En mitjans econ\u00f2mics i empresarials es comen\u00e7a a creure que les eleccions del 27-S seran un atzucac per a Catalunya i Espanya, i s’albira que faran perillar l’evoluci\u00f3 de l’economia. Per aix\u00f2 comencen a sortir veus demanant que els empresaris siguin m\u00e9s actius i trenquin el seu silenci. Aquells qui diuen aix\u00f2 confien que tots els empresaris faran el crit al cel i demanaran que es freni el proc\u00e9s cap a la independ\u00e8ncia. Agafo el guant i comen\u00e7o a manifestar la meva opini\u00f3, tot i que estic segur que vindran m\u00e9s articles a mesura que anem avan\u00e7ant en la din\u00e0mica de les eleccions.<\/p>\n
El govern del PP no es pot pas posar la medalla de l’ortod\u00f2xia financera quan ha legislat sovint de forma arbitr\u00e0ria, afavorint els seus amics i tamb\u00e9 de forma electoral rebaixant l’impost de la renda en any electoral, mesura que comportar\u00e0 possiblement l’any vinent un augment de l’IVA fins a 23% per tapar el forat creat en les administracions p\u00fabliques. \u00c9s a dir, aquest govern de Madrid ha pres mesures per contenir la despesa per\u00f2 alhora no ha sabut aguantar les seves pulsions d’amiguismes i electoralistes. Com tampoc ha sabut contenir la seva f\u00f2bia a la descentralitzaci\u00f3 auton\u00f2mica. Exc\u00e9s de pulsions.<\/p>\n
Aquesta f\u00f2bia explica les barbaritats que ha fet mentre collava la Generalitat de Catalunya. Si teniu temps llegiu l’informe “Cr\u00f2nica d’una ofensiva premeditada: les conseq\u00fc\u00e8ncies sobre les persones a Catalunya” publicat per la Generalitat a finals de juny. \u00c9s bo recordar els greuges i posar-los en ordre per poder tenir una opini\u00f3 sobre el que ens conv\u00e9 en el futur. Un dia vaig respondre a una pregunta sobre quin seria el preu de l’electricitat en el futur, i quan parlem del proc\u00e9s val la mateixa resposta: El resultat dependr\u00e0 de quins governs hi hagi. \u00c9s a dir, despr\u00e9s de les eleccions el panorama ser\u00e0 diferent segons quina majoria guanyi aqu\u00ed i all\u00e0, per tant la incertesa a hores d’ara \u00e9s total.
\nL’ofec del govern de Madrid a l’economia catalana \u00e9s enorme. Ho \u00e9s quan s’ha carregat les energies renovables i la cogeneraci\u00f3, mentre augmentava el preu de l’electricitat a les pimes durant el per\u00edode m\u00e9s greu de la crisi. El resultat \u00e9s que a Catalunya la davallada salarial ha estat del 8% en termes reals, fruit d’un teixit ple de pimes, mentre que a Espanya nom\u00e9s ha estat del 4,5%, gr\u00e0cies a un teixit de grans empreses i d’administracions p\u00fabliques, m\u00e9s insensibles a costos empresarials. Tot i el llast arrossegat l’economia catalana ha continuat essent la locomotora de l’economia espanyola, on el 16% de la poblaci\u00f3 aporta el 20% del consum, el 20% del PIB, el 25% de l’exportaci\u00f3, el 26% del turisme, el 31% de les patents i el 1,6% del PIB en forma d’apropiaci\u00f3 indeguda a trav\u00e9s dels pressupostos de l’estat. A l’hora de veure qu\u00e8 ens conv\u00e9 m\u00e9s cal partir d’aquesta foto de situaci\u00f3, la que mostra que Catalunya \u00e9s l’economia m\u00e9s moderna, amb car\u00e0cter fortament exportador, i a la que les mesures del govern de Madrid sovint ignora, quan no la xucla descaradament.<\/p>\n
El cas m\u00e9s evident del greuge econ\u00f2mic entre Catalunya i Espanya \u00e9s el d\u00e8ficit fiscal del 8% del PIB catal\u00e0 des de fa 25 anys, \u00e9s a dir, en tot aquest per\u00edode hem perdut dos anys complets de riquesa. Per\u00f2 hi ha m\u00e9s greuges, com el de la llei de la depend\u00e8ncia, que el govern Zapatero va legislar unilateralment amb el comprom\u00eds d’aportar la meitat del pressupost: durant el 2014 l’Estat va aportar 192 milions d’euros front els 909 milions que va aportar la Generalitat. O el de la inversi\u00f3 en infraestructures, incomplint el que diu l’estatut per valor de 3.967 milions d’euros, executant el pla de rodalies de Catalunya en un 7% mentre que a Madrid ha estat del 100%. Cal afegir el repartiment discrecional de les inversions en cultura i en ajuts rurals o, encara m\u00e9s greu, el fre a noves figures impositives de la Generalitat sobre centrals nuclears, dip\u00f2sits bancaris o l’euro per recepta, impedint-li via tribunal constitucional la obtenci\u00f3 de m\u00e9s ingressos. Per un costat els pressupostos obliguen a cenyir un d\u00e8ficit m\u00e0xim i per altra part no es traspassen els recursos pactats legalment i s’impedeix qualsevol ingr\u00e9s que pugui alleugerir les finances p\u00fabliques de la Generalitat. El nou model de finan\u00e7ament que havia de ser vigent l’any passat queda per definir per a l’any vinent, sabent tothom que aix\u00f2 perjudica a l’economia catalana. Tot plegat \u00e9s un ab\u00fas premeditat per ofegar l’economia de la Generalitat i, per extensi\u00f3, la de tot Catalunya, acci\u00f3 que sembla feta amb joia pels qui ho han pensat.<\/p>\n
Per tant, els empresaris que han de dir la seva seran diferents si s\u00f3n empresaris que fan els seus negocis a l’\u00f2rbita del Govern central, gaudint d’una legislaci\u00f3 espec\u00edfica i discrecional per a ells, que els d\u00f3na avantatges que permeten xuclar descaradament de l’economia, o b\u00e9 si s\u00f3n empresaris exposats a la compet\u00e8ncia pura i dura, i que han de patir els excessos regulatoris que afavoreixen als empresaris anteriors, sovint els que m\u00e9s surten a la foto i els que menys ens representen.<\/p>\n
La gran majoria dels empresaris de Catalunya s\u00f3n de pimes exposades als mercats m\u00e9s exigents, tant si s\u00f3n interns com internacionals, que pateixen les pl\u00e8tores del regulador. \u00c9s evident que no ens conv\u00e9 continuar aix\u00ed, amb lleis arbitr\u00e0ries que afavoreixen uns i castiguen la majoria, amb accions que volen perpetuar una manera de fer que fa massa cent\u00faries que dura: l’apropiaci\u00f3 de l’esfor\u00e7 del menestral, de les pimes catalanes. La por empresarial rau a continuar pel cam\u00ed que anem ara, no pas en el canvi.<\/p>\n