Dem\u00e0 far\u00e0 100 anys que va tocar la loteria a Camprodon i fa quinze dies vaig fer un article al respecte. Quin seria avui el valor dels imports que es van repartir llavors? -em va preguntar Jordi Xargay\u00f3, director de Diari de Girona. Interessant exercici, li vaig dir. Al cap d’unes hores li vaig poder donar la resposta. Els preus s’havien apujat en 100 anys un 139.200% i els 6 milions de pessetes de la grossa de llavors avui es convertirien en 49 milions d’euros. Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s \u00e9s un exercici estad\u00edstic que serveix per veure si els criteris que fem servir pel seguiment de preus s’ajusta o no a la realitat.<\/p>\n
El concepte d’inflaci\u00f3 \u00e9s essencial pel control de l’economia d’un pa\u00eds o d’una \u00e0rea econ\u00f2mica, tant si \u00e9s les comarques de Girona, Catalunya, Espanya, la Uni\u00f3 Europea o el m\u00f3n en el seu conjunt. La inflaci\u00f3 mesura l’augment de preus dels b\u00e9ns i serveis d’una economia. Sovint es fa servir l’\u00edndex de preus, basat en una cistella de productes ponderada pel seu consum. Aix\u00ed, peri\u00f2dicament l’Instituto de Estad\u00edstica fa enquestes sobre els h\u00e0bits de consum i estableix una cistella per a les fam\u00edlies a partir de la qual es far\u00e0 el seguiment de preus. A partir d’aqu\u00ed podem establir si els salaris, les rendes privades o del pa\u00eds, pugen o baixen realment una vegada es descompta la inflaci\u00f3. Espanya \u00e9s un pa\u00eds amb tend\u00e8ncia inflacion\u00e0ria pel fet que les autoritats econ\u00f2miques hist\u00f2ricament no han estat gaire ortodoxes i perqu\u00e8 el nivell educatiu sobre economia del pa\u00eds no ha estat a l’al\u00e7ada del que havia d’estar: Fuentes Quintana, ministre de la transici\u00f3, va haver de conv\u00e8ncer als sindicats que la inflaci\u00f3 anava en contra dels salaris.<\/p>\n
Anem a pams. S’acosta el poder adquisitiu de l’any 1914 amb el d’ara si apliquen un augment del 139.200%? He trobat una taula sobre el consum d’una fam\u00edlia aquell any amb el seg\u00fcent repartiment: alimentaci\u00f3 887 pessetes (76,3%), energia 55 pts. (4,7%), lloguer 50 pts. (4,3%), vestits 110 pts. (9,5%) i varis 60 pts. (5,2%). Aquesta estructura \u00e9s completament diferent a la que ara tenim en consum, perqu\u00e8 llavors no hi havia transport, ni aparells electr\u00f2nics, ni internet… Per\u00f2 la comparaci\u00f3 la podem fer sobre l’alimentaci\u00f3, per exemple. La despesa anual en alimentaci\u00f3 de 887 pts es repartia en pa 255,5 pts. (28,8%), carn 102 pts. (11,5%), porc 60 pts. (6,8%), bacall\u00e0 32 pts. (3,6%), llegums 15 pts. (1,7%), patates 35 pts. (3,9%), llet 39 pts. (4,4%), caf\u00e8 42 pts. (4,7%), sucre 29,5 pts. (3,3%), oli 130 pts. (24,5%) i vi 60 pts. (6,8%). Cal tenir en compte que ara es menja molta m\u00e9s carn, peix i llet que llavors, i menys pa. En aquesta llista no hi ha fruita, mentre que avui ve de tots els continents. Les 887 pessetes a l’any es transformen en 7.426 euros d’avui, si hi apliquem la inflaci\u00f3 acumulada. Si ara comptem el pressupost ajustat d’una fam\u00edlia de 4 persones, que mengi sempre a casa durant tot l’any, haurem de pensar en una xifra entre 40 i 50 euros persona a la setmana, i el pressupost anual en alimentaci\u00f3 d’una fam\u00edlia es trobar\u00e0 entre 7.680 i 9.600 \u20ac\/any. Per tant el valor calculat d’inflaci\u00f3 acumulada t\u00e9 sentit econ\u00f2mic.<\/p>\n
Explicaven els que van ser agraciats amb la loteria a Camprodon el 1914 que amb 30.000 pessetes es van poder construir una casa. Aquelles 30.000 pessetes serien avui 251.000 euros, que tamb\u00e9 en permetrien construir una.<\/p>\n
Si ara repassem el gr\u00e0fic hist\u00f2ric de la inflaci\u00f3 es poden observar els diferents per\u00edodes d’inflaci\u00f3-deflaci\u00f3. En el primer per\u00edode, des de 1914 fins a 1920, la inflaci\u00f3 \u00e9s el resultat de la guerra mundial, quan Espanya (sobretot Catalunya) va subministrar productes a una economia europea en guerra i no donava abast a fabricar per satisfer la demanda. Quan la guerra es va a acabar es va desfer la bombolla (no us recorda alguna cosa?) i el pa\u00eds va descobrir que tenia mala productivitat i moltes dificultats per competir amb productes exteriors, fet que va portar un llarg per\u00edode de deflaci\u00f3, fins al 1937, ja ben entrats en la guerra civil. Aqu\u00ed comen\u00e7a un altre per\u00edode convuls, amb les car\u00e8ncies de la guerra, el racionament i l’estraperlo de la postguerra. El franquisme va intentar controlar la inflaci\u00f3 que comen\u00e7a a pujar despr\u00e9s de l’obertura parcial de fronteres a l’any 1957. Per\u00f2 l’augment fort de la inflaci\u00f3 comen\u00e7a als anys 70, despr\u00e9s del primer xoc petrolier i despr\u00e9s del nou r\u00e8gim democr\u00e0tic que coincideix amb el segon xoc petrolier. A partir de l’any 1993 es pot dir que la inflaci\u00f3 entra en una pol\u00edtica de control m\u00e9s o menys ortodoxa que ens porta fins avui.<\/p>\n
La lli\u00e7\u00f3 de la hist\u00f2ria de la inflaci\u00f3 \u00e9s la que \u00e9s un par\u00e0metre b\u00e0sic per controlar l’economia i els seus desajustos. Amb ella queden reflectits els desequilibris de l’economia: l’efecte de pa per avui i gana per dem\u00e0 de les bombolles, la gravetat de les inestabilitats que porten a guerres, les postguerres, els efectes internacionals…<\/p>\n
Les mesures per controlar la inflaci\u00f3 s\u00f3n hist\u00f2ricament la devaluaci\u00f3 de la moneda, el control de la massa monet\u00e0ria (el diner disponible per a l’economia) i les regulacions de sectors. Nom\u00e9s aquesta darrera est\u00e0 sota el control de l’economia espanyola i cap per a la catalana. Ra\u00f3 de m\u00e9s per esdevenir m\u00e9s estrictes amb els par\u00e0metres b\u00e0sics de l’economia i per posar tots els ous a la cistella de la productivitat i l’estalvi. Per cert, el premi que tocar\u00e0 dem\u00e0 \u00e9s de 6.250 \u20ac per cada euro jugat. Fa 100 anys eren 6.000 pessetes per cada una jugada. Amb inflaci\u00f3 o sense, Bon Nadal!<\/p>\n