Sovint diem que ens trobem immersos en una revoluci\u00f3, per\u00f2 ho diem perqu\u00e8 el futur \u00e9s incert, sobretot des del punt de vista econ\u00f2mic. Cert, estem fent un canvi de model, per\u00f2 ning\u00fa diu quin ni cap on anem. Els mateixos partits que s’anomenen alternatius declaren que no cal m\u00e9s austeritat, que s’ha d’anar a una energia descentralitzada, que el fracking no s’ha de permetre, que la salut no s’ha de privatitzar, que els contractes laborals han de ser tots indefinits, que no se n’han de fer de parcials ni temporals… molt b\u00e9, pe?r\u00f2 quin model proposen? La fi de l’econo?mia de mercat? El retorn a l’economia planificada i sovi\u00e8tica? No ho saben; nom\u00e9s se cita el que no agrada, sense saber o no voler veure que hi ha coses que s\u00f3n irreversibles perqu\u00e8 el model de societat ens hi porta de cap.<\/p>\n
Per exemple, no heu vist que els joves no es preocupen pel seu futur? Que els preocupa el present immediat, sense voler pensar en la seva pensi\u00f3, ni en un treball futur estable en el temps… ni tan sols a tenir una parella fixa? Pensem tamb\u00e9 en els canvis culturals, en la menor penetraci\u00f3 de la religi\u00f3 en cada individu, o a quina velocitat ha arrelat el matrimoni homosexual. Els canvis s\u00f3n profunds i indiquen que ens trobem enmig d’una revoluci\u00f3 en tota regla, i que \u00e9s impossible avui dia albirar el final del cam\u00ed. Aquest no sempre es fa en una direcci\u00f3 clara i di\u00e0fana, som solidaris pel que volem, per\u00f2 tremendament individualistes per a la majoria de coses. Un dia el conseller Santi Vila va dir que tothom estava d’acord a salvar la ll\u00fadriga, per\u00f2 ning\u00fa a favor d’un impost sobre el medi ambient, ni per a una taxa per recollir bolets. El tr\u00e0nsit cap aquest nou m\u00f3n \u00e9s ple de contradiccions, com no pot ser d’una altra manera.<\/p>\n
La globalitzaci\u00f3 i les noves tecnologies han fet estralls en la societat actual. Les coses deixen de ser locals, sigui l’economia, el clima, o el pensament, i les tecnologies de la informaci\u00f3 s’encarreguen de transportar-les arreu a la velocitat de la llum. Per tant, certs comportaments de la societat moderna com eren els monopolis, el control de la informaci\u00f3, el dirigisme ideol\u00f2gic, han quedat destrossats per les noves formes de la societat. Les maneres de direcci\u00f3 deixen de ser jer\u00e0rquiques -de dalt a baix- i passen a ser transversals -en forma de xarxa, com si ens trob\u00e9ssim en un eixam-. S’acaben les elits encorbatades que van amb limusina, els pol\u00edtics amb cotxe oficial, els directors amb secret\u00e0ria personal, els policies antidisturbis, els magnats dels diaris i de les teles, la policia secreta que ens vigila dia i nit… tot aix\u00f2 s’acaba perqu\u00e8 la forma de viure de la gent ha canviat i troba algunes de les coses que es feien fins ara fora de lloc, fins i tot rid\u00edcules.<\/p>\n
Aix\u00f2 explica part del canvi pol\u00edtic a gran velocitat que estem veient aquests dies. La mudan\u00e7a ser\u00e0 global, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s ?punyent on hi ha una crisi social i pol\u00edtica. Ha passat a Gr\u00e8cia i ara passa a Espanya i a Catalunya, per\u00f2 acabar\u00e0 passant tamb\u00e9 a Fran\u00e7a, a It\u00e0lia, a Gran Bretanya i a la resta de pa\u00efsos a mesura que les estructures socials no siguin capaces d’adaptar-se a la nova realitat cultural. Avui dia un pol\u00edtic \u00e9s intel\u00b7ligent si sap ser flexible i adaptar-se a la nova realitat. Per aix\u00f2 fa riure quan diuen al president Artur Mas que \u00e9s un destraler per haver provocat el trencament i l’alteraci\u00f3 de tots els partits pol\u00edtics a Catalunya i per aix\u00f2 es fa m\u00e9s dif\u00edcil d’entendre l’immobilisme de Mariano Rajoy i de tota la seva orquestra. No s’assabenten que el m\u00f3n ja \u00e9s un altre i que les formes d’abans no valdran en aquests moments: ni l’ex\u00e8rcit sortir\u00e0 al carrer sense inc\u00f3rrer en un gran rid\u00edcul, ni podran emmudir l’opini\u00f3 catalana davant qualsevol intervenci\u00f3, ni podran suportar l’opini\u00f3 internacional davant segons quin moviment facin.<\/p>\n
En el m\u00f3n actual nom\u00e9s s’hi val l’adaptaci\u00f3, la flexibilitat. Ens trobem en un darwinisme extrem, on qui no s’adapta es mor, i aix\u00f2 val per a tots els nivells, culturals, econ\u00f2mics i pol\u00edtics. Ens trobem en un m\u00f3n on la imaginaci\u00f3 ser\u00e0 cr\u00edtica, car una societat de la informaci\u00f3 sense pensar, debatre o somniar est\u00e0 perduda.<\/p>\n
La lectura de la hist\u00f2ria humana permet fer-se de forma negativa, ens persegueixen amb pel\u00b7l\u00edcules de zombis, de desastres, amb relats apocal\u00edptics… per\u00f2, per qu\u00e8 no podem formar-nos una imatge d’una vida ideal, constru\u00efda amb abundant informaci\u00f3, amb unes relacions no jer\u00e0rquiques i en xarxa?<\/p>\n
Milions de persones estan comen\u00e7ant a adonar-se que els han venut un somni en desacord amb la realitat que palpen. La resposta \u00e9s la ira de la gent i la temptaci\u00f3 d’una reacci\u00f3 de les elits cap a formes de direcci\u00f3 caduques que poden portar fins situacions de dif\u00edcil soluci\u00f3. L’exemple de Gr\u00e8cia i el de Catalunya en s\u00f3n una mostra.<\/p>\n
Necessitem alguna cosa m\u00e9s que una pila de somnis ut\u00f2pics i projectes horitzontals de petita escala. Necessitem un projecte basat en la ra\u00f3, desenvolupat en el debat, de mires llargues, amb dissenys comprovats, que canvi\u00ef la hist\u00f2ria i que sigui sostenible pel planeta. L’eixam ara ha de treballar m\u00e9s que mai, el debat est\u00e0 engegat.<\/p>\n