{"id":1144,"date":"2014-11-16T19:09:46","date_gmt":"2014-11-16T18:09:46","guid":{"rendered":"http:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1144"},"modified":"2014-11-16T19:09:46","modified_gmt":"2014-11-16T18:09:46","slug":"el-petroli-es-mou-els-estats-units-tambe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.jvila.cat\/ca\/?p=1144","title":{"rendered":"El petroli es mou, els Estats Units tamb\u00e9"},"content":{"rendered":"

Mentre escric aquest article, el preu del petroli \u00e9s de 79,2 $\/barril, el m\u00e9s baix des de ?l’any 2010. No fa gaire setmanes estava a 110 $\/b. Entre llavors i ara, qui tamb\u00e9 s’ha mogut ha estat el d\u00f2lar, passant des dels 1,35 \u20ac\/$ fins a 1,25 \u20ac\/$ d’avui. Aix\u00ed, si ho mirem en euros, el petroli ha passat de 80,9 \u20ac\/b fins a 63,4 \u20ac\/b, un descens del 21,7%.<\/span>
Aquest moviment \u00e9s molt important: t\u00e9 greus conseq\u00fc\u00e8ncies per l’economia i pel futur. Alguna vegada he explicat que l’energia t\u00e9 un pes del 10% sobre l’economia mundial, per la qual cosa qualsevol moviment amunt o avall l’afecta de forma considerable, i ara mateix l’impacte sobre l’economia seria d’un 2%, cosa que es reflectir\u00e0 en els propers mesos. Per aix\u00f2 \u00e9s important con\u00e8ixer les causes de la davallada i les conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 tindr\u00e0 en el futur.<\/span>
La causa m\u00e9s important \u00e9s la caiguda de la demanda per la frenada en l’activitat internacional en la que la Xina \u00e9s l’actor principal. L’economia global s’ha constru\u00eft sobretot per creixements desmesurats en pa\u00efsos emergents, principalment la Xina, amb augments anuals de m\u00e9s del 10% durant molts anys. El creixement de Xina tenia lloc en detriment al creixement dels pa\u00efsos rics, de forma que hi havia un transvasament de riquesa des d’uns als altres. Doncs b\u00e9, la p\u00e8rdua de riquesa ha afectat el poder de compra dels pa\u00efsos rics, fet que ha disminu\u00eft les compres als pa\u00efsos emergents i de rebot acaba afectant al creixement de l’economia d’aquests. \u00c9s dif\u00edcil seguir els moviments de Xina pel fet que \u00e9s una economia opaca i, si b\u00e9 oficialment ens diuen que el creixement \u00e9s del 7%, molts analistes creuen que en realitat \u00e9s del 2%. Per tant podem dir que els vasos comunicants s’han igualat en part i el flux entre ells s’ha redu\u00eft, per la qual cosa el creixement mundial s’ha apaivagat.<\/span>
\"Preus-historics-del-petroli\"<\/a>Per l’altra banda hi ha l’augment de la producci\u00f3. Sabem que el petroli \u00e9s esc\u00e0s i que ja fa anys vam superar el peakoil, la punta m\u00e0xima de producci\u00f3 convencional. Quan no hi ha prou petroli en pous convencionals es recorre a pous marins de gran profunditat, a terres bituminoses i, darrerament, a t\u00e8cniques de fracking amb el nou Shale oil i el Shale gas. Cada t\u00e8cnica nova significa un encariment en l’extracci\u00f3, de forma que sab\u00edem que el preu que necessitava l’\u00faltim barril que igualava l’oferta amb la demanda tenia un preu de 100 $\/b. Al reduir-se la demanda el preu ja no ha de ser aquest, sin\u00f3 molt inferior, m\u00e9s encara del que hauria de ser t\u00e8cnicament. \u00c9s una hist\u00f2ria que ja ha passat anteriorment en les altres crisis de petroli: quan un pa\u00eds basa el seu funcionament exclusivament en el petroli i quan la demanda i el preu cauen, han de vendre m\u00e9s per mantenir els ingressos. Aix\u00ed, actualment Vene\u00e7uela necessita vendre a un preu de 160 $\/b per mantenir la revoluci\u00f3 de Chaves, Iran necessita 130 $\/b, Irak 114 $\/b, R\u00fassia 110 $\/b… el fracking d’EEUU 60 $\/b i Kuwait 50 $\/b. Per tant, la necessitat d’ingressos de certs pa\u00efsos impedeix frenar la producci\u00f3 de petroli per controlar el preu, cosa que el conduir\u00e0 a una cota molt baixa, potser de 70 $\/b o m\u00e9s avall encara. Jo el vaig veure en una crisi com aquesta a 16,4 $\/b durant el desembre de 1998. Hi ha un altre exemple hist\u00f2ric encara m\u00e9s xocant: la segona crisi de petroli va portar el preu a abril de 1980 a 116 $\/b i la caiguda va arribar fins a 25,1 $\/b a juny de 1986. Per tant, els preus baixaran, cosa que acabar\u00e0 ajudant el creixement de l’economia.\u00a0<\/span>
Els pa\u00efsos rics havien perdut part de la seva riquesa per transfer\u00e8ncia als pa\u00efsos emergents, per\u00f2 tamb\u00e9 als pa\u00efsos productors de mat\u00e8ries primeres per l’augment dels preus. Ara la situaci\u00f3 es recondueix parcialment i aix\u00f2 permetr\u00e0 un augment del poder adquisitiu dels pa\u00efsos rics en detriment dels emergents. Auguro un impacte colossal a l’economia de Vene\u00e7uela i potser tamb\u00e9 a la d’Argentina.<\/span>
L’efecte de la baixada de preus del petroli, per\u00f2, t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies en el futur. Aix\u00ed, tot el desenvolupament d’energies renovables es pot veure afectat en no ser prou rendible a causa de la baixada del preu del petroli. \u00c9s una cosa que ja va passar en els anys 80, quan s’havia comen\u00e7at a produir electricitat solar i quan les calderes de biomassa van entrar massivament a les empreses, moltes de les quals no es van ni engegar per la caiguda posterior del preu del petroli. Tamb\u00e9 afecta la producci\u00f3 futura de petroli doncs amb preus baixos es deixa d’invertir en noves prospeccions i, al cap d’uns anys, la producci\u00f3 de petroli no podr\u00e0 satisfer la demanda per raons t\u00e8cniques, fent pujar el preu desmesuradament.<\/span>
Per tant el repte ara \u00e9s mantenir els programes sobre estalvi energ\u00e8tic i foment d’energies renovables encara que el preu del petroli estigui baix durant alguns anys, perqu\u00e8 no hi ha marge per no reduir les emissions de CO2. En el mateix sentit, aquesta setmana els Estats Units i la Xina han signat un acord per reduir les emissions de CO2. La Xina produeix 9.900 milions de tones de CO2, un 27,4% del total de la Terra, EUA en produeix 5.200 milions, el 14,4% del total, i Europa en produeix 3.500 milions, el 9,7% del total. Si b\u00e9 els Estats Units es compromet a abaixar les emissions entre un 25 i un 28% fins l’any 2025, la Xina tan sols es compromet a abaixar-les a partir del 2030. El nivell d’emissions actual del gegant xin\u00e8s \u00e9s del tot inassumible, cosa que nom\u00e9s es podr\u00e0 resoldre imposant-li uns nivells d’emissions raonables per for\u00e7a, per exemple gravant la taxa de CO2 amb aranzels als pa\u00efsos compradors. En parlarem la setmana vinent.<\/span><\/p>\n

Tweet <\/a> <\/div>\r\n\t\t