{"id":1244,"date":"2015-06-14T19:21:09","date_gmt":"2015-06-14T17:21:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1244"},"modified":"2015-06-14T19:21:09","modified_gmt":"2015-06-14T17:21:09","slug":"el-nou-decret-sobre-autoconsum","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1244","title":{"rendered":"El nou decret sobre autoconsum"},"content":{"rendered":"

Al juliol de 2013 el Govern de Rajoy<\/strong> va presentar un decret per regular l’autoconsum el\u00e8ctric, la possibilitat que les cases, els comer\u00e7os i les ind\u00fastries posin plaques fotovoltaiques i petits molins de vent per produir part de l’electricitat que consumeixen. \u00c9s un cam\u00ed inevitable despr\u00e9s de la baixada de preus de les plaques fotovoltaiques, els convertidors i de les bateries que fan competitiva la generaci\u00f3 a petita escala, i alhora \u00e9s la via m\u00e9s important per a l’estalvi energ\u00e8tic i per actuar contra l’energia f\u00f2ssil. La major part de pa\u00efsos fomenten aquest cam\u00ed menys Espanya, que hi actua en contra. Aquell juliol de 2013 el decret presentat va voler frenar la instal\u00b7laci\u00f3 de plaques fotovoltaiques amb una taxa sobre l’electricitat produ\u00efda que la feia no rendible i amb una s\u00e8rie de mesures de control per les instal\u00b7lacions de plaques als teulats que ratllava el rid\u00edcul. L’impost al sol, com va ser anomenat aquell decret, no va veure la llum i es va quedar en un esborrany. No sabem si va ser per la protesta que es va generar, per la resposta de Brussel\u00b7les al decret o perqu\u00e8 nom\u00e9s es buscava un esborrany, el cert \u00e9s que mai s’ha materialitzat. Per\u00f2 els seus efectes han estat els mateixos que si s’hagu\u00e9s publicat, perqu\u00e8 el sector instal\u00b7lador de plaques fotovoltaiques s’ha frenat en sec pel fet que la gent ha tingut por que un dia el decret pugui ser aprovat.<\/span>
Amb aquest panorama, amb un decret congelat, amb el sector inactiu per la por que un dia sortiria un nou decret, apareix ara un nou esborrany que vol millorar l’anterior. Aquest nou decret comen\u00e7a dient que vol fomentar la cogeneraci\u00f3, incrementar l’efici\u00e8ncia energ\u00e8tica, bla, bla, bla i promoure les instal\u00b7lacions de mida redu\u00efda. Diu que ho vol fer agilitzant els procediments administratius simplificats de forma que es compatibilitzi la generaci\u00f3 de petita escala amb “la sostenibilitat econ\u00f2mica del sistema el\u00e8ctric”. \u00c9s un aut\u00e8ntic ox\u00edmoron, una cosa completament impossible, at\u00e8s que la sostenibilitat del sistema el\u00e8ctric \u00e9s sin\u00f2nim dels beneficis i prebendes de les companyies el\u00e8ctriques.<\/span>
L’esborrany de decret accepta que la generaci\u00f3 a petita escala pot ser beneficiosa per a les illes, on la generaci\u00f3 centralitzada \u00e9s m\u00e9s cara que a la Pen\u00ednsula, per\u00f2 la bloqueja aqu\u00ed, amb la ra\u00f3 que hi ha conceptes en el preu -els peatges- que no es pagarien si els usuaris es generessin la seva pr\u00f2pia electricitat. Per emmascarar-ho diu que “la instal\u00b7laci\u00f3 descontrolada d’instal\u00b7lacions d’autoconsum podria portar problemes de seguretat en l’operaci\u00f3 i manteniment de les xarxes”, com si a Alemanya les xarxes fossin diferents i com si en qualsevol actuaci\u00f3 a la xarxa exterior el protocol no obligui posar a terra la l\u00ednia abans d’actuar. La realitat \u00e9s que de qualsevol factura el preu de l’energia que es paga \u00e9s d’uns 61 \u20ac\/MWh. La difer\u00e8ncia fins al total s\u00f3n impostos, pagament de deutes anteriors, participaci\u00f3 al preu el\u00e8ctric de les illes, transport, distribuci\u00f3 i altres contribucions.