{"id":1204,"date":"2015-04-12T22:41:19","date_gmt":"2015-04-12T20:41:19","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1204"},"modified":"2015-04-12T22:41:19","modified_gmt":"2015-04-12T20:41:19","slug":"menyspreu-per-la-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1204","title":{"rendered":"Menyspreu per la vida"},"content":{"rendered":"

Vivim en temps de desconcert. Si passem revista als fets que ens han commogut en els darrers mesos hi trobem les atrocitats que es fan a la guerra de S\u00edria, amb els degollaments medi\u00e0tics, l’atac a Charlie Hebdo a Par\u00eds, la caiguda de l’avi\u00f3 impulsada per Andreas Lubitz, i la matan\u00e7a de 148 joves estudiants a la Universitat de Garissa, a Kenya. Tot plegat t\u00e9 el mateix denominador com\u00fa: barb\u00e0rie i massacre. Ens costa entendre els fets i nom\u00e9s actuem per la proximitat: vam fer manifestacions i molta discussi\u00f3 arran dels fets de Par\u00eds, per\u00f2 no hem dit ni piu de la matan\u00e7a de Kenya, donant import\u00e0ncia quan els fets afecten la nostra tribu. Les coses que passen a un pa\u00eds pobre i afric\u00e0, de ra\u00e7a negre, sembla que s\u00f3n normals all\u00e0 tot i que no les puguem entendre des d’aqu\u00ed. Un fenomen semblant s’observa en el cas del copilot de la companyia Germanwings: tot i les evid\u00e8ncies clares que la caiguda de l’avi\u00f3 les va provocar el copilot, per Internet ha faltat temps per dir que es tracta d’un complot, que el pobre pilot \u00e9s un bon jan que s’ha vist implicat en el desastre.<\/span>
A tot aix\u00f2 aquesta setmana hi hem d’afegir un altre fet preocupant: el descobriment d’una c\u00e8l\u00b7lula gihadista a Catalunya formada per catalans conversos preparada per fer una atrocitat. Tardarem temps per sortir de l’astorament d’aquesta troballa. Com pot ser que alg\u00fa tan pr\u00f2xim a nosaltres, format a les nostres escoles, que trobem als nostres carrers, que t\u00e9 pares, amics, nebots que podem con\u00e8ixer… decideixi que la seva vida no t\u00e9 cap import\u00e0ncia i que prescindeixi de tots els valors que li ha donat la societat que l’ha criat? La pregunta \u00e9s m\u00e9s b\u00e8stia que quan ens la fem sobre individus del Magreb, de S\u00edria, de l’Iraq o de qualsevol poble lluny\u00e0 de l’\u00c0frica. Si b\u00e9 en els casos llunyans no ens capfiquem per trobar explicacions, aqu\u00ed estem obligats a fer-ho amb certa velocitat.<\/span>
El fil conductor en tots aquests fets horribles \u00e9s la nul\u00b7la estimaci\u00f3 per la pr\u00f2pia vida i per la dels altres. De fet, \u00e9s tan brutal aquesta actitud, que ens deixa completament desarmats en no poder-ho entendre i en no tenir la millor arma sobre l’enemic com \u00e9s la seva aniquilaci\u00f3. Com es pot fer por a alg\u00fa que est\u00e0 decidit a morir?<\/span>
Ens trobem davant un tsunami ideol\u00f2gic al qual no sabem com respondre. Quan multitud de gent posa de moda la creen\u00e7a que la vida no t\u00e9 significat o valor intr\u00ednsec, i que pot esdevenir un recurs estrat\u00e8gic per a altres fins… poca cosa hi podem fer. Observem com alg\u00fa mata una altra persona perqu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s dolent per si mateix o perqu\u00e8 no ho \u00e9s per la seva moral. Veiem com certes persones arriben a la conclusi\u00f3 que l’individu singular no existeix perqu\u00e8 t\u00e9 una vida mancada de significat o valor.\u00a0<\/span>
Ens apareix davant els ulls un m\u00f3n de bojos in crescendo sota la forma de su\u00efcides que fan un favor als passatgers de l’avi\u00f3, pensant que els allibera d’un m\u00f3n sense sentit, per\u00f2 tamb\u00e9 en forma de barb\u00e0rie amagada en forma de religi\u00f3. Per tot aix\u00f2 ens hem de preguntar les raons per les quals sorgeixen aquestes formes de bogeria a fi de corregir els arguments que les fonamenta i les impulsa.<\/span>
Quan parlem de la forta crisi que ens afecta sovint cito un parell de fets que s\u00f3n els m\u00e9s greus: la gran desigualtat que estem creant i la manca d’esperan\u00e7a, sobretot pels joves. No \u00e9s un fet nou en la hist\u00f2ria recent: la primera revoluci\u00f3 industrial va generar el mateix resultat, una enorme desigualtat social sense esperan\u00e7a per a la majoria de la gent. La pol\u00edtica i l’economia no van saber resoldre aquell efecte i va acabar amb el naixement del comunisme i l’anarquisme, amb la revoluci\u00f3 bolxevic a R\u00fassia, amb la primera guerra mundial, amb la guerra civil espanyola i amb la segona guerra mundial. Nom\u00e9s el canvi de rumb ideol\u00f2gic, amb el naixement de la socialdemocr\u00e0cia que va disminuir la desigualtat, va permetre tres d\u00e8cades de fort creixement econ\u00f2mic i pau social. Per tant, la hist\u00f2ria hauria de servir per no caure en els mateixos errors del passat. Soc esc\u00e8ptic en aquest aspecte, perqu\u00e8 estic acostumat a veure actuar quan els fets ja s\u00f3n greus: fins ara la humanitat no sap anticipar i actua quan ja \u00e9s tard.<\/span><\/p>\n


El pitjor que s’ha fet en la crisi econ\u00f2mica que estem patint \u00e9s no donar un relat cre\u00efble, pensar primer que era un fenomen passatger i transitori, i despr\u00e9s apostar-ho tot a la austeritat que s’havia de creure s\u00ed o s\u00ed, sense aportar raons que ajudessin a acceptar els sacrificis. Ser\u00e0 per culpa d’una classe pol\u00edtica mediocre, per uns economistes que no veuen enll\u00e0 (ni beuen en la hist\u00f2ria en aquest cas), per uns generadors d’opini\u00f3 que no tenen una visi\u00f3 \u00e0mplia del m\u00f3n… sigui el que sigui, el cas \u00e9s que la crisi econ\u00f2mica i la revoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica ens han deixat orfes d’objectius i d’esperan\u00e7a, empenyent-nos a la p\u00e8rdua de valors total, a la m\u00e9s brutal indifer\u00e8ncia, a la manca del m\u00ednim respecte per a la vida, a la negaci\u00f3 de l’individu, a desmentir el m\u00f3n com a tal, a la destrucci\u00f3 per fer una deconstrucci\u00f3, en fi, a la fascinaci\u00f3 pel no res i per la mera desaparici\u00f3.<\/span>
\u00c9s urgent corregir els desequilibris econ\u00f2mics que generen tanta desigualtat i construir un relat que doni esperan\u00e7a a tants milions de persones que fa anys que han desconnectat fins el punt que apareixen com a bojos davant els nostres ulls.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t