{"id":1261,"date":"2015-07-19T19:32:46","date_gmt":"2015-07-19T17:32:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1261"},"modified":"2015-07-25T19:48:24","modified_gmt":"2015-07-25T17:48:24","slug":"1261","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1261","title":{"rendered":"Espanya, un model que ens ofega"},"content":{"rendered":"

\"Precio-electricidad-vs-salarios\"<\/a>Aquests dies estem immersos en una mobilitzaci\u00f3 per evitar que el govern legisli contra l’autoconsum. He hagut de refrescar els meus arguments sobre les raons per les quals el govern de Madrid afavoreix les companyies el\u00e8ctriques i, com sempre que faig aix\u00f2, se’m revolta l’est\u00f3mac.<\/span>
Durant els anys de la crisi, a partir de l’any 2008 fins l’any 2014, Espanya ha fet un esfor\u00e7 maj\u00fascul en contenci\u00f3 salarial, fet que ha possibilitat a l’economia del pa\u00eds tornar a ser competitiva, poder exportar m\u00e9s i importar menys, tant b\u00e9ns com serveis. El resultat \u00e9s una recuperaci\u00f3 del compte corrent exterior, la correcci\u00f3 lenta de la riquesa perduda durant la bombolla immobili\u00e0ria i la creaci\u00f3 de nous llocs de treball, primer, de forma pausada i, ara, amb m\u00e9s ritme. Doncs b\u00e9, aquest esfor\u00e7 de contenci\u00f3 salarial que ha suposat que durant aquests anys l’augment salarial sigui del -3,77% en n\u00fameros reals -descomptant la inflaci\u00f3- a Catalunya i del 0,82% a Espanya, el preu de l’electricitat a les petites ind\u00fastries ha crescut prop d’un 33%, un 21% en termes reals i per al consumidor dom\u00e8stic ha pujat un 66%, essent un 51% en termes reals. \u00c9s indignant: el patiment de la gent ha servit per engreixar les companyies el\u00e8ctriques!<\/span>
El ministeri va actuar apujant els preus de l’electricitat i atacant de forma virulenta les energies renovables nom\u00e9s per mantenir els marges bruts i els beneficis de les companyies el\u00e8ctriques. Heus aqu\u00ed alguna constataci\u00f3. Des de l’any 2008 la demanda el\u00e8ctrica ha caigut any a any, per\u00f2 el preu del pool, la llotja on es negocia di\u00e0riament l’electricitat, ha pujat continuadament. Coneixeu un mercat transparent on els preus pugin quan la demanda baixa? Jo no, nom\u00e9s s’explica pel fet que el mercat no actua amb prou compet\u00e8ncia, vaja, que t\u00e9 les cartes marcades i no funciona com cal, en benefici de les companyies el\u00e8ctriques. Si ara mirem els balan\u00e7os de les companyies el\u00e8ctriques, publicats en la mem\u00f2ria de la patronal Unesa, des de ?l’any 2008 fins al 2013 la venda d’electricitat ha anat caient any a any, per\u00f2 la xifra de negoci ha anat pujant, mentre que el marge brut de les companyies s’ha mantingut a nivells astron\u00f2mics, amb un Ebidta de prop del 40% sobre la xifra de negoci i d’uns beneficis entre el 15 i el 25% sobre la xifra de negoci, uns valors gal\u00e0ctics si els comparem amb la resta d’empreses de l’economia. Recordem que aix\u00f2 ho han fet mentre l’economia patia, tancaven empreses, molts treballadors anaven a l’atur i havien de patir desnonaments per no poder pagar hipoteques, mentre molts petits empresaris perdien els seus estalvis de tota la seva vida. Quan les el\u00e8ctriques tenien aquests beneficis desmesurats pels temps que corrien, les pimes que no tancaven tenien una mitjana de benefici sobre facturaci\u00f3 del 2,6% i la resta d’empreses que cotitzaven a la borsa espanyola tenien beneficis mitjans del 2,5%. La conclusi\u00f3 \u00e9s que les companyies el\u00e8ctriques no han patit la crisi a for\u00e7a de xuclar dels esfor\u00e7os de tota la societat.<\/span>
Per qu\u00e8 el ministeri ha perm\u00e8s aquest joc brut a les companyies el\u00e8ctriques en contra del b\u00e9 com\u00fa, escanyant l’economia? Una ra\u00f3 \u00e9s la de les portes girat\u00f2ries, aquelles per on un dia entraran a treballar en alguna empresa el\u00e8ctrica quan pleguin. Una altra \u00e9s el poc nivell dels responsables del ministeri, jo mateix vaig dir el primer dia que el ministre era un ignorant funcional, que no sabia el que era un kW. L’altra \u00e9s per evitar que les el\u00e8ctriques entrin en fallida. Aix\u00ed \u00e9s, les companyies el\u00e8ctriques van decidir augmentar la generaci\u00f3 el\u00e8ctrica amb la construcci\u00f3 de 25 GW just quan les energies renovables agafaven embranzida i quan el consum va baixar. El resultat \u00e9s que aquestes centrals (uns 15.000 milions) estan aturades sense funcionar -987 hores el 2014- fet pel qual no ingressen per pagar el capital de la inversi\u00f3. Per fer-ho, tenen les centrals en estat de backup, \u00e9s a dir, latents en espera que el sistema les necessiti per ajudar en cas de manca de subministrament, cobrant per aquest fet, mentre que les centrals de carb\u00f3 treballen a tota c\u00e0rrega i les nuclears i hidr\u00e0uliques cobren l’electricitat a preu del carb\u00f3 gr\u00e0cies a la forma que es negocia en el mercat diari. Els guanys extres que cobren per aquest fet s\u00f3n d’uns 18 \u20ac\/MWh que ens cobren de m\u00e9s als usuaris de mitjana, m\u00e9s de 4.800 milions d’euros a l’any.<\/span>
L’economia catalana es veu aix\u00ed sotmesa a haver d’assumir el llast de l’oligopoli el\u00e8ctric, la manca de fibra \u00f2ptica que aplica la companyia Telef\u00f3nica i que impedeix la digitalitzaci\u00f3 de les empreses, els serveis cars en telefonia m\u00f2bil i el llast de les constructores que el Govern espanyol aplica a trav\u00e9s dels pressupostos amb el conegut d\u00e8ficit de 16.000 milions anuals. Aquest llast, m\u00e9s l’actuaci\u00f3 arbitr\u00e0ria dels diferents ministeris, s\u00f3n les raons m\u00e9s importants per sortir d’Espanya. Una economia que es tregui aquests pesos tan forts tindr\u00e0 un creixement geom\u00e8tric. Auguro un creixement per a l’economia catalana del 5% si li traiem aquestes lloses que pesen sobre seu, una economia de plena ocupaci\u00f3, moderna, la m\u00e9s exportadora d’Europa i amb moltes possibilitats de ser m\u00e9s justa amb les desigualtats socials. La lluita val la pena, aix\u00ed ho veig jo des de la talaia de la producci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t