econ\u00f2mica en qu\u00e8 el m\u00e9s fort es menja el m\u00e9s feble. La primera crisi del 2008 es va deure a la p\u00e8rdua de riquesa dels pa\u00efsos occidentals per transfer\u00e8ncia de la producci\u00f3 cap a la Xina i a pa\u00efsos del seu entorn. Amb els anys Europa i Estats Units van perdre capacitat adquisitiva i van reaccionar a la p\u00e8rdua industrial augmentant la productivitat de les seves empreses, automatitzant-les i robotitzant-les. Mentrestant la forta expansi\u00f3 de la Xina va fer apujar els seus salaris i, poc a poc, les dist\u00e0ncies de costos entre un costat i l’altre es van reduir fins al punt que la Xina va deixar de ser competitiva i va comen\u00e7ar a alentir les seves exportacions. El primer senyal va ser la baixada del preu del petroli, una mostra que el primer consumidor mundial consumia menys del previst. D’aix\u00f2 ja fa un any.<\/span><\/p>\n


La Xina \u00e9s objecte d’haver fet un cam\u00ed insensat i impossible: rec\u00f3rrer nom\u00e9s en 20 anys el que va fer occident en 200. Aquest cam\u00ed accelerat els ha suposat destruir la terra, l’aire i els rius i provocar innombrables accidents greus com el de Tianjin la setmana passada, on una explosi\u00f3 de proporcions considerables paralitza una ciutat de 15 milions d’habitants. La recessi\u00f3 de la Xina ha atrapat 200 milions d’inversors de la classe mitjana que havien invertit la meitat dels seus estalvis per finan\u00e7ar la salut, l’ensenyament dels seus fills i la seva pensi\u00f3. Per un altre costat, la immensa bombolla immobili\u00e0ria destruir\u00e0 l’altra meitat dels estalvis d’aquesta classe mitjana.<\/span>
La Xina es resisteix a canviar el seu model de creixement basat en la conquesta absoluta de tots els mercats internacionals perqu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed com pot anar assimilant l’\u00e8xode rural de l’interior cap a la costa, per\u00f2 haur\u00e0 d’admetre que aquest cam\u00ed haur\u00e0 de durar segles, no d\u00e8cades, si no vol rebentar-ho tot. La seva acceleraci\u00f3 ha afectat greument el seu territori, l’escalfament del planeta i l’economia global. En aquest m\u00f3n cal saber que, quan un devalua \u00e9s per cr\u00e9ixer a costa dels altres, per\u00f2 que, si tothom devalua, tothom hi perd. Aqu\u00ed \u00e9s on hem arribat en aquest moment.<\/span>
La recessi\u00f3 de la Xina afectar\u00e0 tothom perqu\u00e8 devaluar\u00e0 successivament fins que l’economia torni a arriar, Estats Units potser no augmentar\u00e0 el preu del diner per por i la Uni\u00f3 Europea no podr\u00e0 fer gaire cosa m\u00e9s del que fa, \u00e9s a dir, continuar amb la Quantitative easing, si no \u00e9s augmentant-ne la quantitat en 30.000 milions m\u00e9s per deixar el valor de l’euro per sota 1,1 $\/\u20ac, valor que permet el creixement d’Europa.<\/span>
Si ho mirem fredament, ens trobem immersos en un mecanisme absurd, el m\u00f3n ha perdut el nord i nom\u00e9s sap fer recurs a la devaluaci\u00f3 i a la injecci\u00f3 de diners per resoldre els desajustos de les economies quan, de fet, s\u00f3n fruit d’un canvi de model tecnol\u00f2gic i cultural. Si els bancs centrals continuen imprimint bitllets, poden propiciar en\u00e8simes bombolles immobili\u00e0ries, a m\u00e9s d’arru\u00efnar els estalviadors.<\/span>
L’economia mundial t\u00e9 encara possibilitats d’experimentar un fort creixement a condici\u00f3 d’establir mecanismes de coordinaci\u00f3, de reorientaci\u00f3 i de supervisi\u00f3 planetaris, a condici\u00f3 de pensar en l’economia en funci\u00f3 de les generacions seg\u00fcents, a condici\u00f3 de lluitar contra les rendes econ\u00f2miques, financeres, socials i pol\u00edtiques. A condici\u00f3, en definitiva, d’afavorir la innovaci\u00f3 de tota mena, per exemple fent la injecci\u00f3 de diner orientada a la digitalitzaci\u00f3 i a l’economia verda. Per\u00f2 tot aix\u00f2 s’ha de fer contra els interessos de l’especulaci\u00f3 financera, l’\u00fanica que no vol sentir parlar d’austeritat en la seva pr\u00f2pia pell i nom\u00e9s la propugna en la dels altres.<\/span>
La Xina ser\u00e0 una altra volta de clau en la incertesa econ\u00f2mica mundial. Ara m\u00e9s que mai les empreses han de sortir m\u00e9s a fora. Deixeu que en ple mes d’agost posi una mica d’esperan\u00e7a: les empreses d’aqu\u00ed ho estan fent b\u00e9, molt b\u00e9, com mai ho havien fet en la hist\u00f2ria.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t