{"id":1167,"date":"2015-01-18T22:43:06","date_gmt":"2015-01-18T21:43:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1167"},"modified":"2015-01-18T22:43:06","modified_gmt":"2015-01-18T21:43:06","slug":"hi-ha-recuperacio-o-no","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1167","title":{"rendered":"Hi ha recuperaci\u00f3, o no?"},"content":{"rendered":"

Des de fa un parell de mesos s’ha engegat un debat sobre si l’economia est\u00e0 en recuperaci\u00f3 o no. Els pol\u00edtics que estan al govern diuen que s\u00ed, que la recuperaci\u00f3 ha comen\u00e7at, mentre que els que estan a l’oposici\u00f3 diuen que no, que la recuperaci\u00f3 no arriba al carrer. De fet aquest \u00e9s l’argument que preval: podrem parlar de recuperaci\u00f3 de l’economia quan es noti al carrer, \u00e9s a dir, potser mai.<\/span>
He explicat anteriorment en aquest espai que Espanya va tenir la mala ocurr\u00e8ncia de comprar molt m\u00e9s que no pas va vendre durant tretze anys -des de setembre de 1998 fins a maig de 2012- fruit d’un model econ\u00f2mic basat en l’especulaci\u00f3 i l’endeutament. En total el desequilibri va ser de 392.500 milions d’euros, un 37% del PIB. \u00c9s molt important tenir en compte que l’origen dels problemes de la nostra economia neix d’aquest fet per tal de no tornar a prendre decisions err\u00f2nies pel que fa al consum intern. Si vam comprar m\u00e9s que no pas vam vendre a l’exterior va ser perqu\u00e8 l’economia va deixar de ser competitiva, i amb b\u00e9ns i serveis no competitius, com m\u00e9s creix el consum intern m\u00e9s s’importa, fent el forat cada vegada m\u00e9s gran. Per tant nom\u00e9s queda la soluci\u00f3 de cr\u00e9ixer venent m\u00e9s a fora i comprant menys, cosa que fem des de 2012. Des de llavors el saldo exportador de b\u00e9ns i serveis \u00e9s positiu, amb un total acumulat fins al mes d’octubre 2014 de 66.799 milions d’euros, la xifra equivalent a la del saldo negatiu acumulat des del setembre de 1998 fins al febrer de 2003. \u00c9s a dir, tot just hem recuperat fins al 2003, quedant encara per recuperar la part m\u00e9s important dels anys de la bombolla immobili\u00e0ria. Si continuem aix\u00ed, per recobrar els 325.000 milions que encara devem (sense comptar els interessos), a un ritme mensual mig de 2.000 milions de super\u00e0vit mensual, farien falta 162 mesos, uns 13,5 anys, arribant a l’any 2028.<\/span>
Els moviments que fa l’economia global milloraran el ritme exportador i els serveis tur\u00edstics de forma notable, per la qual cosa l’equilibri de l’economia es pot avan\u00e7ar considerablement, potser no gaire m\u00e9s enll\u00e0 del 2020. Per un costat la baixada del preu del petroli far\u00e0 que guanyem 170 milions de super\u00e0vit mitj\u00e0 cada mes, alhora que millorar\u00e0 el poder adquisitiu dels turistes que ens visiten, penalitzant el turisme en \u00e0rea d\u00f2lar. Per un altre costat la baixada de l’euro respecte al d\u00f2lar en pocs mesos, d’1,36 a 1,15, millora la competitivitat dels productes europeus en un 15% front als asi\u00e0tics i els nord-americans. Els deures que ha fet la ind\u00fastria i el turisme en els darrers tres anys faran possible que aquest ritme s’acceleri, per\u00f2 en cap cas ens indiquen que aix\u00f2 ja ha passat i podem tocar les campanes. Ni permet tan sols pensar que la soluci\u00f3 d’augmentar el consum intern sigui una soluci\u00f3 raonable sense frenar el super\u00e0vit exterior: el risc \u00e9s que un augment de consum intern augmenti de forma no volguda la importaci\u00f3 de productes en un ritme m\u00e9s fort que el de l’exportaci\u00f3.<\/span><\/p>\n


La percepci\u00f3 en el m\u00f3n econ\u00f2mic \u00e9s que les persones i les empreses que treballen sobre l’exportaci\u00f3 tenen perspectives bones sobre l’economia. Per a elles la recuperaci\u00f3 ja ha comen\u00e7at, per\u00f2 per a la resta de la societat res s’ha mogut i les expectatives romanen igual, sense esperances. De fet, el que ha comen\u00e7at \u00e9s un per\u00edode en el que les desigualtats seran cada vegada m\u00e9s grans si no neixen noves formes de compensar-les. Les receptes que l’economia ha aplicat en la seva hist\u00f2ria no s\u00f3n adequades per resoldre el nou problema de desigualtat, per la qual cosa seria desitjable assajar-ne de noves, fer un cam\u00ed prova i error, per tal de trobar la recepta definitiva que resolgui la perspectiva de futur que s’albira des d’ara.<\/span>
Es pot observar que l’avaluaci\u00f3 de la tend\u00e8ncia de l’economia pot ser positiva si es fa des del costat exportador o negativa si nom\u00e9s es mira l’atur, per\u00f2 mai hem de caure en el catastrofisme -com fa Ni\u00f1o Becerra quan diu que la baixada del petroli no servir\u00e0 per a res- ni en la desesperaci\u00f3 que porti a abandonar la lluita per millorar la societat. El meu criteri \u00e9s que serem capa\u00e7os de recuperar la riquesa perduda durant els bojos anys immobiliaris, que esdevindrem exportadors nats, per\u00f2 que no serem capa\u00e7os de crear el treball suficient per acabar amb l’atur.<\/span>
Una cosa \u00e9s resoldre el forat econ\u00f2mic i una altra adaptar-se a una economia que ja no funciona amb els par\u00e0metres d’abans, creant treball de forma proporcional al creixement del PIB. Si abans amb un creixement del 3% Espanya era capa\u00e7 de crear m\u00e9s de 500.000 llocs de treball, ara potser nom\u00e9s en crear\u00e0 300.000. La nova economia demana una formaci\u00f3 laboral que no tenim ni tindrem en un temps prudent i una adaptaci\u00f3 a unes formes de vida diferents que permetran viure amb menys ingressos.<\/span>
L’economia que ve \u00e9s una economia que, encara que en els propers anys creixi, no sabr\u00e0 augmentar el seu PIB, alhora que disminuir\u00e0 les despeses, \u00e9s a dir, mantindr\u00e0 el poder adquisitiu sense augmentar els ingressos. Tota una revoluci\u00f3 que far\u00e0 que potser tinguem per sempre m\u00e9s la sensaci\u00f3 que la crisi \u00e9s eterna.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t