{"id":1155,"date":"2014-12-07T18:22:16","date_gmt":"2014-12-07T17:22:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1155"},"modified":"2014-12-07T18:22:16","modified_gmt":"2014-12-07T17:22:16","slug":"la-loteria-de-camprodon","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1155","title":{"rendered":"La loteria de Camprodon"},"content":{"rendered":"

Dimecres passat, el Diari de Girona va publicar un article d’Alba Carmona amb el t\u00edtol “L’anunci de la loteria va passar a Girona”. Explica que l’anunci de la loteria de Nadal d’enguany, en qu\u00e8 un home entra en un bar on ha tocat la grossa i el b\u00e0rman li fa entrega de la participaci\u00f3 que no va recollir puntualment, va ser un fet ver\u00eddic que va passar a Camprodon a l’any 1914. L’article explica un relat publicat a Diario de Gerona de Avisos y Noticias on un tal Patllari Gananci va adquirir una participaci\u00f3 de cinc pessetes del n\u00famero 50.047 amb la intenci\u00f3 de reservar-ne la meitat pel seu client d’Olot, l’industrial Jos\u00e9 Puigdemont, tal i com feien habitualment. Quan va saber que havia guanyat va enviar una carta certificada al seu client dient-li que, havent cobrat 30.000 pessetes de la loteria, posava a la seva disposici\u00f3 les 15.000 que li corresponien. Aix\u00f2 s\u00ed, reclamant-li les dues pessetes que ell li havia avan\u00e7at.<\/span>
No \u00e9s l’\u00fanica vegada que cau la loteria a Camprodon, a l’any 1979 tamb\u00e9 va tocar la de l’estiu. En ambdues ocasions l’impacte sobre la vida de la gent de Camprodon i la seva vall va ser considerable.\u00a0<\/span>
La loteria del 1914 va tocar a Can Pineda, una botiga d’embotits i queviures en general que havia comprat dos d\u00e8cims. En aquells temps -encara passa en algun lloc- les botigues tamb\u00e9 servien beguda a qui ho demanava, essent una barreja entre botiga i bar. El n\u00famero 50.047 jugava 5 rals per un premi de 7.500 pessetes. L’impacte econ\u00f2mic sobre la vall es va veure l’any seg\u00fcent amb l’augment de la construcci\u00f3. Per exemple, a Alfons Rigat li van tocar 30.000 pessetes que va destinar a construir l’hotel Rigat, avui hotel Camprodon. El Diario de Gerona detalla uns quants agraciats amb la loteria, com un mestre de Llanars amb 6.000 pessetes, en Josep Perramon de Sant Pau de Seg\u00faries, l’\u00c0ngela Turull de Setcases… explica que un nen que havia amagat una pesseta als seus pares per poder comprar una participaci\u00f3, en veure que li havia tocat una fortuna, es va afanyar a descobrir, plorant d’emoci\u00f3, la falta comesa, tot dient; “no us preocupeu, som rics…”. Explica tamb\u00e9 que un jove que havia comprat una participaci\u00f3 de 2,5 pessetes i que l’havia revenut, va patir una excitaci\u00f3 nerviosa quan va saber que havia tocat. Uns carboners que treballaven en un bosc de la vall de Bol\u00f2s van ser avisats amb un pal amb una bandera blanca que havien posat dalt un promontori. Aix\u00ed que van veure la bandera van deixar la feina per anar a Camprodon.<\/span>
Finalment explica que una dona de la Vila de Baix -que vivia a l’antiga pla\u00e7a d’Espanya, sobre del N\u00faria- havia d’anar a comprar una participaci\u00f3 de loteria a Can Pineda amb els diners que li havia donat el seu home que era carabiner i, quan va ser a la botiga va preferir comprar una llangonisseta. Quan va tocar, en Sidro Garcia Aymerich -besavi de la meva dona- va demanar on era la participaci\u00f3, obtenint per resposta “d’on et penses que ha sortit el tall que has menjat?”. Cautelosa, l’\u00e0via havia preferit invertir els diners reservats per la compra del d\u00e8cim en menjar.\u00a0<\/span><\/p>\n


L’altre episodi de loteria va passar a l’11 d’agost de l’any 1979 quan va tocar el n\u00famero 70.129 al bar de Can Manel a Camprodon. El Bar Centro es trobava al primer pis d’una casa dels Quatre Cantons i es pujava per una escala a tocar del riu Ritort. Van tocar 240 milions, el valor de la renda del poble en un any i mig. El premi s’havia repartit en unes 100 persones. Molts clients compraven n\u00fameros cada setmana i, a difer\u00e8ncia de Can Gananci, aquest any alguns es van quedar sense premi per no haver-lo comprat abans del sorteig. La nit abans, un divendres, el propietari del bar pass\u00e0 per les taules per acabar de vendre els n\u00fameros que quedaven i, despr\u00e9s d’haver fet net, es va presentar una senyora que volia comprar-ne un, amb la qual cosa el propietari va haver de vendre-n’hi un dels seus. Expliquen que el premi m\u00e9s gran va ser de 8 milions, altres d’1 mili\u00f3 sis-centes mil pessetes, com el d’en Manel Faig, que es va comprar una moto.<\/span>
La loteria ha tingut molt arrelament en la societat catalana, essent l’esperan\u00e7a de molta gent. Recordo el meu avi Joan Vila, a Sarri\u00e0, comprovant tots els n\u00fameros de loteria que tenia per si havia tocat alguna cosa. Fins i tot vaig arribar a la conclusi\u00f3 que aquella era l’\u00fanica feina que tenia, el seu paper dins la fam\u00edlia.<\/span>
Poc a poc el ritual de la loteria ha anat perdent for\u00e7a a mesura que la societat ha anat complicant les possibilitats: ara hi ha loteria di\u00e0ria o, amb el rasca-rasca, instant\u00e0nia, i els efectes de l’esperan\u00e7a i de la il\u00b7lusi\u00f3 s’han anat diluint, perdent intensitat.<\/span>
Sigui com sigui jo no puc parlar d’il\u00b7lusi\u00f3 de loteria perqu\u00e8 no hi jugo mai, ni per Nadal. El joc no m’aporta res, no m’engresca, per la qual cosa no el veig. I si toca als teus amics? Em diuen. Llavors espero que em convidin a prendre alguna cosa per celebrar-ho, els responc.<\/span>
Aix\u00ed \u00e9s que, si els agrada el joc, comprin participacions de la loteria, la catalana si pot ser, i els desitjo que els toqui la sort. Tamb\u00e9 \u00e9s bo per al pa\u00eds que arribin diners extres que molts dels afortunats invertiran en millores dels habitatges o en cobrir deutes pendents. Per\u00f2 creguin-me, si no participen, sempre toca. Almenys el valor de les participacions.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t