{"id":123,"date":"2010-05-09T21:25:16","date_gmt":"2010-05-09T19:25:16","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=123"},"modified":"2010-05-09T21:25:16","modified_gmt":"2010-05-09T19:25:16","slug":"sortir-de-la-crisi-1-manca-el-relat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=123","title":{"rendered":"Sortir de la crisi (1): Manca el relat"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object>
\nA poc a poc arribem als l\u00edmits de la crisi on, suposadament, s’han de prendre les mesures. La crisi s’assembla a l’atemptat de les Torres Bessones: ni amb molta imaginaci\u00f3 haur\u00edem pensat arribar al lloc on ens estem acostant. El problema \u00e9s espanyol, per\u00f2 tamb\u00e9 de la resta d’Europa. No anem sols.
\nEn els dos anys que fa que dura la crisi no he vist a Europa un l\u00edder que expliqui l’origen del problema. Ens van dir que la crisi arrenc\u00e0 en el crac financer de les subprimes hipotec\u00e0ries generada als Estats Units. En aquell moment es va dir que el sistema bancari espanyol estava millor perqu\u00e8 el Banc d’Espanya havia estat m\u00e9s restrictiu que d’altres. Per\u00f2, m\u00e9s endavant, hem vist que el sistema bancari espanyol tamb\u00e9 tenia problemes derivats de l’exc\u00e9s hipotecari, amb una morositat immobili\u00e0ria insostenible. El pressupost del govern venia d’uns anys amb super\u00e0vit, cosa que suposava un cert pulm\u00f3 davant la manca de creixement econ\u00f2mic i l’augment de l’atur amb les prestacions corresponents.
\nHeus aqu\u00ed, per\u00f2, que el coix\u00ed que hi havia no ha servit de res doncs els ingressos de l’estat han arribat a caure fins a la meitat i tot se n’ha anat en orris. No s’havia donat prou import\u00e0ncia a que l’economia espanyola dedicava el 30% dels recursos a la construcci\u00f3 i no era capa\u00e7 de resoldre-ho en un termini curt.
\nTots suposem que els alemanys s\u00ed que han fet els deures, augmentant la competitivitat de les empreses, exportant en quantitat i generant un super\u00e0vit exterior notable. Seria veritat si no fos perqu\u00e8 l’\u00e8xit alemany ha estat exportar als pa\u00efsos europeus que han viscut per sobre de les seves possibilitats, com ara Gr\u00e8cia, Espanya, It\u00e0lia, Portugal, Irlanda i Anglaterra. La ind\u00fastria alemanya ha exportat majorit\u00e0riament a aquests pa\u00efsos i els seus bancs tamb\u00e9 han finan\u00e7at les seves bombolles. Per tant, podem veure que si aquests han viscut de l’endeutament, fent un \u00fas excessiu del cr\u00e8dit, les altres nacions que s’autoanomenen m\u00e9s ortodoxes, Fran\u00e7a i Alemanya, tamb\u00e9 ho han fet, encara que indirectament. La conclusi\u00f3 \u00e9s que tot Europa ha viscut amb un exc\u00e9s de cr\u00e8dit durant la d\u00e8cada 2000-2010.
\nSi ara busquem les raons que han portat a viure tants anys del cr\u00e8dit, veurem que una part ha estat per la creaci\u00f3 de l’euro que, amb l’estabilitat de canvi i de baixos interessos, ha afavorit l’exc\u00e9s. Per\u00f2 tamb\u00e9 cal afegir-hi les facilitats de moviment de capital internacionals i l’exc\u00e9s de liquiditat en el mercat mundial que va conduir a ser menys restrictius en l’\u00fas de cr\u00e8dits. Si encara continuem cercant les raons arribarem al punt clau: la p\u00e8rdua de competitivitat de l’economia tradicional a causa de la transfer\u00e8ncia d’aquesta a pa\u00efsos emergents com l’\u00cdndia i la Xina. La desaparici\u00f3 d’una part important del teixit industrial d’Europa es va suplir per altres activitats que no es podien transferir, la m\u00e9s important de les quals \u00e9s la construcci\u00f3. Tothom va quedar content: augmentaven els llocs de treball, el creixement econ\u00f2mic anava a tota pastilla, les administracions tenien pressupostos generosos per fer pol\u00edtiques socials, els bancs i caixes podien augmentar la seva activitat per sobre de les seves possibilitats,… menys la ind\u00fastria, \u00e9s clar, que anava perdent massa muscular de forma alarmant.