\u00a0<\/span><\/p>\n


Generar-se la pr\u00f2pia electricitat estant connectat a la xarxa pot tenir un cost de 68 \u20ac\/MWh durant deu anys, temps de la garantia de molts equips, per tant, \u00e9s evident el que es veu a venir el regulador: que perdr\u00e0 una quantitat considerable de facturaci\u00f3 amb clients que es produiran parcialment l’electricitat. Per evitar-ho fa dues coses. Primer, impedeix que qualsevol instal\u00b7laci\u00f3 fotovoltaica que es connecti a la xarxa pugi tenir bateria que pugui subministrar durant la nit. Segon, li factura tres components nous: un c\u00e0rrec variable pels costos del sistema, de 33,3 \u20ac\/MWh, un component de pagament per capacitat de 9,8 \u20ac\/MWh i un de serveis d’ajust de 5,7 \u20ac\/MWh, en total 48,9 \u20ac\/MWh. Si sumem el cost de generaci\u00f3 de 68 \u20ac\/MWh a 48,9 \u20ac\/MWh, m\u00e9s l’IVA d’aquest darrer concepte, el cost de generaci\u00f3 residencial ser\u00e0 de 127 \u20ac\/MWh, encara molt lluny dels 206 \u20ac\/MWh que ens costa el terme d’energia m\u00e9s peatges, m\u00e9s IVA, amb un estalvi de 79 \u20ac\/MWh.\u00a0<\/span>
Per tant, la primera conclusi\u00f3 \u00e9s que encara hi ha partit. A nivell dom\u00e8stic podr\u00edem posar 2 o 3 KW de plaques fotovoltaiques de baix cost que ens subministrin electricitat en hores solars i aprofitar-ho per fer anar la rentadora i altres aparells. \u00c9s important que es faci perqu\u00e8 torni a dinamitzar el sector de plaques solars i perqu\u00e8 pot acabar portant molta gent a ?desen?ganxar-se de la xarxa amb les noves bateries com les de Tesla. El cost d’estar en desconnexi\u00f3 ser\u00e0 de 169 \u20ac\/MWh, lluny de 219 \u20ac\/MWh que ens facturen. Una fam\u00edlia que consumeixi 5.500 kWh a l’any tindr\u00e0 un estalvi de 275 euros a l’any despr\u00e9s d’haver pagat els equips, com si el banc li don\u00e9s un inter\u00e8s del 5,3%.\u00a0<\/span>
Segona conclusi\u00f3: o b\u00e9 el decret no sortir\u00e0 i nom\u00e9s ser\u00e0 un esborrany per fer por, o b\u00e9 tindr\u00e0 una vida curta perqu\u00e8 \u00e9s evident que \u00e9s una protecci\u00f3 descarada a les companyies el\u00e8ctriques i a un sistema que fa aig\u00fces pertot arreu.\u00a0<\/span>
Per aix\u00f2 \u00e9s b\u00e0sic tornar a promoure la fotovoltaica encara que sigui sota el paraigua de l’esborrany actual, perqu\u00e8 aix\u00f2 anul\u00b7lar\u00e0 definitivament la resist\u00e8ncia de l’administraci\u00f3 de Madrid. Cal recordar que l’energia nuclear t\u00e9 anualment un extra benefici de 1.149 milions i que la hidr\u00e0ulica el t\u00e9 de 1.018 milions, fet que pot acabar amb qualsevol canvi en el govern de Madrid. Les el\u00e8ctriques pengen d’un fil a la llum del sol.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t