Avui \u00e9s un dia hist\u00f2ric per a Gr\u00e8cia i per a Europa. El refer\u00e8ndum que es fa a Gr\u00e8cia q\u00fcestiona els pilars de la Uni\u00f3 Europea, tota la filosofia que la va engendrar. Qu\u00e8 votaria jo si fos grec? Votaria “no”. La meva percepci\u00f3 \u00e9s que mantenir un estat o territori amb una idiosincr\u00e0sia tan diferent dintre un grup d’estats tan desiguals no pot funcionar. Per entendre-ho, aquesta setmana hem sentit la not\u00edcia que Puerto Rico, l’\u00faltim estat a entrar als Estats Units d’Am\u00e8rica, far\u00e0 suspensi\u00f3 de pagaments i es planteja tornar a sortir dels Estats Units. T\u00e9 el mateix problema que Gr\u00e8cia: ambd\u00f3s pa\u00efsos no s\u00f3n capa\u00e7os de tenir la m\u00ednima disciplina ni el mateix creixement que els estats associats. \u00c9s un problema de modernitat, d’organitzaci\u00f3, d’ensenyament, de rigor fiscal, d’inversi\u00f3 encertada… \u00c9s el mateix cas que vam veure quan l’Argentina va decidir fixar el tipus de canvi de la seva moneda al d\u00f2lar, fins que va fer figa. Hi ha molts pa\u00efsos que tenen una dist\u00e0ncia en modernitat de 10, 20, 30, 50 i 100 anys respecte a altres, i \u00e9s impossible voler fer-los conviure sota la mateixa moneda.<\/p>\n
Tant els Estats Units d’Am\u00e8rica com la Uni\u00f3 Europea es caracteritzen per una recaptaci\u00f3 fiscal disciplinada, cosa que els porta a poder invertir i a mantenir un m\u00ednim estat del benestar. Si un estat comen\u00e7a a fer trampes recaptat\u00f2ries, amb molta economia submergida, amb poca contund\u00e8ncia inspectora, l’economia no pot fer front a un determinat benestar i, si vol mantenir un m\u00ednim, comen\u00e7a a endeutar-se de forma alarmant. Aix\u00f2 \u00e9s el que han fet Gr\u00e8cia i Puerto Rico. Una altra soluci\u00f3 hauria estat acceptar menys protecci\u00f3 social, tal com fan alguns pa\u00efsos de la UE que tamb\u00e9 s\u00f3n a l’Est.<\/p>\n
El drama de Gr\u00e8cia no \u00e9s exclusiu seu, de fet \u00e9s del paral\u00b7lel 40, la ratlla sota la qual hi ha Gr\u00e8cia, el sud d’It\u00e0lia i la meitat sud d’Espanya. En aquesta \u00e0rea deu ser on menys es recapta d’Europa, on m\u00e9s economia submergida hi ha, on la majoria es conforma a sobreviure amb el m\u00ednim, sense ambici\u00f3 personal ni col\u00b7lectiva, on la filosofia \u00e9s la de qui dies passa anys empeny. \u00c9s impossible que aquesta filosofia pugui conviure en el mateix sostre que la que vol cr\u00e9ixer, vol augmentar el benestar social, vol investigar, desenvolupar la societat, vol augmentar el coneixement. Una \u00e0rea t\u00e9 una economia estancada, d’importaci\u00f3, mentre que l’altra la t\u00e9 de creixement, d’exportaci\u00f3. \u00c9s la lluita del conformisme contra l’inconformisme, de l’antic contra el modern.<\/p>\n
Espanya es troba dintre el paral\u00b7lel 40 i mig territori t\u00e9 aquesta manera de fer: Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia. Si aquestes comunitats tinguessin un estat propi estarien en les mateixes condicions que Gr\u00e8cia. Si no ho estan \u00e9s perqu\u00e8 reben transfer\u00e8ncies d’altres regions d’Espanya per mantenir el seu estatus, cosa que grinyola a Catalunya i a Val\u00e8ncia. Per aix\u00f2 \u00e9s important Gr\u00e8cia avui per a nosaltres, perqu\u00e8 el debat en el fons \u00e9s el mateix, la relaci\u00f3 entre \u00e0rees que es conformen amb altres que no, entre \u00e0rees que tenen vocaci\u00f3 permanent de rebre i altres que no la tenen de donar indefinidament.<\/p>\n
La soluci\u00f3 de Gr\u00e8cia hauria de ser la de sortir per tornar a entrar una vegada el seu nivell fos m\u00e9s assimilable a Europa. La sortida ser\u00e0 greu, com tamb\u00e9 la perman\u00e8ncia, amb molt sacrifici i pen\u00faria. Per\u00f2 nom\u00e9s una moneda devaluada un 40 o un 50% respecte a l’euro permetr\u00e0 a les empreses gregues exportar de la forma que necessita el pa\u00eds. Aqu\u00ed ho vam fer amb una devaluaci\u00f3 interna, salarial, i va tenir \u00e8xit. All\u00e0 \u00e9s encara m\u00e9s necessari pel fet que no hi ha el mateix teixit empresarial. Per tant, una devaluaci\u00f3 potent, un quitament important del deute tamb\u00e9 del 40 o del 50% i una morat\u00f2ria important en anys pot ser la millor sortida del pa\u00eds, aix\u00f2 s\u00ed, ajudat en tresoreria pel BCE en els primers mesos de la nova moneda.<\/p>\n
Aquesta experi\u00e8ncia hauria de servir per resoldre les altres parts que es troben sota el paral\u00b7lel 40. Per resoldre els problemes de la Camp\u00e0nia, la Puglia, la Cal\u00e0bria, Sic\u00edlia, Sardenya, Andalusia, Castella-la Manxa i Extremadura els haur\u00edem de fer fora de l’euro i tornar-los a entrar despr\u00e9s que s’hagin modernitzat. \u00c9s evident que aix\u00f2 no es far\u00e0, per\u00f2 s’haur\u00e0 de trobar el mecanisme per aconseguir el mateix efecte. Ja no s’hi val dir que cal invertir-hi m\u00e9s, perqu\u00e8 aix\u00f2 ja s’ha fet i no ha servit. Potser caldr\u00e0 reduir de forma important les transfer\u00e8ncies, cosa molt dif\u00edcil de fer per un pol\u00edtic.<\/p>\n
Si la soluci\u00f3 \u00e9s la sortida de Catalunya d’Espanya ens podem trobar que l’Espanya restant no tingui la for\u00e7a suficient per aixecar el vol, tal com passa a Gr\u00e8cia, i que es vegi obligada a sortir de l’euro. No Catalunya, Espanya! He explicat aqu\u00ed que l’espoli fiscal de Catalunya es podia suportar abans perqu\u00e8 la pesseta es devaluava cont\u00ednuament i aix\u00ed compensava la ind\u00fastria catalana.<\/p>\n
La devaluaci\u00f3 tenia aquesta part positiva, que un pa\u00eds podia no fer els deures i anar fent, empenyent anys. Per altra banda tampoc rebia els fluxos d’inversi\u00f3 com els que es poden rebre estant dins de l’euro. Per aix\u00f2 cal triar, es vol un estat modern, o es vol nom\u00e9s sobreviure? Ambd\u00f3s posicionaments s\u00f3n incompatibles. Aquesta \u00e9s la q\u00fcesti\u00f3 avui a Gr\u00e8cia i la mateixa que haurem de resoldre el dia 27-S a Catalunya. Estar enganxats a Espanya en la forma d’ara ens llasta la modernitzaci\u00f3.<\/p>\n