{"id":118,"date":"2010-05-02T21:49:30","date_gmt":"2010-05-02T19:49:30","guid":{"rendered":"http:\/\/74.53.186.210\/~jvilacat\/ca\/?p=118"},"modified":"2010-05-02T21:49:30","modified_gmt":"2010-05-02T19:49:30","slug":"camins-que-porten-al-desacoblament","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=118","title":{"rendered":"Camins que porten al desacoblament"},"content":{"rendered":"

<\/embed><\/object><\/p>\n

Diumenge vaig anar a votar a la consulta popular a Llanars. Abans d’anar-hi vam fer una aturada a Setcases, on hav\u00edem caminat. Davant l’Ajuntament hi havia l’urna esperant els vots. Mentre vam ser all\u00e0 va venir el grup Els Randallaires de Ripoll a posar una mica de m\u00fasica a la festa. A Setcases va votar el 58,7% del cens. A Camprodon i a Llanars l’ambient tamb\u00e9 era dist\u00e8s, com si es tract\u00e9s d’una cosa que es fa sovint. Em vaig preguntar per qu\u00e8 un ajuntament d\u00f3na perm\u00eds per utilitzar un local p\u00fablic per fer-hi una cursa de cargols, per exemple, i a canvi el nega per a un acte c\u00edvic, assenyat i amb tanta participaci\u00f3 com el del refer\u00e8ndum.
\nFa temps que comencem a tenir les idees clares en les relacions entre Catalunya i Espanya. Sabem que la relaci\u00f3 que ens mant\u00e9 \u00e9s exclusivament d’interessos econ\u00f2mics, que Espanya ens vol pel pes econ\u00f2mic, i que a Catalunya ens interessa conviure amb ells perqu\u00e8 imaginem que no es podr\u00e0 viure sense el seu mercat. Tamb\u00e9 hem pogut constatar que els arguments no valen per res quan l’altre no vol escoltar. Els presidents Jordi Pujol<\/strong> i Pasqual Maragall<\/strong> van provar de conv\u00e8ncer la classe pol\u00edtica espanyola de l’encaix de Catalunya dins l’Estat i, de fet, fa m\u00e9s de cent anys que ho provem sense \u00e8xit. Quan vam comen\u00e7ar a redactar el nou estatut d\u00e8iem que era hora d’establir regles clares perqu\u00e8 mitja Espanya s’anava acostumant a viure del subsidi europeu i un dia el voldrien substituir pel provinent d’altres \u00e0rees de l’Estat, dient en el fons que intentarien viure a costa de Madrid i de Catalunya.
\nTot aquest proc\u00e9s l’hem fet i pa\u00eft. La il\u00b7lusi\u00f3 era que l’Estatut, retallat, pactat, esparracat… arrib\u00e9s al final. Ara veiem que no, que quan arribem al fons del cam\u00ed que hav\u00edem comen\u00e7at, nom\u00e9s un sender, lluny de ser una carretera o una pista forestal, no hi ha dest\u00ed. Jo s\u00e9 el que \u00e9s caminar sense dest\u00ed. Est\u00e0s mort. Aix\u00f2 nom\u00e9s passa quan ja no tens forces, quan ets perdut enmig de la boira, de la foscor o dintre un bosc sense perspectiva.
\nLes dades de l’atur a Espanya d’aquesta setmana han ensenyat una cosa que ja sab\u00edem per\u00f2 que no v\u00e8iem amb tanta claredat. Espanya est\u00e0 partida en dos: al sud Val\u00e8ncia, Castella la Manxa, Extremadura, M\u00farcia i Andalusia, amb taxes d’atur entre el 21,5% i el 27%, i la resta de l’estat al nord amb taxes d’atur entre el 10,9% i el 17,8%. L’Espanya de dues velocitats est\u00e0 servida.
\nEl Tribunal Constitucional posar\u00e0 el fre i la marxa enrere en el proc\u00e9s auton\u00f2mic. Aix\u00f2 ser\u00e0 greu per les nostres aspiracions. Per\u00f2 m\u00e9s greu ser\u00e0 encara que s’entri en un proc\u00e9s de sangonera a partir del qual mitja Espanya visqui del nord. Ho hav\u00edem previst, hi anem de cap i el nou encaix de Catalunya dins el m\u00f3n globalitzat no ho permet: la recuperaci\u00f3 del teixit industrial catal\u00e0 necessita tots els esfor\u00e7os possibles.
