Sabem que la barb\u00e0rie \u00e9s consubstancial al g\u00e8nere hum\u00e0: la hist\u00f2ria ens ho ha ensenyat en m\u00faltiples ocasions. La modernitat que pensem que hem creat els \u00faltims 20 anys -a partir de 1999 amb la caiguda del mur de Berl\u00edn- ens ha fet creure que hav\u00edem acabat amb la intoler\u00e0ncia i amb l’horror per\u00f2, ai las, el veiem reapar\u00e8ixer en un m\u00f3n que es troba cada vegada m\u00e9s desorientat. Ens pensem que tothom escolta el discurs de l’altre, tant si \u00e9s d’un savi o d’un erudit -al que s’escolta amb respecte-, com si \u00e9s d’un humorista -al que s’escolta amb desconcert-, o com si \u00e9s d’un racista -al que s’escolta sense respecte-. La modernitat que hem creat en els darrers anys \u00e9s una modernitat sense l\u00edmits, que parteix de la idea que tothom \u00e9s tolerant i bona persona, que l’ascensor social \u00e9s universal, que tard o d’hora arribar\u00e0 a tothom, que no hi ha guetos o fam pel fet que no ho els mirem, que la desigualtat \u00e9s un concepte sociol\u00f2gic… tot plegat \u00e9s fals. De fet hem creat un miratge al qual hem dit modernitat, embolcallat amb un munt de tecnologia, ens hem posat en un viatge cap a no sabem on i amb una velocitat cada vegada m\u00e9s elevada, amb una acceleraci\u00f3 prodigiosa. El resultat d’aquest trajecte que hem engegat \u00e9s el desconcert i la incapacitat de la societat d’adaptar els seus h\u00e0bits, costums, normes socials i lleis als nous temps, als nous problemes que es posen. Les not\u00edcies es viuen arreu del m\u00f3n a temps real, amb una profusi\u00f3 d’imatges immensa, el capital es mou d’un costat a l’altre del m\u00f3n en mil\u00b7l\u00e8simes de segon, els productes es mouen sense discreci\u00f3 per tot arreu, i les persones s’intercanvien pa\u00efsos de forma alarmant, saltant d’un indret a l’altre com aquell que juga a la oca. Els llocs de treball comencen a ser ef\u00edmers, gaireb\u00e9 vol\u00e0tils, les grans empreses ja no paguen impostos deixant els estats sense pressupostos i la tecnologia amena\u00e7a en deixar la feina nom\u00e9s per als programadors. Tot queda superat per la velocitat del cam\u00ed de la modernitat: les lleis, l’\u00e8tica, la religi\u00f3, els costums socials, els productes, els serveis, l’ensenyament…<\/p>\n
No \u00e9s d’estranyar que hi hagi al m\u00f3n grups que es neguin a fer aquest cam\u00ed, amagats sota una pantalla de religi\u00f3 que no diu el que ells diuen que diu. La ideologia islamista no accepta fer aquest cam\u00ed i lluita contra ell amb tota l’energia i mitjans que t\u00e9, amb la m\u00e0xima barb\u00e0rie possible. La reacci\u00f3 d’occident ha estat la de fer front a aquests moviments, la de plantar la cara, intervenint a Iraq i a Afganistan, cosa que encara ha espatllat m\u00e9s les coses. Potser s\u00ed que les intervencions a L\u00edbia i a Mali han estat m\u00e9s positives que no pas si no s’haguessin fet, per\u00f2 totes les altres han tingut resultats molt m\u00e9s dolents que no pas si no hi hagu\u00e9s hagut intervenci\u00f3. En conclusi\u00f3, \u00e9s millor ajudar des de la rereguarda, subministrant material als opositors locals enlloc de participar directament en els conflictes isl\u00e0mics.<\/p>\n
Per\u00f2 de tot plegat podem aprendre que el cam\u00ed de la modernitat ha desmuntat massa estructures i mecanismes que donaven seguretat als estats. Em refereixo al control de les persones i dels productes per les fronteres i a la facilitat per trobar finan\u00e7ament per comprar armes. Fa anys, per anar d’un pa\u00eds a un altre es necessitava passaport, que sovint era segellat a l’entrada d’un pa\u00eds. Si un document portava el segell de R\u00fassia o de Cuba, per exemple, el control era m\u00e9s intens, car l’individu esdevenia directament sospit\u00f3s. Si ara fem un control del seguiment de pa\u00efsos, amb passaport segellat o amb control dels avions que s’agafen, es podr\u00e0 resoldre el problema del retorn de joves entrenats en la guerra de S\u00edria. Abans els contenidors tenien control un a un i es segellaven una vegada passada la inspecci\u00f3. Ara els contenidors s’inspeccionen aleat\u00f2riament i poden portar kal\u00e0ixnikov, m\u00edssils o tancs, sense gaires problemes. Abans les rendes del petroli permetien als territoris que en tenien ser rics i viure b\u00e9, per\u00f2 a partir de l’any 2007 les rendes permeten comprar mig m\u00f3n, fer les bestieses que facin falta, com finan\u00e7ar grups terroristes a l’engr\u00f2s amb material militar sofisticat.<\/p>\n
Veureu que estic a favor de controlar la velocitat del proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3, d’evitar la manca de control sobre el que est\u00e0 passant, fent un retorn a la seguretat dels pa\u00efsos en base al domini de les fronteres, no deixant el comandament exclusivament als serveis d’intel\u00b7lig\u00e8ncia. Control de la itiner\u00e0ncia de persones, inspecci\u00f3 de tots els contenidors fronterers, fre en la transacci\u00f3 de capitals -taxa Tobin-, revisi\u00f3 en la fiscalitat dels robots, i el manteniment dels preus del petroli baixos a partir de pol\u00edtiques energ\u00e8tiques adients, com ara la taxa de carboni intensa que penalitzi de forma important als combustibles f\u00f2ssils, s\u00f3n algunes de les mesures que s’haurien de prendre per frenar l’acceleraci\u00f3 del proc\u00e9s.<\/p>\n
Tot plegat ha de ser fruit d’un consens entre la Uni\u00f3 Europea i els Estats Units, d’una pol\u00edtica proactiva cap al control de la globalitzaci\u00f3 i de la nova revoluci\u00f3 industrial. Cap pa\u00eds petit pot fer gran cosa al respecte, com tampoc ho pot fer un bloc sol.<\/p>\n
El p\u00e8ndol de l’economia mundial torna a estar a occident, la qual cosa permet tornar a agafar el control de la situaci\u00f3. Cal aprofitar-ho per corregir la deriva global i acabar amb el desconcert general.<\/p>\n