{"id":1197,"date":"2015-03-29T16:40:43","date_gmt":"2015-03-29T14:40:43","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1197"},"modified":"2015-03-29T16:40:43","modified_gmt":"2015-03-29T14:40:43","slug":"colpits-per-lemocio-de-lavio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1197","title":{"rendered":"Colpits per l\u00b4emoci\u00f3 de l\u00b4avi\u00f3"},"content":{"rendered":"

Aquesta setmana hem estat tots presos per l’emoci\u00f3 del xoc de l’avi\u00f3 de Germanwings als Alps. Dimarts, just abans de dinar, el meu tel\u00e8fon avisava de la caiguda d’un avi\u00f3 que havia sortit de Barcelona i anava a D\u00fcsseldorf. L’ai al cor es va confirmar quan, a mig dinar, ens feien saber que en el desastre havien quedat atrapats uns amics d’Olot. En pocs minuts vam saber que tamb\u00e9 hi havia gent de Banyoles que anava en el viatge cap a una fira de tecnologia aliment\u00e0ria a Col\u00f2nia. A mitja tarda vam saber que hi havia gent d’Argentona i a la nit vam con\u00e8ixer que un senyor de Reus, directiu de l’empresa alemanya que \u00e9s el nostre millor client, tamb\u00e9 estava dins l’avi\u00f3. Qui m\u00e9s qui menys tenia una relaci\u00f3 amb alg\u00fa que formava part del viatge dram\u00e0tic cap a D\u00fcsseldorf. A aquella hora ja hav\u00edem vist les imatges de l’impacte de l’avi\u00f3 amb la muntanya i sab\u00edem que no havia quedat res sencer.<\/span>
A mitja tarda de dimarts es va con\u00e8ixer un gr\u00e0fic de l’evoluci\u00f3 de l’al\u00e7ada de l’avi\u00f3 i de la velocitat que portava des que havia sortit de Barcelona. Aquests gr\u00e0fics i la localitzaci\u00f3 de qualsevol avi\u00f3 es troben avui f\u00e0cilment a la xarxa (tamb\u00e9 per a vaixells), i permeten veure la seva evoluci\u00f3. El gr\u00e0fic era sorprenent perqu\u00e8 mostrava que l’avi\u00f3 havia baixat d’altura durant 8 minuts per\u00f2 mantenint la velocitat. La informaci\u00f3 era suficient per saber que la caiguda no era deguda a una p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia de l’avi\u00f3 sin\u00f3 que el descens era controlat, com si el fes per aterrar. \u00c9s m\u00e9s, com que a 11.000 metres la densitat de l’aire \u00e9s molt m\u00e9s baixa que a 2.000 metres, quan l’avi\u00f3 \u00e9s a dalt necessita menys pot\u00e8ncia que quan \u00e9s a baix per a la mateixa velocitat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, quan l’avi\u00f3 va baixar a la mateixa velocitat va haver d’augmentar la pot\u00e8ncia dels seus motors per mantenir la velocitat. Aix\u00f2 feia dif\u00edcil pensar que la caiguda era deguda a p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia dels motors, una de les principals causes de les caigudes dels avions.<\/span>
Dimecres vam comen\u00e7ar a veure la dimensi\u00f3 del rescat, en un indret dels Alps de dif\u00edcil acc\u00e9s i amb la localitzaci\u00f3 dels trossos de l’avi\u00f3 i de l’equipatge escampats en unes quantes hect\u00e0rees, amb forts pendents i parcialment soterrats per la terra que es va remoure per l’impacte. Era una situaci\u00f3 mai vista abans perqu\u00e8 quan un avi\u00f3 cau per avaria perd pot\u00e8ncia i velocitat, i sovint intenta fer un aterratge amb la panxa. Altrament, si hi ha hagut una explosi\u00f3 de bomba en ple vol les peces queden repartides en una gran \u00e0rea, per\u00f2 la mida \u00e9s m\u00e9s gran. Aqu\u00ed la situaci\u00f3 era diferent, el xoc amb la muntanya de ple, a 700 km\/h, va crear un impacte molt m\u00e9s gran que en qualsevol altra situaci\u00f3. Vam poder veure la grand\u00e0ria de l’administraci\u00f3 francesa amb 400 bombers i 300 gendarmes prove\u00efts del material que fes falta, amb una organitzaci\u00f3 impecable en un lloc dif\u00edcil. Veient-ho em va fer dir que tamb\u00e9 m’hauria agradat estar en el rescat, pel record que tenia d’haver-ne fet fa molts anys. Durant un cas aix\u00ed, tan colpidor, el personal que hi interv\u00e9 s’ha de sobreposar, ha de fer un exercici de superaci\u00f3 personal, prendre molta fortalesa mental i estar en molt bona for\u00e7a f\u00edsica. A m\u00e9s requereix una dosi alta d’improvisaci\u00f3 i d’organitzaci\u00f3, sobretot durant els primers dies. Fa vint anys ho hauria pogut fer, ara ja no, les forces no s\u00f3n les mateixes. Al vespre vam saber que la caixa negra que cont\u00e9 la gravaci\u00f3 dins la cabina estava en perfectes condicions per ser escoltada. Aix\u00f2 em va descol\u00b7locar: si es pot sentir, com \u00e9s que no expliquen el que diu si nom\u00e9s cal seguir els deu minuts finals? Si l’avi\u00f3 va baixar de forma controlada no podia ser que els pilots perdessin el coneixement arran d’una despressuritzaci\u00f3. En aquest cas l’avi\u00f3 hauria continuat en la seva altura i velocitat fins que no hagu\u00e9s tingut combustible, cosa que va passar en un avi\u00f3 privat no fa gaires anys. Per tant, alg\u00fa deliberadament havia donat l’ordre de baixar a plena pot\u00e8ncia. No tenir la informaci\u00f3 de les converses em va fer pensar que el problema era d’un pilot, su\u00efcida o terrorista.<\/span><\/p>\n


Aquella nit vaig dormir intranquil i dijous al mat\u00ed vam saber per una filtraci\u00f3 al New York Times que un pilot va quedar fora de la cabina. La not\u00edcia confirmava la sospita de la nit anterior i feia coherent el relat de la caiguda de l’avi\u00f3. A migdia vaig poder escoltar la roda de premsa del fiscal de Marsella, un acte impressionant per la transpar\u00e8ncia, la lucidesa i enteresa mental del fiscal. No havia vist mai ning\u00fa explicar-se amb tanta claredat. Tot i que el fiscal no havia escoltat la gravaci\u00f3, la lectura de la transcripci\u00f3 va ser suficient per deixar clar que el copilot s’havia tancat tot sol dins la cabina i havia donat l’ordre a l’avi\u00f3 de baixar a ritme de 1.000 metres\/minut, una velocitat de baixada pr\u00f2pia d’un aterratge. El copilot no havia premut un bot\u00f3, havia hagut de fer-ho successivament, fent escalons de baixada. Monstru\u00f3s.<\/span>
Ara queda saber la ra\u00f3 per la qual el copilot va fer un acte tan brutal, tan egoista, tan boig, sense importar-li la vida dels que van morir, la dels que estimaven els passatgers i tripulants, ni la de la tota la societat que ha resultat fortament colpida.<\/span>
Caldr\u00e0 treure conclusions per refor\u00e7ar la seguretat, per impedir que gent amb problemes mentals faci tasques perilloses, per\u00f2 superar l’impacte emocional que ens ha deixat costar\u00e0 temps.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t