{"id":1211,"date":"2015-05-03T23:55:18","date_gmt":"2015-05-03T21:55:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1211"},"modified":"2015-05-03T23:55:18","modified_gmt":"2015-05-03T21:55:18","slug":"creixement-i-creacio-de-treball","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1211","title":{"rendered":"Creixement i creaci\u00f3 de treball"},"content":{"rendered":"

\"His\u00e8resi\"
\nAquest u de maig s’ha posat sobre la taula el debat sobre si el creixement de l’economia espanyola significa la fi de la crisi i si ser\u00e0 suficient per crear prou treball per resoldre el drama de l’atur.<\/span>
\nAnem a pams. L’economia espanyola creix de forma sostinguda a partir d’haver tocat fons al gener de 2013 i de forma positiva a partir del mes de novembre del mateix any, cosa que no ha estat suficient per crear prou treball. La tasca era gaireb\u00e9 impossible perqu\u00e8 l’economia havia perdut el 9% del PIB en forma de defunci\u00f3 d’empreses, i crear teixit nou \u00e9s molt dif\u00edcil i lent quan nom\u00e9s has recuperat el 2%. Falta encara recuperar un 7% per arribar a la situaci\u00f3 anterior a la crisi. Per tant, primera conclusi\u00f3, l’economia creix de forma sostinguda. Ara anem per la segona q\u00fcesti\u00f3, per qu\u00e8 no crea treball? Perqu\u00e8, tal i com vaig dir en un article fa dues setmanes, el treball i el creixement del PIB tenen hist\u00e8resi, aquell fenomen pel qual la p\u00e8rdua de llocs de treball associada a la baixada del PIB no retorna per la mateixa corba, necessita crear nou teixit econ\u00f2mic amb diferents llocs de treball dels que hi havia hagut. Si mireu el gr\u00e0fic observareu que el treball va baixar a mesura que l’economia davallava fins que es va frenar a finals de 2012. Llavors l’economia va redre\u00e7ar la situaci\u00f3, amb caigudes cada vegada m\u00e9s suaus fins que a finals de 2013 va arribar a creixement zero. \u00c9s a partir d’aquest moment quan s’ha tornat a crear treball de manera que petits augments del PIB han significat millores en el mercat laboral. Vull recordar aqu\u00ed que abans no es creava feina fins que l’economia arribava a un creixement del 3%, i ara ho ha fet amb augments de l’1%, efecte de la reforma laboral. Per tant dues conclusions m\u00e9s: hem creat treball quan el creixement ha estat positiu i ho hem comen\u00e7at a fer amb augments del PIB molt petits.<\/span><\/p>\n


El creixement es deu a les mesures de Mario Draghi<\/strong> amb la inundaci\u00f3 de diners i a la baixada del petroli? Rotundament no, es deu a haver fet els deures pr\u00e8viament. Fran\u00e7a, per citar el pa\u00eds que no els ha fet, creixer\u00e0 aquest any l’1,5%, mentre que Espanya el doblar\u00e0. El creixement indu\u00eft pels deures fets \u00e9s del 1,5% i l’altre 1,5% aproximadament es deur\u00e0 a les mesures del BCE i al preu del petroli. Per tant el creixement espanyol, i sobretot el catal\u00e0, es deu al sector exterior, al turisme i a l’exportaci\u00f3, que a partir del 2013 aporta un super\u00e0vit de prop de 25.000 milions d’euros. L’economia espanyola es va tornar competitiva arran de la contenci\u00f3 salarial despr\u00e9s de la segona reforma laboral, fet que va permetre vendre serveis i productes a l’exterior, equilibrant d\u00e8bilment la poca demanda interna. La millora competitiva \u00e9s el principal actiu que ara t\u00e9 l’economia, per la qual cosa seria una bajanada liquidar-la a la primera de canvi. La posici\u00f3 internacional de la nostra economia \u00e9s un cam\u00ed positiu en el qual cal aprofundir i persistir, tant des de l’exportaci\u00f3 industrial com en els serveis. \u00c9s la direcci\u00f3 que crea treball de llarga durada i de nivell.\u00a0<\/span>
Parlem ara de les dues reformes laborals. La primera la va fer el govern Zapatero<\/strong> al juny de 2010 al dictat de Brussel\u00b7les i la segona, el govern Rajoy<\/strong> el febrer de 2012 al dictat de l’Ibex. L’efecte de la primera reforma sobre l’economia va ser nul. Observant el gr\u00e0fic de la variaci\u00f3 de l’atur i la variaci\u00f3 del PIB en percentatges es veu com ambdues variables anaven completament lligades des de l’inici de la crisi, \u00e9s a dir, si l’economia perdia un 3%, el treball tamb\u00e9. La primera reforma no va fer moure aquest acoblament dels dos fen\u00f2mens, per\u00f2 a partir de la segona reforma del 2012 les corbes es desacoblen, essent m\u00e9s positiva la corba de treball que la de la variaci\u00f3 del PIB, una mostra clara que el seu efecte era l’esperat, creant m\u00e9s treball a partir de creixements baixos de l’economia.\u00a0<\/span>
Com que la xifra d’aturats \u00e9s tan gran, \u00e9s molt dif\u00edcil veure aquests efectes, sobretot si el que ho ha de veure \u00e9s una persona que fa dos o tres anys que est\u00e0 fora del sistema. A partir d’ara es pot afirmar que a final d’any els aturats enregistrats seran de prop de 4.100.000 quan a desembre 2014 eren de 4.450.000. El govern diu que en lloc de 350.000 llocs de treball que s’haurien creat amb el ritme natural que portava l’economia seran 600.000 llocs, cosa que fa pensar que aquest plus vindr\u00e0 de la construcci\u00f3. Fa por entrar en una nova bombolla immobili\u00e0ria perqu\u00e8 pot espatllar el teixit competitiu que hem creat durant la crisi i ens enfonsaria definitivament al pou.<\/span>
Ara dues q\u00fcestions m\u00e9s: arribarem a donar treball a tots els aturats? No ho crec, per un costat, hi ha una disfunci\u00f3 entre els llocs de treball que es necessiten, amb formaci\u00f3 professional i amb personal t\u00e8cnic, fruit d’una economia cada vegada m\u00e9s tecnol\u00f2gica, i l’oferta de feina. Aix\u00f2 nom\u00e9s ho resol l’escola des de prim\u00e0ria fins a final de secund\u00e0ria i de formaci\u00f3 professional, per la qual cosa \u00e9s aqu\u00ed on el pa\u00eds ha d’invertir de forma notable i urgent. En el m\u00f3n de l’empresa ja s’ensuma que s’haur\u00e0 de rec\u00f3rrer a operaris de formaci\u00f3 professional dels pa\u00efsos de l’Est o d’\u00c0sia. L’altra q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s si arribarem a baixar mai dels 3 milions d’aturats. La meva impressi\u00f3 \u00e9s que no, que, si no hi posem molta imaginaci\u00f3 i esfor\u00e7, canviant el model econ\u00f2mic per un de dual, no travessarem aquest llindar.<\/span>
Finalment queda una altra q\u00fcesti\u00f3: en el futur l’economia ser\u00e0 capa\u00e7 de crear treball per a tothom? Ho deixarem per un altre dia. Avui tocava la hist\u00e8resi.
\n<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t