Suposo que algun dia heu sentit parlar d’una cosa que es diu Internet de les coses: la connexi\u00f3 de sensors a Internet per automatitzar una casa, una f\u00e0brica, un cotxe… o el que sigui. Tamb\u00e9 haureu sentit parlar de machine learning, l’aprenentatge de les m\u00e0quines per elles soles. O de l’an\u00e0lisi estad\u00edstica de grans quantitats de dades. Tots aquests conceptes s\u00f3n els que s’estan desenvolupant a tota velocitat actualment i els que ens canviaran la vida d’aqu\u00ed a pocs anys.<\/p>\n
Perqu\u00e8 ens en fem una idea, a l’any 2014 les 25 compet\u00e8ncies m\u00e9s buscades a la p\u00e0gina web LinkedIN estaven gaireb\u00e9 totes basades en el coneixement digital aplicat a Internet i nom\u00e9s quatre es trobaven en el camp del m\u00e0rqueting, la selecci\u00f3 de personal i l’economia. Hi ha una cursa mundial per fitxar els millors talents en an\u00e0lisi estad\u00edstica i extracci\u00f3 de dades, en integraci\u00f3 l\u00f2gica, en m\u00e0rqueting en les xarxes socials, en desenvolupament de tel\u00e8fons m\u00f2bils, en el n\u00favol, en els llenguatges de programaci\u00f3 C++ i Java… Molts pensareu que aix\u00f2 no va amb vosaltres, que ja treballareu en altres coses, que aix\u00f2 \u00e9s cosa de privilegiats. Doncs aneu errats, el moviment afectar\u00e0 tothom.<\/p>\n
La revoluci\u00f3 digital modifica tots els sectors de l’economia, inclosa la ind\u00fastria. La f\u00e0brica de dem\u00e0 ser\u00e0 m\u00e9s flexible, m\u00e9s \u00e0gil i m\u00e9s connectada. La ind\u00fastria no havia patit un canvi semblant des de la revoluci\u00f3 del segle XIX. L’arribada d’enginys digitals est\u00e0 a punt de modificar considerablement la producci\u00f3 industrial. La fabricaci\u00f3 additiva (impressi\u00f3 3D), la rob\u00f2tica, programes de realitat virtual, di\u00e0leg entre m\u00e0quines, Internet de les coses… la llista \u00e9s interminable i espanta nom\u00e9s de pensar-hi.<\/p>\n
No hem de veure excessivament lluny el moviment. Espanya tenia a l’any 2000 10.473 robots, el 2010 en tenia 30.545 i el 2012 eren 31.984. Si el pa\u00eds t\u00e9 16,8 milions de treballadors en actiu, la relaci\u00f3 \u00e9s de 190,7 robots per cada 10.000 treballadors, m\u00e9s alta que no pas la de Fran\u00e7a, de 125, o la d’Estats Units amb 150, per\u00f2 m\u00e9s baixa que la relaci\u00f3 de 282 d’Alemanya i de 437 de Corea del Sud. Tot forma part d’aquest nou concepte que es diu Industria 4.0.<\/p>\n
A poc a poc anem veient an\u00e8cdotes que mostren com es fa aquesta evoluci\u00f3. Aquesta setmana s’ha mostrat a la televisi\u00f3 una casa xinesa de cinc plantes realitzada amb una impressora 3D gegant. No \u00e9s cap figura ex\u00f2tica; tan sols demostra que en el futur no hi haur\u00e0 paletes. I aquest exemple \u00e9s un de molts. El mes de desembre vaig rebre la visita d’un fabricant dan\u00e8s de dispensadors per paper eixugamans. Vam parlar del seu aparell, dels avantatges, de si podia fabricar una idea que nosaltres tenim al cap… i a la fi li vaig preguntar si el fabricaven a la Xina. Tots els seus competidors, siguin espanyols, su\u00efssos, nord-americans, canadencs, tots, fabriquen els aparells a la Xina, en un poble especialitzat en aix\u00f2. Cada empresa occidental t\u00e9 el seu disseny, per\u00f2 el fabriquen i el munten all\u00e0. No, em va dir, nosaltres competim amb la m\u00e0 d’obra barata xinesa perqu\u00e8 hem robotitzat completament la fabricaci\u00f3 a Dinamarca. Heus aqu\u00ed com la m\u00e0quina ha pogut despla\u00e7ar la m\u00e0 d’obra barata xinesa.<\/p>\n
Aquest exemple val per explicar el que ens espera. Tal com va passar en la primera revoluci\u00f3 industrial, la maquin\u00e0ria despla\u00e7a a poc a poc el treballador, abans l’artes\u00e0 i ara el treballador industrial. Llavors el Parlament espanyol ja va votar una llei per prohibir les m\u00e0quines, votaci\u00f3 que no va reeixir. A finals de segle XIX la ind\u00fastria va competir amb els treballadors, fet que va propiciar que uns pocs s’enriquissin molt i uns altres quedessin en la pobresa m\u00e9s absoluta. Hi ha qui diu que la revoluci\u00f3 industrial va tenir temps per crear nous llocs de treball, per\u00f2 cal veure que aquest caldo de cultiu va ser el culpable de la Primera Guerra Mundial, de la revoluci\u00f3 bolxevic a R\u00fassia i de la Guerra Civil espanyola.<\/p>\n
Tot sembla apuntar que el cam\u00ed que seguim \u00e9s el mateix que llavors i ens portar\u00e0 tensions socials greus si no hi posem remei. El panorama que se’ns presenta \u00e9s competir primer amb els xinesos, fet que ha frenat a la baixa els salaris que es troben en compet\u00e8ncia. La nova realitat \u00e9s que, a m\u00e9s, haurem de competir contra les m\u00e0quines. Una realitat molt crua, menys gent que cotitza a la seguretat social, poc treball i salaris estancats, v\u00e9s a saber si per sempre m\u00e9s.<\/p>\n
Em sorpr\u00e8n que aix\u00f2 que us explico no sigui un tema de debat corrent, que no es trobi a les agendes de pol\u00edtics ni d’economistes. Cert, algun diari ha fet reportatges sobre la robotitzaci\u00f3, per\u00f2 ning\u00fa parla de com aix\u00f2 afectar\u00e0 la quantitat i la qualitat del treball. Si ara ja \u00e9s un problema enorme haver d’integrar al m\u00f3n laboral una quantitat immensa de persones amb un nivell professional baix, com ho farem si les feines que es creen s\u00f3n cada vegada m\u00e9s t\u00e8cniques? Els pol\u00edtics, els pedagogs, els pares, tothom ha de ser conscients que els seus fills estan en greu perill de tenir un treball precari en el futur si no augmenten el seu coneixement tecnol\u00f2gic. I, \u00e9s clar, els soci\u00f2legs haurien de treballar a preveure com compensem tot aix\u00f2, com posem impostos als robots i a les m\u00e0quines per poder pagar els treballadors que han quedat en la manualitat, o en la intel\u00b7lectualitat gens remunerada. Joves, estudieu tecnologia, us hi va el futur.<\/p>\n