Aquesta setmana hi ha hagut la fira internacional del tiss\u00fa a Barcelona. \u00c9s una fira itinerant que s’ha celebrat per segona vegada a Barcelona i d’aqu\u00ed a dos anys es far\u00e0 a Mil\u00e0.<\/p>\n
La fira va acompanyada d’un congr\u00e9s on es passa revista a les novetats tecnol\u00f2giques en la fabricaci\u00f3 de paper tiss\u00fa, a l’embalatge del producte, a la sostenibilitat i a les tend\u00e8ncies dels mercats d’arreu del m\u00f3n. \u00c9s una fira important a la que hi assisteixo des de l’any 2003 quan es feia a Ni\u00e7a fins que va venir a Barcelona a l’any 2013. De llavors en\u00e7\u00e0 han canviat moltes coses, la irrupci\u00f3 massiva de la Xina al mercat, l’augment de preus de l’energia, l’ajust dels marges de beneficis, els canvis d’h\u00e0bit dels consumidors i, especialment, la coneixen\u00e7a de molta gent del sector.<\/p>\n
La fira de Barcelona ha estat enguany una explosi\u00f3 per a nosaltres pel fet que des de l’any 2012 hem treballat desenvolupant un nou concepte de paper unicapa front els multicapa del mercat per assolir menys consum de fibres, d’energia i d’aigua, fent-lo m\u00e9s sostenible ambientalment i amb menys cost. El moment actual \u00e9s crucial pel fet que la baixada de l’euro encareix en la mateixa proporci\u00f3 la pasta que es ven en d\u00f2lars al mercat internacional. Com que la mat\u00e8ria primera t\u00e9 un pes en el producte del 55%, la caiguda de l’euro en els darrers mesos, des d’1,35 fins a 1,05 del 22%, encareix el paper tiss\u00fa un 12%, uns 115 euros la tona, molt dif\u00edcil de repercutir al client final. La dificultat de traslladar l’augment al preu final es deu a que l’economia ha interioritzat molt profundament la contenci\u00f3 de despeses, tornant-se en aquella economia que jo en dic de l’abund\u00e0ncia frugal, dit altrament, en una economia de low cost. Un pes pesant portugu\u00e8s que est\u00e0 engegant un projecte per fabricar el 38% del consum de tiss\u00fa de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica em va dir que no passa res, que el preu que t\u00e9 un rotlle higi\u00e8nic no ser\u00e0 cap obstacle perqu\u00e8 la repercussi\u00f3 final ser\u00e0 nom\u00e9s d’uns quants c\u00e8ntims d’euro al consumidor. Va errat, perqu\u00e8 les cadenes de distribuci\u00f3 tenen el paper higi\u00e8nic com a part de l’\u00edndex de preus de la seva marca, fet que impedeix que s’apugi el preu. A t\u00edtol d’exemple, Mercadona ha impedit al seu fabricant de paper tiss\u00fa SCA augmentar els preus, cosa a la qual ha reaccionat el fabricant de paper abaixant 5 grams per metre quadrat el paper per compensar la pujada de costos. Aquest \u00e9s el cam\u00ed, redissenyar el producte per fer-lo assequible a un consumidor amb poca capacitat adquisitiva, i en aquest cam\u00ed nosaltres portem la davantera, amb tres anys de desenvolupament del nou producte.<\/p>\n
<\/p>\n
Sense voler presentar-lo en el congr\u00e9s per no donar excessiva informaci\u00f3 a la compet\u00e8ncia, la nostra participaci\u00f3 en un estand a la fira va ser un boom, amb molta gent interessada en la nova idea i la qualitat del nou producte. Des de grans clients americans, fins als anglesos \u00e0vids de tornar a treballar amb Europa pel valor de l’euro, passant pels kenyates que necessiten productes a baix preu, el mercat ha descobert finalment que es pot fer altrament en la fabricaci\u00f3 i disseny dels productes. Recordo una visita de prospecci\u00f3 al responsable de compra d’una cadena de distribuci\u00f3 catalana que, abans de comen\u00e7ar l’explicaci\u00f3 em va dir, “ja no es pot inventar res m\u00e9s en el tiss\u00fa”, cosa a la qual li vaig respondre que sempre es pot inventar una cosa nova.<\/p>\n
Tenir la fira a Barcelona ha estat una oportunitat inigualable que ens ha donat la possibilitat de portar clients llunyans a visitar la f\u00e0brica. Fa dos anys ho vam fer amb els sud-africans, islandesos i americans i aquesta vegada amb israelians. Per aix\u00f2, a l’aportaci\u00f3 que els congressos i les fires donen a Barcelona, un 12% del PIB de la ciutat, cal afegir la contribuci\u00f3 comercial per a l’empresa local, un valor elevat que ajuda a enfortir el teixit empresarial del territori.<\/p>\n
El client israeli\u00e0 em va explicar la fascinaci\u00f3 d’Israel per Barcelona, amb quatre vols diaris que enllacen els territoris. Mentre passej\u00e0vem pel Besal\u00fa jueu vam trobar uns altres israelians que havien conegut el dia abans durant el partit del Bar\u00e7a amb el Manchester City. Ens van explicar que el Bar\u00e7a \u00e9s el mirall d’Israel, que la gent se sap els noms dels jugadors. Ahir anaven a N\u00faria a visitar el santuari nevat. Parlant amb ell em vaig adonar que pensem de forma semblant i que realment volen fer coses amb nosaltres, no nom\u00e9s com a empresa, sin\u00f3 com a pa\u00eds, han estudiat el territori i els nostres costums i som del seu grat, fet que cal aprofitar per refor\u00e7ar els lligams econ\u00f2mics. Mentre durava la visita em preguntava, per qu\u00e8 s’interessa tant a treballar amb nosaltres? Perqu\u00e8 som catalans, perqu\u00e8 el nostre nom comen\u00e7a a c\u00f3rrer de boca en boca i perqu\u00e8 el nostre relat enganxa, com a empresa i com a pa\u00eds, 8 milions all\u00e0 contra 7,5 milions aqu\u00ed. Em va dir que potser la separaci\u00f3 d’Espanya hauria d’esperar encara una generaci\u00f3. Ens entenen.<\/p>\n
Tot aix\u00f2 ho explico per fer veure la import\u00e0ncia que t\u00e9 la fira de Barcelona en la potenciaci\u00f3 de l’economia catalana, fent-nos m\u00e9s internacionals i essent uns dels vectors que ens modernitzen amb l’smart city. No veure-ho o anar-hi en contra \u00e9s negar l’evid\u00e8ncia i no importar-li l’economia.<\/p>\n