\nEls moviments dels partits politics catalans intentant frenar la sent\u00e8ncia del tribunal s\u00f3n per a la galeria,una lleugera boira per despistar. Els partits catalans intenten que no surti abans de les eleccions. No la volen abans perqu\u00e8 diuen que contaminaria el debat pol\u00edtic de les eleccions… Em pregunto jo, quin assumpte m\u00e9s important hi ha a Catalunya per debatre que no sigui aquest? Els partits volen aconseguir mantenir l’estatus quo, no canviar massa coses en l’espai actual per la por que els fa el buit, la incertesa.
\nDe la hist\u00f2ria de la negociaci\u00f3 entre Catalunya i Espanya en el temps de la democr\u00e0cia actual sabem que tenim for\u00e7a quan anem plegats i tamb\u00e9 quan ens necessiten. Ambdues coses s\u00f3n factibles. Espanya no es pot governar sense l’aportaci\u00f3 catalana. El PP no ho podr\u00e0 fer, per m\u00e9s visites que ens faci Mariano Rajoy<\/strong>, i el PSOE ho ha fet gr\u00e0cies als vots guanyats aqu\u00ed.
\nLlavors, si sabem que el cam\u00ed que hem seguit \u00e9s perdedor i si tenim clar que Espanya nom\u00e9s es pot governar amb el vist-i-plau de Catalunya, per qu\u00e8 no ho fem valer?
\nLa clau est\u00e0 en el PSC. Igual com CiU, el PSC s’ha mogut durant tots aquests anys en l’ambig\u00fcitat; el PSC el joc conf\u00fas l’ha fet entre els votants emigrants de la resta d’Espanya i els nascuts aqu\u00ed. El temps ha dit que no li ha anat malament l’estrat\u00e8gia. Per\u00f2 ara es troba governant a la Generalitat i no pot seguir en l’evasi\u00f3, havent de decidir plantar cara o fer el joc a Madrid.
\nUna sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional abans de les eleccions ajudar\u00e0 al PSC a acabar amb el joc ambivalent, el for\u00e7ar\u00e0 a defensar els interessos d’aqu\u00ed encara que sigui enfrontant-se amb els d’all\u00e0, \u00e9s a dir, votant diferentment del PSOE. Si aix\u00f2 arriba, algun dia tornarem a tenir tota la for\u00e7a com a col\u00b7lectiu, essent f\u00e0cil presentar moviments plegats, obligant als grans partits a negociar-ho tot amb els d’aqu\u00ed. No \u00e9s cap utopia aix\u00f2, nom\u00e9s falta que el PSC es desacobli del PSOE, que no segueixi la totalitat de les seves decisions, que no sigui ni mim\u00e8tic, ni autom\u00e0tic amb el partit federat. Aquest moviment de desacoblament no \u00e9s f\u00e0cil i nom\u00e9s es pot fer davant una situaci\u00f3 especial com la derivada despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Constitucional.
\nPer tot plegat \u00e9s vital pels interessos del nostre territori que la sent\u00e8ncia es produeixi abans de les eleccions. Pot suposar un terratr\u00e8mol de prou consideraci\u00f3 que ajudi a desacoblar, per fi, el PSC del seu hom\u00f2nim espanyol.
\nVist aix\u00ed, la votaci\u00f3 de diumenge passat a mi no em va semblar que fos encetar un cam\u00ed que no condueix enlloc com va dir Quim Nadal<\/strong> o una drecera que porta a llocs perillosos com va dir \u00c0ngel Ros<\/strong>, alcalde de Lleida. A mi em va semblar comen\u00e7ar a caminar per un sender, estret, costerut, amb pedres, llarg i dif\u00edcil que val la pena rec\u00f3rrer per arribar un dia a un objectiu… perqu\u00e8 en el lloc on ens trobem ara tot \u00e9s fosc.<\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t