{"id":1206,"date":"2015-04-19T12:24:29","date_gmt":"2015-04-19T10:24:29","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1206"},"modified":"2015-04-19T12:24:29","modified_gmt":"2015-04-19T10:24:29","slug":"societat-dual","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1206","title":{"rendered":"Societat dual"},"content":{"rendered":"

\"Esquema-economia-dual\"<\/a>L’FMI aquesta setmana ha passat revista de primavera a l’economia mundial. La seva conclusi\u00f3 ha estat que l’economia mundial es troba en un estat de creixement mediocre. Tamb\u00e9 hauria pogut dir de desconcert, de manca d’orientaci\u00f3, d’abs\u00e8ncia de lideratge, d’esgotament ideol\u00f2gic… \u00c9s la ressaca de la globalitzaci\u00f3, aquell fenomen que va comen\u00e7ar a principis dels anys noranta i va tenir el punt culminant el primer decenni del 2000. Recordeu el fet: occident perd treball cap a orient, cosa que el fa reaccionar automatitzant al l\u00edmit l’economia i recuperant novament la producci\u00f3. Ha estat un p\u00e8ndol que va anar cap all\u00e0 i que ara ha tornat. Per\u00f2 la tornada no ha portat al mateix lloc que abans de l’anada. Si occident recupera la producci\u00f3 \u00e9s perqu\u00e8 es robotitza i s’automatitza, amb molts menys llocs de treball que els que hi havia per una mateixa feina. A enginyeria en diem hist\u00e8resi del fenomen que no retorna pel mateix cam\u00ed.<\/span>
El moviment ens porta a contradiccions a les quals no est\u00e0vem acostumats. Per un costat l’economia millora de forma notable la productivitat per\u00f2, alhora, per donar feina als desocupats ha de crear llocs de treball amb molt baixa productivitat. Si ho apliquem a la microeconomia, uns sectors de l’economia, els m\u00e9s tecnol\u00f2gics, tindran un futur brillant mentre que altres sectors, m\u00e0 d’obra intensius, tindran un futur incert i dif\u00edcil. Haurem de viure amb aquesta contradicci\u00f3 mentre no trobem m\u00e9s solucions al model econ\u00f2mic.<\/span>
Steen Jakobsen<\/strong>, economista del banc dan\u00e8s Saxobank, diu que, de fet, ens trobem en la realitat del no-res, amb creixement zero, inflaci\u00f3 zero i tamb\u00e9 zero esperan\u00e7a, que porta la societat a una apatia total. No haver-hi inflaci\u00f3 vol dir que no hi ha marges, ni negociaci\u00f3 salarial, i esperan\u00e7a zero vol dir que la pol\u00edtica i les eleccions poden canviar els pol\u00edtics, per\u00f2 no les pol\u00edtiques ni les visions del futur.<\/span>
De fet est\u00e0 passant en certa manera el que hav\u00edem dit fa molts anys que passaria. No d\u00e8iem que hi havia d’haver decreixement de l’economia? No ten\u00edem clar tots plegats que no hi ha mat\u00e8ria primera ni energia per fer l’\u00fas que en fem per a tota la humanitat? Aix\u00f2 em va portar a dir que an\u00e0vem cap a la societat de l’abund\u00e0ncia frugal, aquella en la qual hi haur\u00e0 de tot per\u00f2 n’haurem de fer un \u00fas estricte, la societat del consum intel\u00b7ligent. El decreixement em sembla un cam\u00ed perill\u00f3s, sobretot perqu\u00e8 molta gent el confon amb la fi del treball i la societat de l’oci total, i aix\u00f2 \u00e9s impossible. La societat del benestar s’aguanta pel guany que fa en la productivitat de l’economia, per tant, la visi\u00f3 que apareix en el futur ser\u00e0 la d’un model contradictori com ja el comencem a construir avui: una part de l’economia es desenvolupar\u00e0 a molta velocitat, amb molta tecnificaci\u00f3, innovaci\u00f3 i investigaci\u00f3, i una altra sobreviur\u00e0 al ralent\u00ed, amb baixos salaris i poc creixement. Els guanys de l’economia desenvolupada hauran de satisfer el benestar general, per la qual cosa, com m\u00e9s economia desenvolupada hi hagi, m\u00e9s rica ser\u00e0 la societat del benestar.<\/span>
La dualitat es comen\u00e7a a veure arreu: Europa del nord respecte a Europa del sud, Espanya i It\u00e0lia del nord respecte a les del sud… El que cal, doncs, \u00e9s disminuir la dualitat tant com es pugui, traslladar economia de la zona no competitiva cap a la d’alta productivitat, fomentar la millora productiva al m\u00e0xim d’empreses possible alhora que subvencionem prou llocs de treball de baixa productivitat per permetre donar feina als aturats. Aix\u00f2 \u00e9s, ni m\u00e9s ni menys, el foment a la dualitat de l’economia.<\/span><\/p>\n


Un exemple el trobem en el model franc\u00e8s: promou una gran ind\u00fastria avan\u00e7ada i mant\u00e9 amb subsidis els que es troben marginats. L’error del seu model, que ha mort d’\u00e8xit, ha estat no estendre la millora tecnol\u00f2gica i productiva a les pimes (que estan tancant) perqu\u00e8 ha necessitat tots els recursos per als subsidis. L’error ha estat subsidiar la persona en atur i en canvi no fer-ho al lloc de treball on podria anar, ha estat construir una base sindical b\u00e0sicament de funcionaris i de grans empreses que han acabat ofegant les pimes, l’error va ser, en fi, construir un ritme de treball de 35 hores tot just quan l’economia s’anava a globalitzar i havia de competir amb salaris baixos d’orient. El model franc\u00e8s ens hauria de servir d’exemple del que no s’ha de fer i cal evitar. El model alemany, per contra, s’ajusta a aquesta dualitat afavorint l’excel\u00b7l\u00e8ncia de les pimes, amb llocs de treball molt qualificats, i alhora permetent la generaci\u00f3 de llocs de treball de baix nivell.\u00a0<\/span>
Podem discutir si la desigualtat que crea aquest model \u00e9s excessiva o no, de si els salaris alts els hem de gravar amb el 50% o el 90% (jo estic d’acord a gravar en Messi i la Botin amb el 90%), de si la societat ha d’ajudar m\u00e9s o menys els m\u00e9s desvalguts, de si els salaris han de tenir un l\u00edmit de desigualtat dintre una empresa (factor de 12 mesos del salari mitj\u00e0?)… El que no hem d’ignorar \u00e9s que l’economia camina cap a una economia dual, i que la suma de les dualitats ha de ser superior a zero, i permetre un creixement suau que possibiliti a tothom tenir una vida digna, creant una societat amb una desigualtat m\u00ednima i raonable cap a un \u00edndex de Gini de 30, el que tenen els pa\u00efsos escandinaus.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t