{"id":1180,"date":"2015-02-22T15:45:13","date_gmt":"2015-02-22T14:45:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1180"},"modified":"2015-02-22T15:45:13","modified_gmt":"2015-02-22T14:45:13","slug":"topics-de-la-mat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1180","title":{"rendered":"T\u00f2pics de la MAT"},"content":{"rendered":"

Aquesta setmana he hagut de desenterrar la documentaci\u00f3 sobre la MAT. Des de l’any 2005 fins al 2010 vaig escriure uns 60 articles sobre la l\u00ednia, explicant conceptes com la pot\u00e8ncia de curtcircuit, els efectes electromagn\u00e8tics, o la difer\u00e8ncia entre corrent continu i corrent altern. Des de llavors s’han resolt moltes coses, tot i que encara queden t\u00f2pics no resolts.<\/span>
–<\/strong> Per qu\u00e8 inauguren la connexi\u00f3 al febrer si no es posar\u00e0 en marxa fins el mes de juliol?<\/strong> Perqu\u00e8 la transformaci\u00f3 de corrent continu a altern es fa en dos m\u00f2duls (un per cada circuit) de forma que les dues fases de corrent continu de cada circuit a 320 kV es transformen en tres fases de corrent altern a 400 kV. Per fer-ho, en dos edificis tancats i refrigerats s’hi disposen 5.400 generadors digitals en els quals cadascun genera 48 punts de la nova ona de corrent altern, \u00e9s a dir, a una velocitat de 50 ones cada segon. Els edificis estan tancats i no s’hi pot accedir un cop estan en tensi\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que s’inaugura abans de donar tensi\u00f3, la qual cosa permet visitar una instal\u00b7laci\u00f3 que \u00e9s \u00fanica al m\u00f3n per la seva tecnologia.<\/span>
-Al territori no li feia falta la l\u00ednia.<\/strong> L’any 2009 la xarxa el\u00e8ctrica de les comarques de Girona estava a punt de no poder subministrar els m\u00e9s de 1.000 MW de la demanda. Hi podia haver alternatives a aquest subministrament, com l’alimentaci\u00f3 amb una nova l\u00ednia de 220 kV i 600 MW al sud, a Tordera i Lloret, soluci\u00f3 estudiada que no resolia totes les q\u00fcestions.<\/span>
-L’AVE ha funcionat igualment sense la l\u00ednia.<\/strong> L’AVE ara mateix va de Girona a Barcelona a velocitats inferiors a 200 km\/h i no t\u00e9 res de tren d’alta ni de mitjana velocitat. La manca de pot\u00e8ncia impedeix que pugui haver-hi dos o m\u00e9s trens en un mateix tram el\u00e8ctric -de 50 km- a velocitats de m\u00e9s de 300 km\/h, fent que la infraestructura del tren sigui malaguanyada. La MAT ha d’aportar una alimentaci\u00f3 de 300 MW al tren a Santa Llogaia i una altra a Riudarenes.<\/span>
-La MAT nom\u00e9s servir\u00e0 per enriquir les companyies el\u00e8ctriques.<\/strong> La connexi\u00f3 europea que implica la MAT ajuda a constituir el mercat europeu el\u00e8ctric, una cosa de la qual els catalans ens haur\u00edem d’alegrar: entrar a un mercat europeu implica trencar el mercat ib\u00e8ric, un mercat dominat per l’oligopoli de 5 empreses que fan trampes en la llotja di\u00e0ria, dominant un mercat que no \u00e9s gens transparent. Per tant, si un dia arriba a haver-hi un mercat el\u00e8ctric europeu, els perjudicats seran les empreses el\u00e8ctriques espanyoles, que no podran seguir controlant els preus a la seva discreci\u00f3.<\/span>
