<\/p>\n
Fa dues setmanes parlava del risc del CO2 i dels efectes perceptibles que aquest tipus d\u00b4emissions tenen en la salut humana. Avui explicar\u00e9 la influ\u00e8ncia de les vaques en l\u00b4efecte hivernacle.<\/span>
Les vaques s\u00f3n animals remugants que digereixen l\u00b4aliment en dues etapes: primer el consumeixen i despr\u00e9s el \u00adremu\u00adguen. Remugar vol dir regurgitar el material semidigerit i mastegar-lo de nou per desfer-lo i afegir-hi saliva. S\u00f3n remugants els b\u00f2vids i els c\u00e8rvids.<\/span>
Els humans necessitem glucosa per obtenir l\u00b4energia que ens fa funcionar: els enzims que tenim (amilases, sacarases) ens permeten degradar els vegetals en forma de midons a sucre, que posteriorment \u00e9s absorbit per la sang. Per aix\u00f2 hem de bullir els vegetals, per passar-los a mid\u00f3 i tamb\u00e9 per aix\u00f2 els vegetals crus aporten fibra i ajuden a netejar l\u00b4aparell intestinal, perqu\u00e8 no els digerim i surten intactes, fent d\u00b4escura-xemeneies. Per\u00f2 els animals remugants tenen un mecanisme m\u00e9s sofisticat que els permet digerir els vegetals en forma de cel\u00b7lulosa. Ells tenen enzims diferents com la cel\u00b7lulasa, que permet trencar les mol\u00e8cules de cel\u00b7lulosa i passar-les primer a mid\u00f3 i despr\u00e9s a sucre. Despr\u00e9s d\u00b4haver empassat l\u00b4aliment, aquest passa a un compartiment anomenat rumen on es mescla i fermenta i s\u00b4alliberen gasos per la boca en forma de rots. Les parts m\u00e9s grosses de la mescla pugen per l\u00b4es\u00f2fag i tornen a ser mastegades per posteriorment passar per l\u00b4est\u00f3mac i ser definitivament digerides.<\/span>
El rumen \u00e9s la cambra de fermentaci\u00f3 que permet destruir les mol\u00e8cules de cel\u00b7lulosa, hemicel\u00b7lulosa, mid\u00f3, sucre i pectina, i convertir-les en mol\u00e8cules m\u00e9s senzilles com monosac\u00e0rids o disac\u00e0rids, que pot dissoldre la sang i aportar energia al cos. \u00c9s all\u00e0 on es genera el gas met\u00e0 que surt per la via m\u00e9s curta, \u00e9s a dir, per la boca.<\/span>
El gas met\u00e0 \u00e9s un gas de fort impacte hivernacle, essent l\u00b4equivalent a 25 vegades la contribuci\u00f3 del gas CO2. Una vaca pot generar fins a 500 grams de met\u00e0 per dia, que vol dir l\u00b4equivalent a 12.500 grams de CO2 per dia. Si un cotxe convencional emet 120 grams CO2 per km, vol dir que l\u00b4emissi\u00f3 d\u00b4una vaca en termes de CO2 pot significar l\u00b4equivalent d\u00b4un cotxe que faci 104 km di\u00e0riament. Per tant, estem davant d\u00b4un problema major que no podem negligir. S\u00b4estima que a la Terra hi ha 1.300 milions de vaques i que la seva contribuci\u00f3 a l\u00b4efecte hivernacle estimat per la FAO \u00e9s del 4,5%.<\/span><\/p>\n
Es pot disminuir la generaci\u00f3 de met\u00e0 d\u00b4una vaca? La resposta \u00e9s s\u00ed, les difer\u00e8ncies poden ser del 60%, per\u00f2 aix\u00f2 xoca amb altres efectes. Si una vaca que pastura herba emet m\u00e9s gas que la que s\u00b4alimenta de blat de moro, caldr\u00e0 tamb\u00e9 avaluar el CO2 associat a l\u00b4herba i al blat de moro, al CO2 em\u00e8s per les m\u00e0quines recol\u00b7lectores i al dels fertilitzants emprats per fer cr\u00e9ixer l\u00b4aliment. Per tant, el que cal \u00e9s fer el c\u00e0lcul de tota la cadena d\u00b4alimentaci\u00f3, des del vegetal fins al dest\u00ed final al plat. Aix\u00f2 \u00e9s el que fa la cadena de cust\u00f2dia, el c\u00e0lcul del cicle de vida, el c\u00e0lcul del CO2 que porta associat cada producte.<\/span>
El primer problema per disminuir el met\u00e0 d\u00b4una vaca \u00e9s la mesura del gas per identificar la millor ra\u00e7a bovina i el millor menjar. Es pot mesurar el gas d\u00b4una vaca posant-la dins una cambra respirat\u00f2ria (on es mesuren tots els fluxos entrants i sortints) o b\u00e9 fent servir un gas tra\u00e7ador que es posa en una c\u00e0psula en el rumen de l\u00b4animal. Aquestes t\u00e8cniques, per\u00f2, s\u00f3n dif\u00edcils de fer a gran escala. Treballs recents sembla que permeten associar els \u00e0cids grassos de cadena curta de la llet a la quantitat de gas met\u00e0 em\u00e8s per una vaca. L\u00b4an\u00e0lisi espectrom\u00e8trica en infraroig de la llet permet fer el seguiment amb facilitat de quantitats enormes de vaques i, tot i que la precisi\u00f3 en la mesura del met\u00e0 \u00e9s m\u00e9s baixa, permet realitzar estudis amb poblacions molt grans de vaques i arribar a conclusions de forma m\u00e9s r\u00e0pida.<\/span>
De tot el que portem dit s\u00b4extreu la necessitat d\u00b4etiquetar tots els productes amb el CO2 associat per poder fer el cam\u00ed de disminuir-lo, cosa que voldr\u00e0 que l\u00b4administraci\u00f3 europea faci els protocols adients per poder-lo realitzar. Avui nom\u00e9s hi ha certes indicacions i una ISO 14.067, per\u00f2 tot \u00e9s massa obert al criteri de qui fa l\u00b4avaluaci\u00f3. El segon element que \u00e9s important extreure \u00e9s el concepte de \u00abnega\u00bb. Al m\u00f3n de l\u00b4energia expliquem que el kWh m\u00e9s barat \u00e9s el que no es consumeix, el negawat. Doncs amb la vaca caldr\u00e0 dir el mateix, la millor aportaci\u00f3 que podrem fer amb la vaca \u00e9s menjar menys bistecs i beure menys llet i derivats, el concepte de negavaca. Si un dia arribem a mesurar amb prou exactitud l\u00b4energia que mengem di\u00e0riament (Google est\u00e0 treballant en un programa que far\u00e0 aix\u00f2) podrem continuar desenvolupant software per calcular el CO2 que incorporem indirectament a la nostra dieta. Llavors arribarem a la conclusi\u00f3 que \u00e9s millor menjar carn d\u00b4altra mena i no beure tanta llet ni derivats l\u00e0ctics.<\/span>
\u00c9s evident que el CO2 de les vaques no amaga el que es deriva del petroli i de la resta de combustibles f\u00f2ssils, per\u00f2 tampoc l\u00b4hem d\u00b4obviar. Si en el futur disminu\u00efm el contingut de pl\u00e0stic en els embalatges d\u00b4aliments, tamb\u00e9 haurem de rebaixar els productes derivats de la llet i els bistecs.<\/span><\/p>\n