\nLa conseq\u00fc\u00e8ncia a aquest raonament \u00e9s que en la d\u00e8cada anterior Europa ha perdut riquesa perqu\u00e8 l’ha transferit en forma de llocs de treball a pa\u00efsos emergents i a canvi ha volgut mantenir l’estat del benestar fent \u00fas de l’endeutament de tota l’economia. I ara aix\u00f2 s’ha acabat, el m\u00f3n ha decidit que \u00e9s excessiu, espantat com va quedar per la caiguda de Lehman Brothers.
\nA alg\u00fa toca dir-ho, alg\u00fa ha d’explicar que per sortir del pou on ens trobem nom\u00e9s es pot fer recuperant la massa perduda, sigui (1) aturant la globalitzaci\u00f3, (2) augmentant la productivitat de l’economia per compensar la p\u00e8rdua transferida, o (3) abaixant les prestacions de l’estat del benestar.
\nEl que \u00e9s segur \u00e9s que la soluci\u00f3 afectar\u00e0 l’estat del benestar, aprimant-lo. Per aix\u00f2 a Gr\u00e8cia tindran un per\u00edode llarg de contestaci\u00f3 social, per aix\u00f2 nosaltres tamb\u00e9 els tindrem quan comencem a actuar, i per aix\u00f2 aquests problemes acabaran fent-se extensius a la resta d’Europa.
\nHi ha molts arguments que impedeixen veure la realitat. El m\u00e9s important \u00e9s la frase dels sindicats quan diuen que la crisi no \u00e9s culpa dels treballadors, que ells no han de fer cap esfor\u00e7. Tenen ra\u00f3 en aix\u00f2 de la culpa. Per\u00f2 tampoc ho \u00e9s de la ind\u00fastria. Per tant, si aquesta ha de ser la que ha de prendre el relleu en la creaci\u00f3 de llocs de treball alguna cosa s’haur\u00e0 de fer, no? La competitivitat s’assoleix modernitzant les instal\u00b7lacions, millorant les organitzacions, per\u00f2 tamb\u00e9 disminuint l’absentisme i augmentant la complicitat dels treballadors dins l’empresa. Aquest ha de ser el gran objectiu a assolir. Fins que la ind\u00fastria i el turisme no es tornin a reanimar els pressupostos de les administracions no aixecaran el cap. Per fer-ho caldr\u00e0 apuntar en tres direccions: millorar el finan\u00e7ament de les empreses, aplicar una reforma laboral que ajudi a millorar la productivitat, i transformar la burocr\u00e0cia del pa\u00eds perqu\u00e8 deixi de ser un fre a l’activitat i sumi.
\nTot plegat necessita de lideratge social capa\u00e7 d’anar explicant i repetint que la societat ha d’augmentar l’esfor\u00e7 dels que treballen perqu\u00e8 els que no ho fan ho puguin fer un dia, que s’han de fer sacrificis per poder alliberar recursos necessaris pel funcionament de les empreses i que l’objectiu m\u00e9s important \u00e9s guanyar llocs de treball encara que sigui competint amb els baixos preus dels pa\u00efsos emergents. Com m\u00e9s es trigui a liderar el cam\u00ed, m\u00e9s dur ser\u00e0. La societat est\u00e0 desconcertada i li cal una visi\u00f3 a llarg termini que l’alliberi de les pors i les angoixes per assumir els sacrificis necessaris. On \u00e9s el l\u00edder?<\/p>\n
Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t