El programa Salvados de Jordi \u00c9vole de diumenge passat sobre Gr\u00e8cia va mostrar la part m\u00e9s punyent de la situaci\u00f3. Estava en un bar gravant una tert\u00falia entre grecs, tots ells fumant, fins que l’\u00c9vole els va dir: “no est\u00e0 prohibit fumar en els locals p\u00fablics?” S\u00ed, va respondre un d’ells, per\u00f2 no passa res, no cal fer cas a les prohibicions. La mateixa reacci\u00f3 es va veure m\u00e9s tard quan va entrevistar un psic\u00f2leg que va arribar en moto amb el casc a la m\u00e0. “Que no \u00e9s obligatori portar el casc?”, li va preguntar. Aqu\u00ed vivim m\u00e9s relaxats, li va respondre el psic\u00f2leg. Heus aqu\u00ed l’arrel del problema, vaig pensar, una societat que no vol admetre certa disciplina ni en els m\u00e9s m\u00ednims conceptes, qu\u00e8 hi fa dintre la Uni\u00f3 Europea?<\/p>\n
Gr\u00e8cia \u00e9s responsable del seu dest\u00ed, no s’hi val culpar la UE, ni a la Merkel dels seus problemes. Gr\u00e8cia ha votat equivocadament els seus dirigents. Per\u00f2 potser no \u00e9s cap error, \u00e9s el que ells tenen ganes de ser, una societat desordenada, relaxada, sense estr\u00e8s, sense la disciplina dels horaris, sense les cotilles obligat\u00f2ries, de tert\u00falia f\u00e0cil, de treball sense gaire esfor\u00e7… Tenen dret a ser aix\u00ed i potser tenen ra\u00f3 de voler ser-ho i nosaltres estem equivocats, per\u00f2 el que no quadra \u00e9s que vulguin continuar essent aix\u00ed i alhora tenir els avantatges que comporta la disciplina d’estar en una societat moderna que genera benestar amb l’augment de productivitat com la de l’euro. O s’est\u00e0 en un lloc o en un altre.<\/p>\n
El nou govern grec ja ha incomplert el seu programa electoral nom\u00e9s de comen\u00e7ar al primer mes. Ara t\u00e9 4 mesos de pr\u00f2rroga per presentar un model que funcioni, per\u00f2 comen\u00e7o a tenir clar que la millor soluci\u00f3 per a ells ser\u00e0 la sortida de l’euro, una sortida que pot ser controlada, amb el suport del BCE que eviti la sortida total de diner del pa\u00eds. De fet, podria ser que la pr\u00f2rroga actual sigui la preparaci\u00f3 de l’entrada en vigor del dracma, la nova moneda grega. Estar fora de l’euro permet a un pa\u00eds continuar amb la seva idiosincr\u00e0sia, viure com vulgui, al ritme desitjat i, si s’ha de devaluar la moneda cada any, es fa i no passa res. B\u00e9, alguna cosa passa: que no arriba finan\u00e7ament en la mateixa quantitat ni preu, ni inversions estrangeres que no siguin altament especulatives.<\/p>\n
Alexis Tsipras presentar\u00e0 dem\u00e0 un pla per donar habitatge a 30.000 persones a les quals tamb\u00e9 donar\u00e0 electricitat gratu\u00efta. \u00c9s una acci\u00f3 lloable, per\u00f2 haur\u00e0 de fer alguna cosa m\u00e9s per tirar el pa\u00eds endavant i inculcar que aix\u00f2 es fa amb voluntat de treball, no nom\u00e9s de lamentaci\u00f3. Aquesta setmana he llegit que Gr\u00e8cia viu sotmesa a una vaga blanca perqu\u00e8 tothom est\u00e0 desmoralitzat i ning\u00fa t\u00e9 ganes de treballar. Aix\u00ed aixecarem el pa\u00eds! \u00c9s just el contrari del que s’ha de fer. Quan Gr\u00e8cia va entrar a l’euro era en el lloc erroni, i en el moment ino?port\u00fa. No convenia a Gr\u00e8cia ni a Europa, per aix\u00f2 seria bo desfer l’error i deixar al pa\u00eds que trobi el seu cam\u00ed sense f\u00f2rceps, al seu ritme.<\/p>\n
Mentre aquesta setmana feia aquestes reflexions em venia al cap el sud d’It\u00e0lia i el sud d’Espanya. Qu\u00e8 s\u00f3n aquestes \u00e0rees sin\u00f3 una altra Gr\u00e8cia? It\u00e0lia per sota la Toscana \u00e9s tot trampa i escaqueig, Espanya sota el paral\u00b7lel de Madrid \u00e9s Gr\u00e8cia. Hem invertit centenars de milers de milions a Andalusia i a Extremadura amb la pretensi\u00f3 que les millors infraestructures modernitzarien la seva economia i generarien teixit empresarial suficient per crear treball. Any rere any constatem que aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, que la premissa que les inversions creen teixit empresarial no \u00e9s certa, que \u00e9s un pou sense fons i que l’\u00fanic treball que crea \u00e9s el que genera la construcci\u00f3 de les ?obres.<\/p>\n
El conflicte de Gr\u00e8cia \u00e9s el conflicte del sud d’Europa, Fran\u00e7a inclosa, i caldr\u00e0 buscar la soluci\u00f3, no pot continuar aix\u00ed. Si Catalunya surt d’Espanya, tamb\u00e9 ho far\u00e0 el Pa\u00eds Basc (de fet, ja \u00e9s fora des del punt de vista fiscal). Llavors Espanya estar\u00e0 en la situaci\u00f3 de Gr\u00e8cia, amb insuficients mecanismes exportadors i amb insuficient disciplina per romandre dintre l’euro. Us he de recordar la resist\u00e8ncia de la comunitat de Madrid a fer complir la llei del tabac, o la resist\u00e8ncia i mofa de l’expresident Jos\u00e9 M.\u00aa Aznar sobre els nivells d’alcohol\u00e8mia a la carretera, o l’enorme bossa de diner negre d’aquesta \u00e0rea?<\/p>\n
Catalunya i el nord d’It\u00e0lia hem d’arrossegar les respectives Gr\u00e8cies amb la nostra fiscalitat. O b\u00e9 ens separem i deixem que aquestes \u00e0rees acampin soles, o potser s\u00ed que ens caldr\u00e0 sortir de l’euro a tots plegats. Catalunya dintre d’Espanya t\u00e9 futur nom\u00e9s si est\u00e0 fora de l’euro pel fet que la pesseta estar\u00e0 devaluant sempre pel mal cap del sud d’Espanya. Tot i que hi hagi transfer\u00e8ncies fiscals com ara, almenys la devaluaci\u00f3 continuada de la pesseta far\u00e0 que les nostres empreses vagin com una moto en el mercat internacional i brollin com l’escuma, possibilitant a l’economia privada cr\u00e9ixer fortament i crear treball. \u00c9s el contrap\u00e8s que ara no tenim.<\/p>\n
Per tant el debat de Gr\u00e8cia va molt m\u00e9s enll\u00e0 del territori estricte i afecta totes les \u00e0rees de la zona euro que no admeten certa disciplina i esfor\u00e7 perqu\u00e8 el seu tarann\u00e0 \u00e9s m\u00e9s relaxat i la seva manera de viure m\u00e9s distesa, amb objectius menys ambiciosos que no sigui l’anar fent.<\/p>\n
O sortim d’Espanya o de l’euro, aquest seria el resum d’avui. Gr\u00e8cia obrir\u00e0 el cam\u00ed.<\/p>\n