{"id":1176,"date":"2015-02-08T07:04:08","date_gmt":"2015-02-08T06:04:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1176"},"modified":"2015-02-09T07:04:54","modified_gmt":"2015-02-09T06:04:54","slug":"concedeix-me-la-castedat-pero-no-ara-mateix","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1176","title":{"rendered":"Concedeix-me la castedat… per\u00f2 no ara mateix"},"content":{"rendered":"

Dijous de la setmana passada va venir Ant\u00f3n Costas a Girona a fer una confer\u00e8ncia econ\u00f2mica. De forma resumida va explicar les raons per les quals ell no est\u00e0 d’acord amb les mesures d’austeritat macroecon\u00f2miques posades en marxa a Europa.<\/span>
Va explicar que l’economia \u00e9s com un avi\u00f3 amb dos motors, un de privat i un altre de p\u00fablic, cadascun amb la seva vessant d’inversi\u00f3 i de consum. Segons ell, quan el motor de l’economia privada s’atura, l’avi\u00f3 comen\u00e7a a perdre altura, anant cap avall. Per adre\u00e7ar el rumb li cal posar m\u00e9s pot\u00e8ncia al motor de l’economia p\u00fablica i aix\u00f2 s’ha de fer invertint m\u00e9s en infraestructures i generant m\u00e9s llocs de treball p\u00fablics, fent \u00fas, evidentment, de m\u00e9s endeutament. Est\u00e0 b\u00e9 el s\u00edmil, vaig pensar… tot i que ha fet trampa: s’ha oblidat del tercer motor, el de l’economia exterior. De fet l’avi\u00f3 porta tres motors: el de l’economia privada, el de la p\u00fablica i el de l’economia exterior. Si s’aturen els dos motors interns d’un pa\u00eds sempre queda el recurs d’encendre el motor de l’exportaci\u00f3 i aix\u00f2 \u00e9s el que ha fet Espanya en els darrers dos anys de forma notable.<\/span>
Ant\u00f3n Costas i tots els que diuen que l’austeritat \u00e9s un su\u00efcidi, “austericisme” en diuen, argumenten que quan una zona entra en crisi cal aportar m\u00e9s cr\u00e8dit per tornar a fer enlairar l’avi\u00f3. El problema \u00e9s que no sempre es pot fer aix\u00f2 i, de fet, \u00e9s el que va fer el govern de Rodr\u00edguez Zapatero immediatament en saber que hav\u00edem entrat en crisi. Veiem els fets. Al mes de maig de 2009 la patacada de la crisi de la subprime ja havia fet el forat. En aquell moment la caiguda del PIB era del -9,1% trimestral, una velocitat terrible cap avall. L’atur enregistrat en aquell moment fou de 3.620.139 persones. Les mesures del govern Zapatero amb el seu “Plan E”, invertint en obres banals en municipis, fent voravies i urbanitzant espais de forma urgent, va fer aixecar el morro de l’avi\u00f3 fins a l’abril de 2010, amb un creixement del PIB trimestral del -0,4% i un atur enregistrat de 4.142.425 aturats. Si b\u00e9 en el segon trimestre de 2009 l’economia espanyola havia arribat a frenar el d\u00e8ficit de productes i serveis amb l’exterior de -1.213 milions d’euros, al segon trimestre de 2010 aquest valor havia pujat a -5.437 milions d’euros, amb un empitjorament del 348%. El primer pla Zapatero va injectar 7.836 milions a l’economia, mentre que el saldo de b\u00e9ns i serveis compr\u00e8s entre el segon trimestre de 2009 i el del 2010, ambd\u00f3s inclosos, va ser de -22.564 milions d’euros. \u00c9s a dir, el pla Zapatero el que va fer va ser finan\u00e7ar el sector exterior, als pa\u00efsos que venien a Espanya, com Fran\u00e7a i Alemanya i, si alguna cosa va fer, va ser enfonsar encara m\u00e9s la ind\u00fastria i els serveix espanyols respecte l’exterior.<\/span><\/p>\n


A l’avi\u00f3 de l’economia espanyola li va passar que, havent posat m\u00e9s pot\u00e8ncia al motor p\u00fablic, va espatllar encara m\u00e9s al motor exterior, representant una lli\u00e7\u00f3 clau: no es pot fer funcionar una economia nom\u00e9s amb cr\u00e8dit quan aquesta no \u00e9s prou competitiva i est\u00e0 oberta a l’exterior.<\/span>
El problema d’alguns economistes \u00e9s que estaven acostumats a resoldre sempre aquestes situacions fent \u00fas de la devaluaci\u00f3 de la moneda, acci\u00f3 que compensava autom\u00e0ticament la p\u00e8rdua de competitivitat. A qualsevol persona li sap greu haver d’actuar d’altra forma sense poder fer \u00fas de la devaluaci\u00f3, perqu\u00e8 aquestes accions afecten de forma directa la poblaci\u00f3, abaixant salaris, perdent llocs de treball i perdent poder adquisitiu i prestacions socials. Per\u00f2 si un pa\u00eds no \u00e9s competitiu respecte a l’exterior no hi ha una altra via i l’exemple d’Espanya amb el pla Zapatero i la rectificaci\u00f3 al maig de 2010, de forma obligada per la UE, s’estudiar\u00e0 a les universitats durant anys.<\/span>
L’austeritat \u00e9s obligada almenys fins que la competitivitat exterior es pugui refer i, en el cas espanyol, fins que el deute extern acumulat durant els anys de la bombolla s’hagi pogut tornar en bona part. Una altra cosa \u00e9s qui ha de pagar aquesta austeritat: la forma m\u00e9s estesa \u00e9s la de fer-la pagar a tothom, per\u00f2 una altra forma m\u00e9s justa \u00e9s la de afectar les rendes m\u00e9s altes. Fran\u00e7a va posar una taxa marginal del 75% a les rendes m\u00e9s altes que li va valer la fugida del pa\u00eds d’algunes personalitats. A mi em sembla una mesura imprescindible, d’higiene social, per poder explicar correctament el relat de l’austeritat, com tamb\u00e9 ho seria el refor\u00e7 de la inspecci\u00f3 a l’economia submergida i la persecuci\u00f3 de beneficis de multinacionals que s’esmunyen a paradisos fiscals.<\/span>
Per\u00f2 la societat espanyola ha buscat altres arguments per fer front a la crisi. La primera va ser la de negar que hi fos, la segona va ser dir que seria una cosa passatgera, la tercera dir que l’austeritat no cal, com quan els nens petits es tapen els ulls i es pensen que no hi ets. La quarta la va dir Anton Costas quan es va referir a una citaci\u00f3 b\u00edblica de sant Agust\u00ed: “Senyor, senyor! Concedeix-me la castedat… Per\u00f2 no ara mateix”.<\/span>
La nostra societat, i el m\u00f3n sencer, ha d’entendre d’una vegada que no es pot resoldre tot amb m\u00e9s cr\u00e8dit: des de l’any 2000 el cr\u00e8dit mundial ha crescut en 112 bilions de d\u00f2lars, i des de l’any 2007 fins al 2014 ha crescut en 57 bilions de d\u00f2lars. El cr\u00e8dit no \u00e9s infinit i acceptar-ho vol dir acceptar l’austeritat, amb sant Agust\u00ed o sense.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t