Avui farem un gra\u00f3 m\u00e9s del proc\u00e9s catal\u00e0. Des de l’any 2010, i amb m\u00e9s intensitat a partir de l’any 2012, bona part de la societat catalana ha anat prenent consci\u00e8ncia que cal fer un trencament amb Espanya, encara que sigui per tornar a negociar de tu a tu. A poc a poc els interrogants s’han anat resolent, s’ha perdut la por i m\u00e9s i m\u00e9s gent s’ha sumat al moviment. Finalment, l’ona s’assembla a la que hi va haver el 1977 quan es cridava “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”. Llavors el moviment social tamb\u00e9 va implicar molta gent, fins i tot fora de Catalunya.<\/p>\n
L’activitat ha esdevingut una ona que progressivament ha enganxat m\u00e9s i m\u00e9s gent, tanta que fins i tot els partidaris de continuar a Espanya han suggerit que era fruit del suposat adoctrinament de TV3 i dels mitjans catalans, quan la realitat \u00e9s que la quota de mitjans catalans \u00e9s minorit\u00e0ria. Per exemple, TV3 t\u00e9 una quota de pantalla de poc m\u00e9s del 13%, per la qual cosa cal suposar que el 87% de la televisi\u00f3 que es veu a Catalunya fa campanya en contra o \u00e9s neutra (per exemple els canals que nom\u00e9s projecten pel\u00b7l\u00edcules). Pel que fa als diaris, \u00e9s cert que el diari Ara, el Punt AvuiDiari de Girona tenen opini\u00f3 a favor de l’ona, per\u00f2 la major quota de diaris, La Vanguardia i El Peri\u00f3dico, no es pot pas dir que facin campanya a favor de votar, m\u00e9s aviat estan en contra o s\u00f3n neutrals. Per tant, \u00e9s fals que l’\u00e8xit del moviment es degui al poder de convicci\u00f3 de certs mitjans, com es vol fer creure.<\/p>\n
L’\u00e8xit de l’agitaci\u00f3 rau en la societat civil. El fet que a Catalunya organitzi amb facilitat moviments de voluntariat, que sigui un territori on la solidaritat \u00e9s relativament important, facilita que una agitaci\u00f3 com aquesta qualli amb simplicitat. En altres regions d’Espanya expliquen que moltes cavalcades de reis les han de subcontractar a empreses perqu\u00e8 \u00e9s impensable que hi hagi prou voluntaris. Mireu l’\u00e8xit de la Marat\u00f3 de TV3 i la mis\u00e8ria de les seves r\u00e8pliques a altres televisions espanyoles. Pensem en l’abast del voluntariat durant els Jocs Ol\u00edmpics del 92, el de la Creu Roja, el del banc dels aliments, el de C\u00e0ritas… la societat catalana t\u00e9 facilitat per crear associacions amb voluntaris i aix\u00f2 \u00e9s impossible d’entendre a Espanya perqu\u00e8 all\u00e0 no \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n
Si alguna cosa han fet les xarxes socials \u00e9s augmentar la comunicaci\u00f3 que afavoreix la concreci\u00f3 en objectius comuns, fet que facilita enormement l’associaci\u00f3 de persones. D’aqu\u00ed prov\u00e9 l’ANC i l’\u00e8xit d’\u00d2mnium Cultural. Mai haguessin pensat que arribar\u00edem a aplegar tants voluntaris, que el moviment fos tan massiu, que els n\u00fameros arribessin a centenars de milers de persones a qualsevol crida que es fa.
\nTan sorprenent \u00e9s aquesta facilitat d’associaci\u00f3 al nostre territori com el fet que a Espanya no ho entenguin, per aix\u00f2 no empatitzen amb el sentiment catal\u00e0. Saben que som gregaris, per\u00f2 es pensaven que acabar\u00edem cedint, que era un moviment tou, que era un pa\u00eds que encaixava tot el que s’impos\u00e9s des de fora… Van oblidar que la dignitat t\u00e9 un l\u00edmit i aquest s’ha traspassat llargament, fins que ha ?encarrilat el moviment social i ara no t\u00e9 aturador.<\/p>\n
La manca d’atenci\u00f3 pol\u00edtica per part de Madrid al proc\u00e9s catal\u00e0 ha generat un valu\u00f3s marge de temps perqu\u00e8 molta gent vagi resolent els dubtes i, a poc a poc, es vagi afegint a l’ona independentista. Uns s’han conven\u00e7ut de la gravetat del d\u00e8ficit fiscal, altres han perdut la por per les vendes a Espanya, a quedar fora de la UE, a navegar per les gal\u00e0xies, i han anat entrant en el proc\u00e9s. Aix\u00f2, juntament amb el pacifisme que caracteritza el moviment i el fet de prendre la reivindicaci\u00f3 en positiu, sense menystenir Espanya, ha fet possible que sigui una tend\u00e8ncia completament transversal, aplegant totes les ideologies i condicions socials; convertint els actes reivindicatius en una festa on hi veiem avis, pares i fills.
\nSi ho comparem amb el moviment democr\u00e0tic del 1977, la difer\u00e8ncia \u00e9s la manca de por. Llavors se sortia de la dictadura i la por encara era present. Ara els joves no saben ni imaginen qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de la por.<\/p>\n
Si allunyem el focus del que succeeix avui podrem veure que, de fet, estem fent la segona part del moviment reivindicatiu democr\u00e0tic que es va fer aquell decenni: llavors s’havia de pressionar per posar fi a la dictadura i ara cal emp\u00e8nyer per allunyar els successors d’aquella dictadura i per trobar el lloc adient a Europa. Estem executant la segona part de la construcci\u00f3 democr\u00e0tica, un r\u00e8gim transparent, participatiu i, n’estic segur, m\u00e9s just que no pas el que hem tingut fins avui. Aix\u00f2 molesta a tots els que han tingut el poder, als del PSOE i als del PP, als advocats de l’estat, al establishment econ\u00f2mic… tant se val.<\/p>\n
A Catalunya s’ha dit sovint que el cam\u00ed ens portava cap a la col\u00b7lisi\u00f3 amb un mur que es fa impossible d’escalar, i a Espanya ho saben. Per\u00f2 resulta que avui se celebra el 25\u00e8 aniversari de la caiguda del mur de Berl\u00edn, el f\u00edsic i el conceptual, i aquest encara era molt m\u00e9s gran que el que avui farem caure nosaltres. Vinga, fort, empenyem, que farem caure el mur democr\u00e0tic que Espanya ha aixecat davant nostre! \u00c9s el segon esgla\u00f3 en la conquesta democr\u00e0tica. En la primera l’esl\u00f2gan va ser el de llibertat, amnistia, estatut d’autonomia mentre que ara el lema diu Independ\u00e8ncia. Si teniu temps mireu el v\u00eddeo del mur: http:\/\/ves.cat\/l-4w i tamb\u00e9 http:\/\/ves.cat\/l-4y, s\u00f3n genials. Avui \u00e9s el dia del mur.<\/p>\n