{"id":1237,"date":"2015-05-31T06:59:07","date_gmt":"2015-05-31T04:59:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1237"},"modified":"2015-06-01T07:00:06","modified_gmt":"2015-06-01T05:00:06","slug":"ada-la-clau","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1237","title":{"rendered":"Ada, la clau"},"content":{"rendered":"

Fa dos anys vaig escriure que la mateixa elit econ\u00f2mica i pol\u00edtica que ens havia portat a la crisi, fent un mal irreparable al pa\u00eds, pretenia treure’ns-en. Impossible, vaig dir llavors, les maneres de veure l’economia, la societat i el m\u00f3n els impedeix la tasca. A principis de mes vaig mostrar un fenomen que explicava parcialment aquesta incapacitat. Explicava que la hist\u00e8resi entre el treball i el creixement de l’economia es deu al fet que l’economia ja no necessita els treballadors que va deixar aturats, en necessita uns altres amb m\u00e9s preparaci\u00f3 tecnol\u00f2gica, m\u00e9s actitud pel treball i, si cal, amb m\u00e9s empatia pel que fan. Aquesta setmana constatem com la macroeconomia mundial no sap resoldre l’embut en qu\u00e8 es troba i l’\u00fanica cosa que saben fer els directors econ\u00f2mics dels bancs centrals \u00e9s emetre m\u00e9s deute i m\u00e9s deute… fins quan?<\/span>
Estem perduts i ens cal passar a l’acci\u00f3 per trobar noves vies per a una economia que ja no sap resoldre els problemes que t\u00e9 la societat. Fa 100 anys, una crisi semblant va portar el m\u00f3n a camins de viol\u00e8ncia i guerra total. All\u00f2 es va resoldre a partir dels anys 50 amb m\u00e9s impostos, que es va canviar a partir dels anys 80 per m\u00e9s endeutament. L’empobriment actual del m\u00f3n no es pot resoldre de la mateixa manera. La hist\u00e8resi del treball-creixement ens indica tamb\u00e9 que, a m\u00e9s de necessitar treballadors diferents, caldr\u00e0 tamb\u00e9 directius amb idees noves i activitats inexistents, molta imaginaci\u00f3 per crear treball. Per tant, \u00e9s urgent un canvi generacional en la direcci\u00f3 de la societat, des dels dirigents sindicals, als patronals, als pol\u00edtics que fa 40 anys que encara hi s\u00f3n, o als dirigents de grans empreses. A mi em fa la mateixa urtic\u00e0ria quan sento en Duran, en Mas, en Rajoy, la Marina Geli… que l’Alierta de Telef\u00f2nica, en Gonz\u00e1lez de BBVA, en Fain\u00e9 de CaixaBank, o l’Oliu del Banc de Sabadell. Si no marxen, se’ls ha de fer fora, i aix\u00f2 ho han de fer les noves generacions.<\/span><\/p>\n


Resoldre una economia que ser\u00e0 en gran part digital, deixar d’endeutar-se per resoldre problemes, inventar una economia que ser\u00e0 col\u00b7laborativa, muntar la transfer\u00e8ncia de l’economia dual entre la primera competitiva i la segona subsidiada… ho ha de fer una altra mena de dirigents, una esp\u00e8cie d’individus que s\u00e0piguen explicar les raons per les quals passen les coses, com ens en sortirem i l’estrat\u00e8gia que caldr\u00e0 fer. Aquesta gent hi \u00e9s, est\u00e0 formada i \u00e9s jove, nom\u00e9s cal que li obrim la porta i li deixem pas. Un gran empresari ha dit aquests dies a Sitges que caldr\u00e0 augmentar els impostos, mostrant que ha ent\u00e8s la lli\u00e7\u00f3.<\/span>
\u00c9s clar que aqu\u00ed ning\u00fa vol moure’s de la cadira, que ning\u00fa vol renunciar a cap privilegi i \u00e9s evident que aix\u00f2 no pot continuar. Les eleccions de diumenge passat van ser un petit terratr\u00e8mol que indica per on aniran les coses: o et mous o et fem fora de la cadira.<\/span>
Els moviments alternatius ja fa temps que van comen\u00e7ar a Catalunya i a poc a poc s’han anat introduint, primer en els ajuntaments i ara ja a les altres administracions de tot l’Estat. La connexi\u00f3 dels moviments que sorgeixen de la protesta per les retallades i el proc\u00e9s sobiranista s’alimenten per la mateixa flama: una economia que no pot crear treball i que no pot ajudar adequadament els que han caigut del m\u00f3n laboral i un pressupost catal\u00e0 clarament insuficient per mantenir un m\u00ednim d’estat del benestar.<\/span>
Tingueu tots clar que la flama no s’apagar\u00e0 i per tant ambd\u00f3s moviments, el de la protesta i alternativa pol\u00edtica, i el del proc\u00e9s independentista no afluixaran, qui sap si s’anul\u00b7laran o sumaran: \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 que l’esquerra alternativa vegi que part del seu problema prov\u00e9 de l’actitud del Govern espanyol en perjudicar Catalunya permanentment. Ho veurem les properes setmanes.<\/span>
Per tant, l’arribada d’Ada Colau pot ser un revulsiu que permeti regenerar la societat a tots els nivells i cal ser vista des d’aquest aspecte. Veurem si sap i pot gestionar adequadament la ciutat de Barcelona, si no l’empobreix m\u00e9s que no pas l’enriqueix, si no foragita els inversors en un moment que v\u00e9nen en tromba, per\u00f2 el que \u00e9s segur que ja ha fet \u00e9s engegar la maquin\u00e0ria del canvi generacional arreu. Hi ha algun exemple semblant d’\u00e8xit, com l’alcalde de Mil\u00e0 o el de Grenoble, encara que la situaci\u00f3 de pobresa aqu\u00ed \u00e9s m\u00e9s punyent.<\/span>
Per aix\u00f2, en lloc de veure l’arribada de la Colau a Barcelona com un problema jo la veig com una oportunitat de canvi i tamb\u00e9 una ocasi\u00f3 per fer veure als alternatius que el diner no surt de terra, no se’n fabrica m\u00e9s quan es necessita, que l’endeutament t\u00e9 un l\u00edmit molt proper, que la millor virtut \u00e9s la despesa ajustada, que la senzillesa, el treball, l’honestedat, la humilitat i l’austeritat s\u00f3n valors a recuperar, encara que a algun d’ells no els agradi.<\/span>
Far\u00edem b\u00e9 de pensar com constitu\u00efm un nou partit de centre catal\u00e0 amb les restes de CiU, les catalanistes del PSC i amb les liberals d’ERC per renovar la pol\u00edtica catalana.<\/span>
A tot aix\u00f2 encara hi haurem d’afegir la destrossa que patir\u00e0 el PP en totes les eleccions que vindran, per la qual cosa els temps es presenten interessants. L’Ada ha posat la clau, ara falta que contingui la seva llengua.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t