-A Fran\u00e7a han soterrat la l\u00ednia i aqu\u00ed no.<\/strong> Mentida. Hi ha la mateixa dist\u00e0ncia soterrada de Baix\u00e0s a la frontera que de la frontera a Santa Llogaia. A Fran\u00e7a no soterren res perqu\u00e8 \u00e9s massa car i no s\u00f3n cap exemple en aix\u00f2. \u00c9s cert que si es va buscar aquesta soluci\u00f3 va ser perqu\u00e8 el debat p\u00fablic fet a Perpiny\u00e0 va descartar la soluci\u00f3 a\u00e8ria i el president Nicolas Sarkozy<\/strong> no va voler desatendre el resultat, per\u00f2 Fran\u00e7a no \u00e9s cap exemple soterrant l\u00ednies THT.<\/span>
-No s’ha soterrat la l\u00ednia de Santa Llogaia fins Bescan\u00f3 perqu\u00e8 no s’ha volgut.<\/strong> El fet que hi hagi la transformaci\u00f3 en corrent continu fa inviable continuar soterrada la l\u00ednia en corrent altern. En tot cas l’error ha estat no fer el soterrament de la interconnexi\u00f3 en corrent altern, fet que comportava sortir a la superf\u00edcie a meitat de cam\u00ed, a la frontera, per compensar el corrent capacitatiu generat. Aquesta connexi\u00f3 s’hauria fet sense t\u00fanel, amb rasa, hauria set m\u00e9s barata i hauria possibilitat la continu\u00eftat soterrada fins Mediny\u00e0 i fins Bescan\u00f3.<\/span>
-L’enorme inversi\u00f3 ha beneficiat grans empreses.<\/strong> Cert, la construcci\u00f3 de la interconnexi\u00f3 ha beneficiat dues empreses, principalment. Pirelli se n’ha emportat cap a dues terceres parts de la inversi\u00f3 dels 700 milions amb el subministrament dels 250 km de cable, mentre que Siemens se n’ha emportat una tercera part de la inversi\u00f3 amb la tecnologia convertidora digital de corrent continu a corrent altern. Aquests interessos potser expliquen la ra\u00f3 per la qual es va triar corrent continu a corrent altern. Possiblement aquest \u00e9s el regal que Mario Monti<\/strong> ens va fer.<\/span>
Dit tot aix\u00f2, les torres de la MAT haurien pogut ser m\u00e9s baixes i de menys envergadura si el territori hagu\u00e9s negociat en lloc d’enrocar-se. Entre Bescan\u00f3 i Mediny\u00e0 les torres compacten la l\u00ednia de 6 fases de 220 kV amb la de 6 fases de 400 kV, 12 fases en total, fet que obliga a estendre els bra\u00e7os de les torres i a pujar en altura. Jo vaig insistir a desmantellar la l\u00ednia de 220 kV per redundant i ning\u00fa em va acompanyar en el raonament. Pel que fa al tram Mediny\u00e0 Santa Llogaia, ha estat un error compactar la l\u00ednia de 400 kV amb la de 132 kV que ve de Jui\u00e0 perqu\u00e8 augmenta la mida de les torres. A les companyies el\u00e8ctriques tampoc els agrada compactar, ha estat una decisi\u00f3 pol\u00edtica per endre\u00e7ar el territori. Tot i que ara s’han de desmuntar 100 torres de les l\u00ednies compactades, ning\u00fa ens treu el gegantisme de les 110 torres de la MAT. S’hauria pogut evitar si hagu\u00e9ssim entrat a negociar el detall.<\/span>
Queda finalment l’ajuda que aporta la MAT per al desenvolupament de l’energia renovable al territori: afegir als 25 MW hidr\u00e0ulics i als 70 MW de cogeneraci\u00f3 que t\u00e9 la prov\u00edncia uns 300 MW e\u00f2lics i fotovoltaics addicionals que ens han de portar cap a una altra manera de viure energ\u00e8ticament, cam\u00ed que probablement haurem de rec\u00f3rrer amb la mateixa oposici\u00f3 que hi ha hagut fins ara amb la MAT, amb els mateixos conservadors localistes vestits d’ecologistes.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t